Barcelona“La literatura és aquesta cosa que per a un mateix és el més important del món però que, en canvi, per a la resta del món no en té cap, d’importància”, diu el poeta Jaume Coll Mariné. Amb 28 anys s’ha convertit en un dels guanyadors més joves del premi Ausiàs March de poesia, dotat amb 8.000 euros. El guardó literari -que enguany ha celebrat la 55a edició- ha distingit durant l’última dècada Dolors Miquel, Joan Navarro, Txema Martínez, Laia Noguera, Elies Barberà i Rubén Luzón.

“ Un arbre molt alt atraparà de seguida els lectors de poesia, sense abandonar-los en cap moment en un estany de perplexitat o avorriment -explica Jordi Cornudella, editor del llibre, poeta i membre del jurat-. Coll Mariné mostra una habilitat extraordinària en l’ús de les eines d’un poeta”. Quanta aigua clara als ulls de la veïna, volum publicat per Edicions de 1984, amb què va debutar el 2014, ja mostrava els vincles entre creació i lectura, entre natura i artifici. Els escenaris eren els boscos, turons i prats de Muntanyola, a Osona, on l’autor va créixer i on ha viscut fins fa poc. Un arbre molt alt, que pren el títol d’un vers de Gabriel Ferrater, arrenca amb un poema en què el jo líric observa un grup de cavalls que acaben adquirint les crineres blaves que pintava Franz Marc a principis del segle XX. “Marc ha sigut un pintor important per a mi -diu-. Pot semblar un detall sense importància, però tinc un dels seus quadres de cavalls blaus de fons de pantalla al mòbil”.

Escrit al llarg dels últims tres anys, Un arbre molt alt és un volum d’una solvència i una ductilitat poc freqüents en la poesia catalana més jove. Coll Mariné combina el vers lliure amb les cançons, els sonets, diverses formes breus i fins i tot perles inspirades en el llibre que Verdaguer va dedicar a l’amic i l’amat lul·lians. “L’Amor és una mar que és tota de perills, / feta d’onades i de vents, / que no té ports ni tampoc platges. // I naufraguem en la mar clara. / I és dins d’aquest perill més gran, que és nou, / que els patiments també naufraguen. // I és un dolor molt gran aquesta mar”.

Altres dels poetes que ressonen al llibre són Ted Hughes, Maria-Mercè Marçal, Robert Frost i Joan Alcover. Els rossinyols que canten, un pollastre que és escollit entre els seus companys per ser degollat, cases dorments que s’enfonsen endins del fang i camins que es perden en boscos perillosos que no se sap si duen enlloc són algunes de les premisses que Jaume Coll Mariné escull per treure’n literatura exigent i alhora intel·ligible.