Un homenatge als obrers que van aixecar Nova York
'Giant' de Mikaël. Norma. Traducció de René Parra 132 pàg. / 26 €
“Els gegants que aixequen els gegants de Nova York”. Aquest podria ser el titular d’un reportatge escrit als anys 30 del segle XX sobre els obrers que treballaven en la construcció de gratacels com el Rockefeller Center, al cor de Manhattan. Algunes fotografies han projectat una imatge heroica d’aquells homes que traginaven martells a altures vertiginoses, però darrere de la llegenda, i de les evidents condicions laborals abusives, hi havia situacions personals molt dures. Mentre enlairaven “els carrers verticals”, ells vivien en barraques o en pisos de mala mort al sud de Manhattann.
És aquí on centra la mirada el francocanadenc Mikaël, dibuixant i guionista del còmic Giant, que Norma publica en castellà aplegant en un sol volum els dos àlbums originals. El gegant del títol és un obrer irlandès de passat misteriós que va arribar a Nova York fugint de les misèries i violències d’una Irlanda independent on encara eren ben presents les ferides de la guerra civil. Giant és el protagonista silenciós en una història d’homes que han deixat la família a Irlanda i que miren de passar els dies sense patir accidents mortals a l’obra i reservant uns quants dòlars de la setmanada per enviar-los a casa amb l’esperança d’un retrobament familiar.
Mikaël dibuixa Nova York respectant influències ineludibles com Will Eisner, sobretot a les vinyetes plujoses i a les que mostren els personatges com elements d’un paisatge urbà que va canviant al ritme que dicta el capitalisme. També desplega un context històric i social en què s’endevina la imminent arribada de Franklin D. Roosevelt a la presidència dels Estats Units i la de Fiorello La Guardia a l’alcaldia de Nova York. Són temps de canvis i esperança, però no per als obrers del Rockefeller Center, els sky boys, que sobreviuen reforçant els llaços de solidaritat dins de la comunitat i intentant no emprenyar els italoamericans, més ben organitzats en el submon del sud de Manhattan.
Mikaël, tot i posar el focus narratiu en la relació del protagonista amb el passat i el futur que ve d’Irlanda, funciona com a fresc coral, amb secundaris que completen la paleta moral i emocional i una disposició de vinyetes que, sense abandonar el classicisme, sap jugar amb diferents mides i recursos unes vegades al servei de la història narrada i unes altres per servir Nova York. Al cap i a la fi, és difícil abstraure’s de la influència de Manhattan.