Barcelona“El primer objectiu del Crexells és impulsar l’excel·lència en les lletres catalanes”, deia aquest dijous Jordi Casassas, president de l’Ateneu Barcelonès, per presentar el desconegut guanyador de la 46a edició del premi “degà de les lletres catalanes”, que s’ha atorgat en dues etapes, una que va arrencar el 1928 i es va tancar el 1938 i una altra que es va obrir el 1982 i encara dura. Al davant de Casassas hi havia el mallorquí Joan Buades, que rebrà els 6.000 euros del premi –enguany la dotació ha augmentat 2.000 euros– gràcies a la seva primera novel·la, 'Crui. Els portadors de la torxa', que va publicar l’eivissenca Edicions Aïllades gràcies a un micromecenatge en el qual van col·laborar 67 persones.

El llibre, que ara per ara només es pot aconseguir a través d’internet, serà publicat a la tardor per una de les quinze editorials on Buades va presentar-lo sense èxit. “Els vaig enviar un resum complet del llibre i el primer capítol –explicava–. Només vaig rebre dues respostes, i les dues eren negatives. Agraïen que els hagués enviat 'Crui', però que no quadrava en els seus catàlegs”. El fet que la novel·la hagi aconseguit un dels premis més prestigiosos a obra publicada en català ha estat una suma de casualitats. Només n’havia aparegut alguna ressenya a Eivissa, on va viure l’autor durant anys: des del partit Els Verds havia representat l’illa com a diputat al Parlament de les Illes Balears entre el 1999 i el 2003. “A Mallorca no en va parlar ningú –recordava–. Dels assajos anteriors, en canvi, sí que n’havia sortit alguna cosa”. L’edició –molt petita– i la difusió mínima de la novel·la feia pràcticament impossible que arribés a les mans del jurat del Crexells, però el professor Anton M. Espadaler la va comprar en una llibreria eivissenca i un cop llegida la va proposar a la resta de companys de deliberació del premi, Mita Casacuberta, David Castillo, Jordi Llovet i Patricia Gabancho.

Tres finalistes mallorquins

“'Crui' va passar a la final juntament amb 'Continents', d’Andreu Gomila i 'Eren ells', de Carles Rebassa –va dir Castillo–. És un llibre inusual i totalment fora del circuit”. Cal interpretar el veredicte del jurat com un toc d’atenció al sector editorial? El 2016 ha estat un any en què s’han publicat un grapat de novel·les remarcables: 'El navegant', de Joan Lluís-Lluís; 'Les generacions espontànies', de Mar Bosch;'Germà de gel', d’Alicia Kopf; 'Argelagues', de Gemma Ruiz; 'Veus al ras', de Sebastià Perelló. “Darrerament, el Principat porta una cotilla retòrica enormement cenyida que acaba produint un estat d’opinió amb poc moviment intel·lectual –opinava Jordi Llovet–. Crui és una de les poques novel·les d’idees que s’han fet en català. És ambiciosa i amb una qualitat estilística remarcable”.

“El punt de partida de la novel·la és un home de 95 anys d’origen belga, el milionari i filantrop Albert Leuven –avançava Joan Buades–. S’ha dedicat al negoci immobiliari i ha estat un bon lector de literatura i filosofia. Decideix muntar una festa per acomiadar-se del món, però una carta que li arriba de Londres obrirà una escletxa, el “crui” del títol, que farà que a la seva vida hi entri la llum”. A partir d’aquí, Buades construeix una narració que posa de manifest unes paraules que s’hi poden llegir:“La història és un laberint ple d’atzucacs i abismes. Si no tens sort, no hi surts”. 'Crui' posa de manifest diversos “esdeveniments que no consten a la versió oficial dels fets”, com ara “l’herència del nazisme”, “les arrels del totalitarisme turístic” i “els forats negres del capitalisme”. El protagonista, Albert, “ha estat moltes persones per arribar a ser ell mateix –comentava l’autor–. És capaç de les atrocitats més grans, però també coneix a fons Heidegger i Schiller. No podem considerar que sigui una persona equivocada i prou”. Buades no oblida la “robotització de les masses” a la qual feia referència Elias Canetti, un dels seus escriptors de capçalera: entre els perills del present que el llibre posa sobre la taula hi ha “l’auge dels populismes”, el “neoliberalisme” i “la desaparició de les humanitats”.

L’autor, que ja té una idea per a una segona novel·la, convoca a Crui alguns personatges històrics reals, com el banquer Joan March, “el Rockefeller d’Europa”, i l’Obersturmbannfürer Otto Skorzeny, que va rescatar a Mussolini durant la Segona Guerra Mundial. “Em sento mediterrani, català i ciutadà d’una Europa democràtica, però això últim s’està acabant”, va assegurar el novel·lista.

Un premi amb molta història

El premi Crexells va ser instituït l'any 1928, i en la seva primera etapa, que va durar fins el 1938, va premiar llibres com 'Vida privada', de Josep Maria de Sagarra, 'Vals', de Francesc Trabal i 'Aloma', de Mercè Rodoreda. En la segona etapa, que va arrencar el 1982, ha distingit llibres com 'Pedra de tartera', de Maria Barbal, 'Camí de sirga', de Jesús Moncada, 'Pa negre', d'Emili Teixidor i 'Jo confesso', de Jaume Cabré. Les últimes quatre novel·les guanyadores han estat 'Sense alè', de Josefa Contijoch, 'Dos taüts negres i dos de blancs', de Pep Coll, 'La cinquena planta', de Manuel Baixauli i 'Gegants de gel', de Joan Benesiu.