BarcelonaAturades en una paradeta de la Setmana del Llibre en Català descobreixo, per alegria mútua, les meves professores de llengua i literatura de secundària. Estan conversant amb l'escriptor Oriol Molas, un altre exalumne. "Venim cada any. A les deu del matí som aquí, som les primeres –em confessen divertides, i això que baixen des de Torelló (Osona)–. Ja tenim seleccionades les parades i els editors que volem veure". Van carregades de llibres. Quina sort que vaig tenir, penso jo, en veure-les igual d'apassionades per la literatura que quan ens feien classe. S'acaben de jubilar després de més de quaranta anys d'exercici al Col·legi Sant Miquel dels Sants, de Vic. Són un pou d'experiència. Digueu-me la veritat, estem tan malament?

"La lectura a casa ha davallat en picat", confirma Carme Codina. Elles havien mantingut el llistó de lectures (citen Kafka, El Quixot, Otel·lo, El violí d'Auschwitz, els grecs) però havien deixat de fer exàmens perquè els alumnes "són capaços de fer-te'l perfectament havent llegit resums a internet", diu Codina. "La IA i el món digital han fet molt mal a la lectura, perquè són dos ritmes diferents. El cervell s'adapta a l'acceleració digital i, en canvi, per llegir es necessita calma. Has de fer-los llegir a l'aula i donar-los un temps de pausa. Quan a classe es fa el silenci, això és or. Llegíem junts, en veu alta, i ens aturàvem per reflexionar, perquè s'ha d'aprendre a llegir bé –explica Sílvia Caballeria–. Podia estar un trimestre amb l'Odissea, però més val poc i bé. Així acabes aconseguint un petit grup lector". Després de quaranta anys, efectivament, som molts lectors.

Llengua minoritzada, però a Guadalajara

"Som, en una bona mesura, allò que hem llegit. I esclar, com més llegim en català, més natural ho trobarem", afirmava des de l'acte inaugural un savi com el filòsof Pere Lluís Font. L'últim Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb 91 anys, ha reivindicat la Setmana com un espai necessari per "contrarestar el colonialisme lingüístic" en un moment de "clara reculada de l'ús social del català".

"L'universal humà només es dona en el singular de cada llengua. Ibsen i la seva gent són tan noruecs, amb tanta força, que per això són tan europeus i tan humans –reflexionava–. Les dimensions limitades de la nostra llengua no són obstacle, perquè no hi ha llengües petites, sinó llengües minoritzades. Les dimensions del danès no han pas limitat la irradiació de Kierkegaard". Lluís ha reivindicat el llibre en paper, la necessitat de seguir traduint els clàssics en català (com ell ha traduït Descartes, Pascal, Montaigne, Spinoza, Kant, etc.) i que la universitat publiqui ordinàriament en català.

"Llegir en català és un acte de llibertat i escriure en català és un acte de generositat i resistència", afirmava Ilya Pérdigo, el president dels editors catalans, que ha defensat el català com a "llengua de país i llengua universal de creació" pensant en la participació de Barcelona a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, que també ha destacat l'alcalde Jaume Collboni. Pérdigo ha reivindicat que el català sigui "llengua vehicular en l'educació" per garantir la vitalitat de la nostra cultura i ha demanat a la Generalitat que hi hagi pressupostos i que, per fi, Cultura assoleixi el 2% per destinar recursos a "fer créixer els lectors". "Hem de crear nous parlants com a avantsala per crear nous lectors", apuntava el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. Ha afirmat que hi ha 100.000 persones inscrites a cursos de català, 50.000 persones l'any que són nous coneixedors de la llengua i cada any se sumen 25.000 nous parlants efectius del català.

De què es parla al bar

Tots els debats culturals confluiran, els pròxims vuit dies, al passeig Lluís Companys, on es concentren 256 segells en català agrupats en 94 casetes de la Setmana. El sector editorial català ven optimisme (el 2024 van anunciar el millor any en vendes de la història) però la sort va per barris. L'elefant a l'habitació és el català i la dificultat de superar –potser la bona notícia és que manté– el terç de lectors que llegeixen habitualment en català. La davallada de la comprensió lectora entre els infants i l'abandonament del català entre els joves que es passen a la novel·la de fantasia en castellà és un altre tema candent. "L'edició que va bé és l'edició en castellà –sentencia l'editora d'Eumo, Montse Ayatsþ. En català, el mercat continua sent el mateix. Hem de mantenir la producció però ens hem de concentrar en crear i buscar nous lectors. És fonamental que els llibres tornin a les escoles. Davant el dèficit de comprensió i de la dispersió digital, tenim uns artefactes que es diuen llibres", recepta.

La concentració empresarial és l'altre trending topic del bar de la Setmana. "Jo crec que l'operació de venda de Periscopi al Grup 62 és una anècdota i no un símptoma", diu Eugènia Broggi, de L'Altra, que refusa els discursos eufòrics i els catastrofistes. Una conseqüència d'aquest fenomen és que els segells independents pateixen la dificultat d'accés als lectors, davant la producció abassegadora sobretot de les grans editorials. Falten forats a les lleixes. "La Setmana demostra que, quan el lector et veu, et compra", apunta Ayats. Joan Carles Girbés, exeditor de Sembra i editor d'Ara Llibres recorda que "les editorials independents van néixer quan també naixien noves llibreries independents i s'agomboiaven; ara estem en un altre estadi –reflexiona–. També és més difícil crear comunitat a X, que en cert moment va servir per arribar als lectors sense filtres i s'ha perdut com a espai constructiu, és un reducte d'acritud".

La Setmana és tot el contrari. "Som un sector bastant ben avingut i la Setmana fa d'aglutinador. Fins i tot si hi ha tensió perquè un roba un autor a l'altre, això és tan petit que o ens entenem o malament", diu Broggi. La Setmana, efectivament, és una bombolla feliç perquè a tothom li va bé i tothom parla i llegeix en català. Al mateix temps hi parlen Vicenç Villatoro, Emma Vilarasau, Montse Barderi i l'Osset Siset, hi passeja la periodista Mònica Terribas, el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Eduard Escoffet, i la comissionada de llengua, Marta Salicrú, hi signa Jordi Nopca. "La Setmana ens iguala a tots, els petits i els grans, que aquí no tenen eines de màrqueting. I, per tant, tot depèn de la teva traça d'haver triat un títol o de la teva gràcia de vendre'l –celebra Miquel Adam, de La Segona Perifèria–. I fins i tot iguala els títols que són un èxit i els llibres que el mercat ha rebutjat, que poden tenir una segona oportunitat". La recol·locació temporal entre la Diada i la Mercè i la ubicació en un eix de pas com l'avinguda Lluís Companys es confirma com un encert. Bona setmana a tothom.