BarcelonaPau Riba (Palma, 1948 - Tiana, 2022) deia que el 1998 havia deixat de llegir la revista Muy interesante perquè havia aconseguit posar tarifa plana d'internet a la Casa Alta, on vivia, i havia trobat així una nova manera de documentar-se. Precisament aquell any havia començat a escriure una història dels instruments vinculats a les transformacions tecnològiques, que el fascinaven. "Venia de viure en cases sense llum, però l'evolució el flipava i fluïa amb ella. Quan Bob Dylan va endollar per primera vegada la seva guitarra a l'electricitat, ell frisava per poder fer-ho també", explica la companya del músic, Memi March, que ha estat al seu costat les últimes tres dècades. Durant tot aquest temps, Riba va bolcar-se en escriure un llibre sobre l'electricitat, la música, els instruments i la seva filosofia de vida, resseguint des del segle XIX fins al punk. L'havia aparcat durant uns anys i el va reprendre i enllestir abans de morir el 6 de març passat. Es titula Història de la música electrònica del segle XX (l'electrònica) i el publica Males Herbes.

Escrit a ràfegues i ple de connexions entre idees com un laberint musical, el llibre va ser per a Riba una via d'escapament del dolor que va patir en l'últim tram de la malaltia. "Els primers mesos el van diagnosticar malament, ho atribuïen a un dolor psicosomàtic. Vam veure que a l'escenari s'eclipsava i li desapareixia, però a casa com ho podíem fer? El Pau va aprofitar l'escriptura del llibre per apaivagar el dolor, i quan l'havia acabat va arribar el diagnòstic real, que ens deia que havíem arribat tard i ja no hi havia res a fer", recorda March. Era l'octubre, i l'editorial va iniciar una cursa contrarellotge perquè Pau Riba pogués tenir el llibre a la mà. "El va poder agafar l'últim dilluns i vam fer un dinar en què es va saltar totes les dietes. El Pau es va morir llegint-lo a l'hospital, n'estava molt content", afegeix March.

El llibre és "una catedral" feta de reflexions sociològiques sobre les drogues i la contracultura, claudàtors autobiogràfics, pensaments sobre els avenços tecnològics i crítiques a la gestió i la política de la música. "És Les mil i una nits de Pau Riba, una enciclopèdia de personatges impressionant i un text que encomana les ganes de recerca i de descoberta d'allò que va explicant", subratlla l'editor de Males Herbes, Ricard Planas.

Coherent, inconformista i radical

Uns anys abans, Riba va estar a punt d'escriure una autobiografia a partir de 20 cançons seves. "Al final va demanar al seu entorn artístic que escollís els temes. Vam fer entrevistes llarguíssimes en què explicava què hi havia al darrere i parlava de la relació amb les drogues, les seves parelles i els vincles amb altres músics", explica l'editor i escriptor Ramon Moreno, que va donar forma de llibre a aquelles converses i les va convertir en el llibre Pau Riba en 20 cançons (Cal·lígraf, 2018). En un acte organitzat a la llibreria Byron per l'ARA en col·laboració amb la Generalitat, Moreno ha recordat aquest dimecres com Riba "sempre va ser coherent, inconformista i radical. No volia parlar mai del passat i mai volia fer el mateix disc o la mateixa cançó".

Al seu costat, el cap de Cultura de l'ARA, Xavier Cervantes, ha subratllat la capacitat de Riba "de reinventar el folklore català" amb discos com Jo, la donya i el gripau i de "regirar la llengua", perquè era un artista que "no havia de pagar cap peatge cultural". Els últims mesos, arran de la seva malaltia i la mort, Riba ha estat a la primera línia de l'actualitat catalana. "Va ser un geni creatiu i musical, i també un gran poeta –ha dit Moreno–. Ara és important que no caigui en l'oblit".