BarcelonaA més dels molts reptes que va assumir Josep Maria de Sagarra com a escriptor, la seva aportació com a traductor és doblement remarcable: en primer lloc, pels llibres dels quals es va ocupar; en segon lloc, perquè la seva feina, feta sobretot durant la postguerra, es va donar en un context en què el català era una llengua minoritzada, reservada pràcticament a l'àmbit privat. Sagarra va traduir 28 obres de William Shakespeare, entre les quals hi ha 'Otel·lo', 'Macbeth', 'Molt soroll per no res' i 'La comèdia dels errors'. Un dels seus cims va ser la traducció de la 'Divina Comèdia' de Dante Alighieri que Quaderns Crema recupera aquest mes de maig, després d'anys d'estar esgotada.

La traducció de Sagarra –que va publicar Edicions Alpha, vinculada a la Fundació Bernat Metge, el 1955– "conserva l’imprescindible i substantiu tercet encadenat, i ens trasllada, amb fidelitat, riquesa de recursos, flexibilitat i ofici, a l’obra d’un altre poeta que el va precedir en gairebé set-cents anys", explica l'editorial en un comunicat de premsa. Així comença la versió de Sagarra:

"Al bell mig del camí de nostra vida

vaig retrobar-me en una selva obscura,

del dreturer vial la passa eixida.

Ai, dir com era, serà feina dura,

tot aquell bosc salvatge, i aspre, i fort,

que al pensament renova la paüra!

De tan amarg, és gairebé la mort.

Mes, per tractar del bé qui descobria,

d’altres coses abans cal fer report."

La traductora Mia Bosom recorda a la web de 'Visat', revista digital de literatura i traducció del PEN Català, el model de llengua que l'escriptor va voler fer servir: "En una època en què les traduccions van tenir un paper fonamental a l’hora de fixar uns determinats patrons de llengua i d’estil, Sagarra constitueix un model únic de traductor, un pont entre la llengua literària dels noucentistes, extremament culta, elevada i artificiosa, i el model de llengua literària dels anys seixanta, que apostava per la màxima fidelitat semàntica i estilística a l’original. Sagarra va rebutjar la pompositat i artificiositat del Noucentisme per acostar-se a la llengua oral de la seva època i fer-ne material literari". Bosom afegeix: "Aquesta llengua viva i fresca, juntament amb la seva gran capacitat versificadora, que li va permetre traduir amb gran habilitat el 'blank verse' de Shakespeare i reproduir en català la musicalitat dels versos de la 'Divina Comèdia' de Dante, va fer que es convertís en un referent per a les pròximes generacions de traductors".