LITERATURA
Barcelona

“Hi ha molts carrers de Madrid que ja no reconec”

‘Retablo’ reuneix dos relats llargs de Marta Sanz il·lustrats per Fernando Vicente

Marta Sanz i Fernando Vicente a la llibreria Laie de Barcelona. / PERE TORDERA Zoom

Marta Sanz fa més de dues dècades que viu al barri madrileny de Malasaña. “Quan hi vaig arribar ja era un lloc on predominava l’oci nocturn -comenta, amb el seu nou llibre al davant, Retablo, publicat per Páginas de Espuma i il·lustrat per Fernando Vicente-. Hi vaig trobar un petit pis amb el meu company i ens hi vam traslladar perquè ens agradava l’ambient i el tipus de gent que hi vivia”. En aquells moments Sanz preparava el seu primer llibre, El frío (Debate, 1995). Des d’aquest debut, l’escriptora ha construït una carrera literària amb fites explícites com el premi Herralde, amb Farándula (2015), però també amb novel·les d’una gran repercussió crítica com La lección de anatomía, publicada per primera vegada el 2008 i revisada el 2014.

Aquests últims dos anys han sigut especialment hiperactius per a Sanz. A més de la novel·la autobiogràfica Clavícula (Anagrama, 2017), ha publicat l’assaig Monstruas y centauras (Anagrama, 2018), sobre els nous llenguatges del feminisme, on aborda les últimes manifestacions del 8 de març i casos com el #MeToo i la sentència de la Manada. Retablo ha nascut en aquesta etapa de creació prolífica. “Tenia dos relats llargs escrits des de fa un parell d’anys, Extraños en un tren (versión amarilla) i Jaboncillos dos de mayo, i em va semblar que podien encaixar si els reunia en un volum: tots dos tendien a la sàtira i a un realisme no mimètic, que intenta reinterpretar el context present”. Sanz va coincidir un dia amb un dels veïns de Malasaña, Juan Casamayor, de Páginas de Espuma, una de les editorials que aposten “de manera militant per la narració breu”. “El 2017 ens va semblar que era l’hora de començar una col·lecció d’autors contemporanis que poguessin tenir un relat llarg il·lustrat”, diu Casamayor. Van començar amb La respiración cavernaria, de Samanta Schweblin, i poc després s’hi va afegir Oh gueto mi amor, d’Eduardo Halfon. “Abans que s’acabi l’any afegirem a la col·lecció una autora que ens fa molta il·lusió, Mariana Enríquez”, avança l’editor. L’argentina ha aconseguit que els seus contes de terror ja s’hagin traduït a més de vint llengües.

El primer dels relats de Retablo està protagonitzat per l’Ana María i la Matilde, “dues dones grans, soles i precaritzades que necessiten trobar vincles forts en un entorn on predomina la incertesa”. Una de les inspiracions literàries de l’autora ha sigut Estranys en un tren, de Patricia Highsmith -“l’adoro”, reconeix Sanz-, i la relectura cinematogràfica que en va fer Hitchcock. Les il·lustracions de Fernando Vicente “combinen els bodegons amb l’homenatge hitchcockià” a la primera de les narracions i “la mirada a Malasaña”. En aquest cas conviuen “els comerços tradicionals amb els nous negocis”, diu l’il·lustrador.

Un món incert i virtual

Hace poco Rober ha cerrado su carnicería porque parece que estos hípsters asquerosos solo comen tofu y otras mierdas veganas ”, escriu Marta Sanz amb el sarcasme que ja abundava a les novel·les Black, black, black (Anagrama, 2010) i Farándula. “En la meva literatura hi ha molta ràbia -diu l’autora-. Però la presento d’una manera que sigui agradable per als lectors”. La gentrificació del barri on l’autora viu ha despertat la seva creativitat. “Hi ha molts carrers de Madrid que ja no reconec -assegura-. També és cert que en general tenim un nivell de tolerància molt reduït als canvis. Tinc la tendència a veure el costat fosc i negre del que ens queda i del que ha d’arribar”.

Entre els temes que incomoden més a l’escriptora actualment hi ha “la pressa, la virtualitat, la falta d’atenció als més dèbils i la paradoxa de les noves tecnologies”: “En principi ens ofereixen una possibilitat més gran de comunicar-nos, però al mateix temps també ens sotmeten a una vigilància gairebé il·limitada”, diu.