Literatura
Llegim  /  Actualitat 22/05/2022

Safo de Lesbos torna a desitjar en català

Proa publica una nova traducció d'Eloi Creus de "la primera poetessa d'Occident"

3 min
'Safo i Erinna en un jardí a Mitilene', quadre de 1864 del pintor prerafaelita Simeon Solomon

Barcelona"Eros m'agita el cor / com el vent que envesteix les alzines dalt les muntanyes". "De mi t'has oblidat / o bé és que estimes una altra persona". "Per a mi, ni mel ni abella". Així sonen alguns dels versos de la poeta Safo de Lesbos (segles VII-VI aC) traduïda per Eloi Creus. I desitjo i cremo (Proa) acaba d'arribar a llibreries amb el subtítol "Poesies incompletes". "L'obra de Safo ens ha arribat esmicolada i, per tant, la seva poesia és inevitablement incompleta, però aquesta versió és la menys incompleta que es pot llegir en català", assegura l'editor Josep Lluch .

Creus ha pogut incorporar els últims descobriments en relació amb l'obra de "la primera poetessa d'Occident que tenim (n'hi ha una de sumèria de qui no es conserva res)". "El 2004 es van catalogar uns papirs a Colònia amb unes composicions de Safo, algunes de les quals coneixíem parcialment i que ara podíem completar –explica–. El 2014 s'editaven nous fragments atribuïts a Safo que s'havien trobat en col·leccions de Londres i Oklahoma City". El jove doctor en filologia clàssica –va néixer a Castellar del Vallès el 1992– s'ha basat en "l'edició més recent i completa dels fragments sàfics, la de Camillo Neri, del 2017".

"Fins a mitjans del segle XX l'únic que es podia llegir de Safo eren dos fragments", recorda. El primer acabava així: "Ara, vine un cop més amb mi i deslliura'm / d'ànsies feixugues i el que el cor desitja / que passi fes que passi, i en la guerra / lluita al meu bàndol". El 1955 va veure la llum l'edició d'Edgar Lobel i Denys Page, que va ser completada més endavant per la d'Eva-Maria Voigt (1971) i la de D.A. Campbell (1982). "En català, la primera versió en vers la va fer el prevere Manuel Balasch el 1973 per a Edicions 62 . Atenuava la càrrega eròtica d'alguns versos. El fragment «i desitjo i cremo» el va traduir així: «I follament ho gruo»", diu Eloi Creus. De la segona traducció, aquesta en prosa, se'n va ocupar Maria Rosa Llabrés Ripoll. Va aparèixer el 2006 a La Magrana.

La desviació i dissidència de la poeta

"Safo va ser la mare de la poesia grega i alguna cosa més: també en va ser musa –assegura Creus–. Fins i tot en una societat extremadament masclista com la grega, Safo despuntava". L'epíleg de Maria Callís s'atura en un dels fragments sàfics, "et dic que de nosaltres algú en té el record", per projectar la poeta com un dels fars "d'aquesta forma subjugada d'humanitat que és la feminitat". "Aquesta desviació i aquest guerxament poden ser eines d'expressió artística de la dissidència femenina i queer", escriu.

El cant al desig és central en la poesia de Safo. "En les seves composicions hi ha eros i pathos, amor i divinitats –diu el traductor–. Quan la llegia em va sobtar que hi apareixen molts tipus d'amor i de desig, des d'una tendresa gairebé de mare fins a l'amor passional i el desig sexual". Hi ha poemes homoeròtics, però també poemes que celebren una deessa o un casament. "Llegida amb ulls d'avui hi veig una poetessa moderna, no s'assembla en res a cap autor de l'època, no és Píndar, ni tampoc Alceu, company de generació –opina Creus–. Impressiona que una autora del segle VI aC resisteixi a una lectura no arqueològica".

La nova edició de la poesia de Safo es completa amb un apartat de comentaris il·luminadors sobre els fragments i també amb 55 testimonis sobre l'autora. La popularitat de la poeta va merèixer elogis enyorats com els de Tul·li Laurea –"si voreges la tomba eòlia, no diguis / mai que jo, la cantora de Mitilene he mort"–, però també insults com els de Tacià, que la qualificava de "puta viciosa, que arriba a cantar la pròpia depravació".

stats