XAVI SERRA
Barcelona

La ira fundacional d'un Aquil·les de gènere fluid

Javier Olivares i Santiago García dialoguen amb la 'Ilíada' a la novel·la gràfica 'La cólera'

L'ira fundacional d'un Aquil·les de gènere fluid / ASTIBERRI Zoom

“La ira, canta, deessa, la ira funesta d'Aquil·les", és el primer vers de la Ilíada, segons la traducció de Pau Sabaté. Que el text fundacional de la civilització europea comenci –en l'original grec– amb la paraula ira va inspirar un llibre del filòsof alemany Peter Sloterdijk, Ira i temps, i, de retruc, va assenyalar un camí creatiu a Santiago García i Javier Olivares, autors del còmic La cólera (Astiberri), imponent i ambiciosa adaptació en còmic de la Ilíada que, d'entrada, renúncia a considerar-se adaptació del text d'Homer. “Un text contemporani sí que el pots explicar d'una altra manera, però un clàssic com la Ilíada no es pot adaptar ni interpretar, perquè forma part de tu i ens conforma com a poble –diu García–. Tota la nostra cultura és una conversa amb aquest text”.

Potser la paraula més adient per situar La cólera en relació a la Ilíada és resposta, ja que representa una baula més d'un diàleg infinit amb el poema d'Homer. Al còmic descobrim un Aquil·les de gènere fluid, un guerrer androgin i sense manies al llit. Sembla un gest de modernitat de García i Olivares, però en realitat forma part del mite grec original, ja que Aquil·les, de jove, es va fer passar per noia una temporada per amagar-se dels seus enemics i va adoptar el nom de Pirra. “No es tracta de penjar-li una etiqueta o una altra –matisa García–. La cólera se situa en un temps mític, abans del temps i de la història. Així que, ¿per què no abans del gènere també?”

Després de 'Las Meninas'

La cólera no és només una resposta a Homer, sinó al reconeixement brutal de crítica i públic de l'anterior treball conjunt de García i Olivares, Las Meninas, Premio Nacional del 2015. “L'èxit de Las Meninas ens ha permès fer La cólera, però també ens va distreure molt perquè no paràvem de fer xerrades i presentacions”, explica García. “Passàvem tantes hores al cotxe que no teníem temps de treballar, però sí de xerrar sobre projectes –recorda Olivares–, i un dia el Santiago em va comentar la idea de la Ilíada com a excusa per parlar d'Europa a través de la seva fundació literària i mitològica”. García riu tot recordant que “havia de ser un tebeo petit per sortir del pas abans de trobar un altre projecte gran”. “Al final se'ns en va anar de les mans”, conclou.

El còmic arrenca de manera vibrant amb una trentena llarga de pàgines mudes que recreen una batalla brutal entre les forces d'Aquil·les i l'exercit troià, rematada per una sessió de sexe de l'heroi amb Pàtrocle i Briseida, és a dir, l'amic guerrer i l'esclava. L'espectacularitat visual d'aquest inici es va modulant a mesura que Olivares va canviant de registre al llarg del llibre i adaptant el dibuix a les derives sorprenents de la narració, que connecten el relat amb la crisi actual d'Europa amb els refugiats. “Ha sigut una feinada de dos anys, molt més difícil que Las Meninas, que no deixava de ser el Segle d'Or, un món d'ombres i homes amb capa que a mi em surt molt natural –comenta el dibuixant–. També està molt més documentat que l'Antiga Grècia, de la qual no hi ha gaires fons originals, tot i que la intenció tampoc era descriure un món, sinó evocar-lo de manera mitològica i alhora poètica. Ara miro Las Meninas i em sembla un passeig al costat de La cólera”.

Aquest nou treball posa el focus en un Aquil·les que Olivares dibuixa amb una estilització que subratlla la dualitat del personatge, però no només pel que fa al seu gènere. “És un personatge molt més interessant del que alguns es pensen i ja en la Ilíada es qüestiona constantment què hi fa allà, lluitant en una guerra que no és la seva”, apunta el dibuixant. García recorda que el primer disseny d'Aquil·les que va enviar-li Olivares semblava "un superguerrer" i que ell va plantejar-li que fos més femení i delicat. “A mi em sembla que la gràcia del personatge és la seva ambigüitat andrògina. Què hi ha de més terrible que el guerrer més poderós amb un aspecte tan poc viril? Aquil·les no és només una màquina de matar, és també una màquina d'estimar. I trobo que el disseny final del Javier ho reflecteix de meravella”, diu García.

El primer superheroi?

A un expert en superherois com García, que fa gairebé tres dècades que tradueix al castellà els còmics de Spiderman que es publiquen a Espanya, no se li escapa que Aquil·les podria ser el primer superheroi de la història. Però ell encara va més lluny: “Aquil·les és Superman, i Odisseu és Batman, això està clar. I en el fons la Ilíada és Marvel, perquè els seus personatges habiten en un univers compartit format per una constel·lació de textos que es referencien els uns als altres. I no és cap frivolitat: fins al segle XX la cultura clàssica estava molt present en l'educació, i gent com ara Stan Lee i Jack Kirby la tenien molt present”.

Com molts superherois de Marvel, Aquil·les està dominat per passions que el desborden, però a La cólera, en un procés anàleg al de L'última temptació de Crist –una altra revisió d'un text clàssic que dona forma a la cultura occidental–, el personatge albira un altre futur i pren una decisió. “La Ilíada no deixa de ser una tragèdia sobre un heroi condemnat a morir, però a La cólera ell té la possibilitat d'elegir. En el fons, el conflicte que se li planteja és el dilema entre viure tranquil i segur o perseguir els teus somnis. I la seva reacció és molt humana, engegar a pastar la guerra i la mort, perquè Aquil·les és un personatge molt sensual, que gaudeix de la vida, la música i el sexe”.

La visió d'Aquil·les està recreada a La cólera com un somni dins d'un somni, un moment en què el còmic fa un salt narratiu, formal i poètic que obliga el lector a canviar la manera de llegir l'obra. És aquí també que la història d'Aquil·les i els seus companys de batalla es connecta de forma més explícita amb problemàtiques contemporànies que, de fet, ja són a la Ilíada per a qui les vulgui veure. “En el fons és un llibre molt actual –diu Olivares–. La Ilíada està plena de llistes de noms i, cada vegada que algú mor, Homer ho explica amb detalls. D'alguna manera, em recorda el que feia Roberto Bolaño a 2666 amb les dones assassinades a Mèxic. T'obliga a adonar-te que tots aquells morts són persones amb una història, que no deixa de ser un recurs narratiu molt modern”. Aquesta reflexió va fer que Olivares s'obligués a dibuixar tots i cadascun dels personatges de les pàgines de multituds que hi ha al còmic –que n'hi ha unes quantes–, resistint la temptació de clonar-los digitalment, com fan molts dibuixants: “Això també li passava a Cristina Duran, que dibuixant la gran manifestació a la plaça de la Mare de Déu d'El dia 3 es va sentir obligada a dibuixar tots els manifestants un per un perquè, si no ho feia, d'alguna manera els estava fallant”.