BarcelonaEl còmic de no-ficció en català ja no és una raresa. Després d’anys de sequera, en els últims mesos han aparegut obres originals en català de gran qualitat, com Un os al Marroc, de Lluc Silvestre i Ed Carosia, o Padrines, de Mariona Visa i diverses il·lustradores. Una manera de descobrir tota la diversitat i potencial del còmic de no-ficció en català és llegir Vinyetari, el recull de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic en Català. Norma Editorial va publicar el 2021 el primer volum i aquest desembre arriba el segon, Vinyetari 2, que recopila vuit historietes de no-ficció presentades a la segona edició del premi, perfectes per prendre el pols a la creativitat i el talent del còmic català actual. El llibre es pot comprar a la Botiga de l’ARA per 25 euros (23,75 euros per als subscriptors del diari).

La primera historieta de Vinyetari 2 és justament la guanyadora de la segona edició del concurs, Cuelgamuros, de Luis Pérez Ortiz, que fa un retrat esfereïdor de les duríssimes condicions de vida dels treballadors del Valle de los Caídos. L’autor no només es va documentar a fons, sinó que va presenciar els treballs arqueològics que es van fer el 2020 per desenterrar un poblat de barraques on vivien alguns treballadors i les seves famílies "com si encara estiguessin al neolític", com deia Pérez Ortiz. El llibre també recull la historieta finalista del premi, L’art de la guerra, amb guions del periodista John Carlin i dibuixos d’Oriol Malet. Aquesta potent reflexió sobre la guerra psicològica viatja al convuls Salvador de mitjans dels 80 per explicar com la guerrilla salvadorenya utilitzava una emissora clandestina (Radio Venceremos) per minar la moral de les tropes enemigues.

Un tastet de Glàfira Smith

Vinyetari 2 també serveix per descobrir l’obra de Glàfira Smith, l’autora que fa unes setmanes va guanyar la tercera edició del Premi ARA de Còmic amb Els homes són llops. Aquesta historieta es publicarà a Vinyetari 3 el pròxim setembre, peròVinyetari 2 ja inclou una historieta seva, Camuflatge, que reflexiona a partir del seu cas personal sobre com l’accent d’un parlant pot determinar el grau d’integració de la persona en una cultura d’acollida. El llibre també inclou una historieta personalíssima de Carla Berrocal: un retrat de la seva tieta Olga i de l’esquizofrènia que patia. La disfressa infinita és sens dubte un dels treballs més personals de l’autora de l’aclamada biografia de Concha Piquer Doña Concha.

Els lectors del primer Vinyetari es podran retrobar a Vinyetari 2 amb el treball de Ferran Vidal, finalista de la primera edició del Premi ARA, que en la segona edició va presentar la historieta Sant Boi, una lúcida crònica en primera persona sobre l’experiència d’estar ingressat a l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Un altre autor repetidor del primer Vinyetari és Sergi Moreso, que amb el seu humor tocat per l’absurd planteja un àcid comentari sobre la falta de sostenibilitat de l'ésser humà a la historieta Invasors, la més distesa i humorística de Vinyetari 2.

La memòria històrica també està present al retrat biogràfic que Andrea Lucio fa sobre l’univers surrealista i l’exili mexicà de la pintora gironina Remei Varo i Uganda. I el volum el tanca una altra figura femenina, la vedet transsexual Sònia Rescalvo Zafra, assassinada per un grup de cap rapats el 1991 al parc de la Ciutadella: a Tocar el tambor, Ricardo Villas Sánchez recorda la vida de Rescalvo i aquell crim masclista i infame.