"Veníem a plorar i hem plorat": anem a la preestrena de 'Hamnet'

BarcelonaVaig plorar tant llegint Hamnet de Maggie O’Farrell, que encara recordo aquell abisme: una mà entrant-me per la gola i col·locant-me un forat negre a la boca de l’estómac que bategava com si hagués de rebentar. Així que abans de veure l’adaptació al cinema de la directora Chloé Zhao, que acaba d’aconseguir vuit nominacions als Oscars, l’expectativa de xàfec era de deu a l’escala del meu Ploròmetre. I encara més alimentada per la matraca del màrqueting i el meu algoritme d'Instagram: últimament he vist més Jessie Buckley i Paul Mescal que els meus pares. A la cua dels cinemes Verdi Park, en la preestrena muntada per les editorials L’Altra i Libros del Asteroide per a convidats del sector i la premsa, confirmo que totes anem armades amb un paquet de mocadors perquè aquí tothom s’ha llegit el llibre. Això serà bo o dolent? Ho sabrem quan sortim.

Els llums del cinema s’obren a traïció quan tot just es fa el fos a negre i tenim les galtes xopes. Desenfundem mocadors i sonen uns quants nassos. "Els que havíem llegit el llibre veníem a plorar i s’ha plorat –confirma el llibreter Ángel Tijerín d’On the Road, que ja avança una sensació generalitzada, tòpica però no per això menys certa–. La pel·lícula està molt bé, però el llibre... té molts més elements". Ell ha vingut amb un coll escarolat shakespearià per situar-se a l’època. "Els llibreters ens hem d’agafar els esdeveniments importants seriosament, com si fos una gala de música o de cinema, amb glamur, que és una preestrena!", defensa.

Olívia Pascual, de L’Aranya de Cerdanyola del Vallès, està "feta pols". Ja no tenia el llibre gaire fresc, perquè es va publicar el 2021, i li ha tornat a clavar una bufetada: "M’ha flipat, encara m'estic recuperant. Et transmet molt les sensacions, sembla que pots ensumar les olors, i em sembla que parlar de la mort i del dol és molt necessari; del fet que ho transitem com podem més que com volem perquè estem condicionats pel que ens envolta, pel gènere, pel moment que vivim", diu. Ella recomanarà de nou el llibre amb entusiasme. Carles Peña, de L’Illa de Mollet del Vallès, també: "M’he intentat abstreure del llibre i trobo que està molt bé. La interpretació d’ella és brutal. La pel·lícula agradarà molt i crec que farà vendre encara més el llibre".

De fet, els editors ja estan notant l’influx en les vendes, que han anat sent sostingudes aquests anys: O'Farrell és aposta segura. "Hi ha molta gent que ha llegit Hamnet però encara en falta molta, i una bona pel·li com aquesta acompanya i fa venir ganes de llegir", opina l’editora Eugènia Broggi (L’Altra). "Si a la gent li encanta la pel·lícula i ho peta a la taquilla, li anirà bé al llibre", aposta l’editor Luis Solano (Libros del Asteroide). A ell li ha interessat especialment quan la pel·lícula es desenganxa del llibre. "Shakespeare hi és molt més present que a la novel·la. La pel·lícula sí que és el que diuen al subtítol: la mort de Hamnet i el naixement de Hamlet", observa, perquè hi ha una escena rodada al Globe Theatre on es reciten fragments del clàssic teatral. Els dos editors s’han emocionat però amb contenció: "Vaig plorar més amb el llibre que amb la pel·lícula", coincideixen (coincidim). "És un llibre tan bèstia i impactant que les expectatives són molt altes i després...", afirma Broggi, com si em llegís el pensament. Si vas al cinema a cegues, el ganxo t'agafa desprevingut. I malgrat això, que bé haver travessat Hamnet, i que bé això que em diu l’editora, que el febrer del 2027 tindrem un nou O’Farrell: "I és boníssim. No decebrà".

PD. Arribo a casa. Abans d'anar al llit, entro a fer un petó de bona nit als nens, que fa estona que dormen. En aquest gest em torna la pel·lícula. Penso en l'alè que va entre el ser i el no ser. I me'ls miro. Mai no us deixaré creuar a l'altra banda.