Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al filòsof Pere Lluís Font

BarcelonaL'historiador de la filosofia, teòleg i traductor Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) acaba de ser reconegut amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i impulsat anualment per Òmnium Cultural. A més d'haver estat professor universitari durant quatre dècades, Font va ser un dels impulsors de la prestigiosa col·lecció Textos filosòfics –primer a Laia, i després a Edicions 62–, ha traduït Kant, Pascal, Montaigne i Spinoza al català i ha escrit llibres com De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (Pagès, 2014) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (Fragmenta, 2017). "Ha estat un dels filòsofs més importants i únics del nostre panorama, un intel·lectual actiu durant més de cinquanta anys, i que a més ha sabut deixar nombrosos deixebles", ha afirmat Xavier Antich, president d'Òmnium, durant l'acte en què s'ha anunciat el guardó. "Font destaca també pel seu compromís cívic, la seva exemplaritat ètica en la defensa de la tolerància i la participació en nombroses iniciatives col·lectives vinculades al pensament", ha afegit Antich, que ha remarcat la importància de reconèixer un filòsof amb el Premi d'Honor per primera vegada: "Una cultura no pot ser completa si no té en compte el pensament".

"No sabia que soc tan bo", han estat les primeres paraules de Pere Lluís Font, pronunciades amb un somriure als llavis. "El conjunt dels meus escrits posa de manifest una doble passió: Catalunya, utilitzada en el sentit ampli de la nació –que integra tots els Països Catalans–, i la filosofia", ha afegit, abans d'admetre que la paraula filòsof li va gran: "He ensenyat filosofia, però els grans mestres són creadors, i de cap manera m'hi puc comparar. Durant molt de temps, als Països Catalans la filosofia no ha tingut una dinàmica pròpia, ha estat supeditada a Espanya". L'aposta de Font ha estat sempre, tant a dins de classe com als llibres i traduccions, per la llengua catalana. "Cada llengua és una visió del món, no cal ser un romàntic per adonar-se'n –ha explicat–. La llengua és el nervi de la nació, i sense ella perdríem el país".

"Soc de Pujalt, al Pallars Sobirà, d'una casa molt humil, la Casa Jordi, amb una economia de pura subsistència –recordava recentment en una entrevista a l'ARA–. A títol de curiositat, a finals del segle XIX les despeses familiars de tot un any van ser 219 pessetes. Al seminari de la Seu d'Urgell vaig entrar en contacte amb la filosofia. Però l’atmosfera de contrareforma que s’hi respirava em va fer plegar". Des de Tolosa de Llenguadoc, Font es va llicenciar en filosofia mentre es pagava els estudis descarregant camions de nit. "Com que el cuc de la teologia em continuava treballant interiorment –afegia–, després de la llicenciatura en filosofia a la universitat pública vaig fer la de teologia a l'Institut Catòlic de Tolosa, on era l'únic laic". Allà va ser on va començar a aprofundir en la tríada de pensadors que l'ha acompanyat des de llavors: Montaigne, Pascal i Descartes.

Pensament i dignitat

Instal·lat a Barcelona de nou el 1963, Pere Lluís Font va ensenyar història de la filosofia antiga, primer a la Universitat de Barcelona (1963-1968) i més endavant a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir història de la filosofia moderna i filosofia de la religió fins a la seva jubilació el 2004. "De grans professors n'hi ha, i Pere Lluís Font n'és un –ha dit Xavier Antich–. A més del rigor, la convicció i la modèstia, sempre l'ha acompanyat la ironia, el gran antídot contra la supèrbia del pensament".

