BarcelonaQuan, fa pràcticament una dècada, Flavia Company (Buenos Aires, 1963) va publicar Haru (Catedral, 2016), va aconseguir fer realitat dos dels seus somnis: "Arribar a explicar una vida sencera", la d'una noia japonesa que començava un llarg camí d'aprenentatges estudiant tir amb arc, i, tant o més important, "desaparèixer en el text". Des de llavors, Company no ha signat cap més novel·la ni llibre de relats amb el seu nom: a més de La planta carnívora (Proa, 2021) i Penediments (Navona, 2023), tots dos escrits per Andrea Mayo, ha anat aprofundint en l'univers de Haru a través de diversos llibres: "Magókoro (Catedral, 2019) és la carta que un dia escriu el pare de Haru a la seva filla i que a la primera novel·la no havíem llegit, Ja no necessito ser real (Univers, 2020) explica una volta al món narrada per la Haru i Teoria de la resta (Comanegra, 2022) reflexiona al voltant de l'existència com un camí cap a la reconciliació", explica des de Casa Abacus amb una nova aportació a la galàxia de la protagonista acabada de sortir del forn.

Els nou llibres (Navona, 2025) beu "de textos màgics, sapiencials i oraculars" com la Bíblia, l'Alcorà o el Bhagavad Gita per explicar la història més ambiciosa que Haru s'ha atrevit a escriure fins ara: "El fil conductor d'aquests nou llibres és una dona mítica, eterna, sagrada i visionària que recorre tots els temps i tota la terra oferint consol i guia". Comença amb l'aparició de la protagonista a la vora d'una font, on dues noies omplen un càntir. Després d'un enigmàtic intercanvi de paraules, les noies li acaben preguntant qui és, i ella respon: "Com ho hauria de saber, si només se'm veu des de fora?".

Trobar l'harmonia

"No sé com he gosat escriure tots aquests llibres", reconeix Company, que des de la creació de Haru mai no ha deixat d'habitar el seu món. "Fins que vaig trobar la Haru havia fet novel·les i contes per trobar l'espai on viure: no em sentia gens còmoda al món –continua–. Quan vaig arribar a Haru em vaig adonar que, en aquest nou espai que havia creat, podia convidar-hi tothom". Els lectors van fer costat a Company des de molt aviat, i la prova d'això és que Haru ja ha esgotat nou edicions en català i tretze en castellà. "Rebo missatges gairebé cada dia, i a vegades hi ha lectors que em sorprenen enviant-me una foto amb un tatuatge relacionat amb la novel·la", admet.

¿Com va néixer un "llibre de llibres" tan particular com el que ara presenta Flavia Company? "Tot va començar durant la pandèmia, que em va portar a demanar-me per què estava passant tot allò al món –fa memòria–. Perduda en una cabana davant de l'Atlàntic vaig tenir una revelació. Passejava amunt i avall d'una platja totalment sola durant hores cada dia. A prop del mar hi havia els cadàvers de lleons marins i de tortugues. Els ocells en venien a menjar les despulles. Vaig pensar que si em moria allà, aquells ocells se'm menjarien, i que el primer que devorarien serien els ulls. «És just i necessari que sigui així», em vaig dir". Durant l'estada a la cabana, aquella primera revelació va anar acompanyada de la lectura de molts clàssics religiosos i literaris i d'hores i hores de meditació. D'aquí va anar estirant el fil per aixecar Els nou llibres. "Hi treballava alhora, era una bogeria, però totes les línies narratives fluïen en paral·lel", reconeix. "Les històries que hi explico et conviden a formar-ne part –diu–. Per això dic que són un lloc un viure, perquè tot hi té la seva harmonia i explicació. Fa uns dies vaig rebre un missatge d'una molt bona lectora que em deia que, llegint-me, plorava molt perquè entenia moltes coses d'ella mateixa. Em va agradar que plorés pel que l'emocionava, no per les coses que ens fan por". Company avança que a Els nou llibres "la llum i la foscor conviuen": "L'amor és fet d'actes, i quan es perd, queda la tristesa i la decepció. Haru ens enfronta sovint amb les nostres misèries, però sempre acaba donant-te consol".