Literatura

"Podem reaccionar a la vellesa de dues maneres: amb ràbia o amb serenitat"

Salman Rushdie torna a la ficció amb 'La penúltima hora' després de l'atac que va patir l'estiu del 2022

Salman Rushdie en una imatge d'arxiu.
29/01/2026
3 min

BarcelonaEl 12 d'agost del 2022, Salman Rushdie (Bombai, 1947) va estar a punt de morir per culpa de les diverses ganivetades que el jove Hadi Matar li va clavar a la cara, al tors i a les extremitats. L'autor va explicar l'atac, que el va deixar cec d'un ull i sense mobilitat a la mà esquerra, a Cuchillo (Penguin Random House, 2025), un "relat de terror i supervivència" que va esperonar el novel·lista a tornar al seu món preferit, el de la ficció. El resultat, La penúltima hora (Penguin, 2026), acaba d'arribar a les llibreries amb la gran expectació que provoca cada novetat de l'escriptor.

"Feia més de tres dècades que no publicava relats –ha dit aquest dijous des de casa seva, a Nova York–. La majoria estan inspirats per la mort per dos motius: en primer lloc, perquè l'he vist de molt a prop, però també perquè al juny faré 79 anys". Finado, la primera de les narracions que va escriure de La penúltima hora, està protagonitzada pel fantasma d'un vell professor i escriptor inspirat en E.M. Forster (Marylebone, 1879 – Conventry, 1970), a qui Rushdie va conèixer quan estudiava al King's College de Cambridge. "Quan va saber que jo venia de l'Índia es va interessar molt per mi, perquè era un país que havia conegut i estimat", explica. Forster s'acostava als 90 anys i no va trigar a morir. El jove Rushdie acabava de descobrir la seva vocació literària i treballava en la que s'acabaria convertint en la primera novel·la, Primus (1975). Amb la segona, Els fills de la mitjanit (1981), va vendre més d'un milió d'exemplars només al Regne Unit i va guanyar el premi Booker. Va ser el primer èxit d'una carrera marcada pels encerts literaris i per la fàtua que va llançar contra ell l'aiatol·là Khomeini arran del "contingut blasfem" d'Els versos satànics (1988), que tenia com a personatge principal el profeta Mahoma. "No em preguntis per com veig el futur –diu ara–. Soc un profeta horrible, i en altres moments de la meva vida ho he passat malament per haver-me inspirat en profetes. Sí que et puc dir que vivim en temps foscos, i que és alarmant la divisió que hi ha actualment als Estats Units, on visc des de fa un quart de segle".

Elogiar l'art, criticar els milionaris

Els cinc relats de La penúltima hora tenen escenaris i temàtiques molt diferents. A Oklahoma, un narrador kafkià persegueix l'ombra del seu tiet desaparegut. A En el sur, dos homes reflexionen sobre els plaers i els retrets que han acumulat durant la seva llarga amistat. El més llarg del conjunt, La intérprete de Kahani, narra el periple d'una jove cantant a l'Índia contemporània. "Tenia ganes de parlar del poder de l'art i de la música per canviar el món, però fer-ho des d'una perspectiva satírica: els multimilionaris són ridículs", comenta. Tret de la jove Chandni que protagonitza aquesta història, la majoria de personatges del llibre són d'edat avançada. "És el meu moment vital, no hi puc fer res –diu amb un somriure tímid al rostre–. Podem reaccionar a la vellesa de dues maneres: amb ràbia o amb serenitat. Volia que tots dos camins fossin molt presents a La penúltima hora".

Rushdie té present que Beethoven "no suportava envellir", però també recorda que "la seva última simfonia, la novena, és una oda a la felicitat". "Dylan Thomas té aquell poema que acaba així: «Rebel·la't, sí, rebel·la't contra la mort de la llum» –continua–. En una part d'Oklahoma hi apareixen els quadres negres que Francisco de Goya va pintar cap al final de la seva vida. M'agraden perquè hi treballa en un moment que, després dels canvis a la cort i de l'inici d'un món més totalitari, Goya comença a expressar-se d'una altra manera. Veig paral·lelismes entre aquella realitat del primer terç del segle XIX i el nostre moment d'ara". A diferència d'autors com Philip Roth i Julian Barnes, Salman Rushdie no pensa tirar la tovallola i vol enfrontar-se a una nova novel·la. "Escriure és la meva manera d'estar en aquest món –reconeix–. Si no m'hagués dedicat a la literatura, hauria acabat sent un actor de segona. Diria que vaig prendre la decisió correcta".

stats