En paral·lel a la docència va impulsar el renaixement de la Societat Catalana de Filosofia (1980), i també, juntament amb Josep Calsamiglia i Josep Ramoneda, la col·lecció Textos Filosòfics, que va arrencar el 1981. "El Calsamiglia només va poder veure el primer volum –fa memòria–. El Ramoneda, que ja tenia molta activitat entre mans, em va fer confiança, cosa que li agraeixo moltíssim. Pràcticament, vaig portar el pes de tota la col·lecció. Van ser 97 títols. El darrer va ser un Freud. Vam posar remei a una anomalia: un país en què la filosofia no es llegia ni en la llengua original ni en la pròpia. Ho vam començar amb l'editorial Laia, fins que es va ensorrar perquè el gerent va desaparèixer amb tots els diners. Llavors, gràcies a Josep M. Castellet, va seguir-la Edicions 62". La col·lecció Textos Filosòfics va publicar llibres fonamentals de Kant, Schopenhauer, Hume, Hegel, Kierkegaard, Fichte i Descartes, alguns disponibles per primera vegada en català.

Gràcies a les traduccions de Pere Lluís Font podem llegir en català obres clau del pensament modern com Discurs del mètode, de René Descartes (Edicions 62, 1996); Crítica de la raó pràctica, d'Immanuel Kant (Edicions 62, 2003), i Pensaments i opuscles, de Blaise Pascal (Adesiara, 2021), que va rebre el Premio Nacional de traducció i que Xavier Antich ha comparat amb el que va fer Carles Riba amb l'Odissea d'Homer. “L’home no és sinó una canya, la més feble de la natura; però és una canya pensant [...]. Baldament l’univers l’esclafés, l’home seria encara més noble que allò que el mata, ja que sap que mor, i de l’avantatge que l’univers té sobre ell, l’univers no en sap res. / Tota la nostra dignitat consisteix, doncs, en el pensament”, afirma Pascal en un dels pensaments traduïts per Font, que acaba de publicar la versió catalana dels Poemes essencials de Sant Joan de la Creu (Fragmenta, 2025). "És una traducció que respecta rima, ritme i sentit i que constitueix una fita de l'alçada de la Comèdia de Sagarra", admet l'editor del volum, Ignasi Moreta.

La significativa obra tardana de Font

"Pere Lluís Font s'ha passat tota la vida llegint, pensant i ensenyant a pensar, educant la sensibilitat crítica de milers d'alumnes durant més de 8.000 hores de classe", ha sintetitzat Xavier Antich. Per a Font, també en paraules del president d'Òmnium Cultural, "la filosofia no és només una ocupació, sinó una forma de vida, i l'estudi de la modernitat, que ha estat el seu focus, ha estat un tarannà definit per l'exigència de racionalitat crítica: pensar, en bona mesura, és repensar, i la història de la filosofia és el laboratori del filòsof".

L'obra pròpia de Font ha fet eclosió durant els últims quinze anys, amb títols com Confessió (Universitat Autònoma de Barcelona, 2004), Joan Maragall o la consciència civil, en el seu temps i en el nostre (Claret, 2008), Immanuel Kant. Sis assaigs i un diàleg d'ultratomba (Arpa, 2016) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (Fragmenta, 2017). Actualment ultima un nou assaig, La filosofia al natural, que coeditaran la Universitat de Barcelona i la Universitat de Lleida pròximament. "Treballo en to menor perquè fa dos anys que tinc la salut tocada –ha admès–. Així i tot, treballar ajuda a viure. Ara mateix estic posant ordre als meus papers, que n'hi ha molts, perquè al llarg d'una vida com la meva s'acumulen. Segur que en sortirà alguna cosa".

En relació a com veu el món d'avui, Font ha recordat que "cal ser tolerant sempre amb les persones, però no necessàriament amb totes les idees". "La filosofia pot ser bona o no, però l'antifilosofia sempre és reaccionària –ha afirmat més endavant–. Hem de continuar defensant la filosofia com a matèria de secundària perquè és també un ofici que cal aprendre".

Instituït el 1969, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit al llarg de gairebé sis dècades autors com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Joan Coromines, Joan Fuster, Jaume Cabré, Miquel Martí i Pol, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Quim Monzó i Isabel-Clara Simó. En les últimes tres edicions ha distingit Albert Jané, Josep Piera i Antònia Vicens. Pere Lluís Font rebrà el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes al Palau de la Música el 2 de juny.