BarcelonaDes de fa un temps, el dramaturg i actor Ramon Madaula (Sabadell, 1962) dedica part del temps lliure a retrobar-se amb clàssics de la literatura catalana. Fa pocs mesos es va endinsar en La punyalada, l'obra mestra de Marian Vayreda, i li va despertar tot d'emocions que no s'esperava. "M'ha deixat molt tocat per com de ben escrita està, aquesta novel·la. Quin català més bonic que té! He acabat plorant", exclama Madaula.

Publicada en fascicles entre el 1903 i el 1904, La punyalada és un drama rural protagonitzat per l'Albert Bardals i el seu gran enemic, l'Ivo. Entre ells hi ha la Coralí, que tots dos desitgen. Tot plegat transcorre a l'Alta Garrotxa, en un escenari muntanyós que pren molta rellevància al llarg de la història. Va ser la tercera novel·la de Vayreda, que va morir el 1903 i no va ser a temps de veure ni de revisar l'obra en el seu conjunt. La punyalada es va publicar pòstumament de forma unificada i és un clàssic de referència de la literatura realista catalana.

"És una novel·la fascinant per la força dramàtica, uns personatges molt ben fets i unes descripcions potentíssimes de la Garrotxa", subratlla Madaula, que afegeix que l'ha sobtat "el contrast entre la part romàntica i la duresa d'alguns dels protagonistes". També en destaca l'ús de la llengua i en reivindica la riquesa, pròpia de Vayreda i també d'altres escriptors. "Agafes La febre d'or de Narcís Oller, o la Vida privada de Josep Maria de Sagarra, o el Quadern gris de Josep Pla i et quedes parat de veure que bons que eren. I ja no et dic la Rodoreda, que és espectacular", repassa l'actor.

Des de la seva publicació fa ja més d'un segle, La punyalada ha estat present a les llibreries a través de diverses edicions. L'última és de l'editorial Barcino, que va rellançar-la el 2021 dins de la col·lecció Imprescindibles.