BarcelonaNuccio Ordine, que va dedicar bona part de la seva vida a reivindicar i transmetre la literatura i les humanitats, ha mort aquest dissabte als 64 anys. Segons diversos mitjans italians, diumenge passat es va trobar malament i va ser hospitalitzat a Cosenza, a Calàbria. Feia només un mes que li havien concedit el Princesa d'Astúries de comunicació i humanitats, un guardó que ja no podrà recollir a l'octubre en la cerimònia dels premis. Ordine era una de les veus més importants de la filosofia contemporània, lluitador incansable contra la mercantilització del món actual i defensor del coneixement com a eina de progrés per construir una societat millor. Entre les seves distincions, destaquen les de Cavaller d'Honor de la Legió Francesa i Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Italiana.

Nascut el 1958 a Diamante, un poble calabrès de menys de 5.000 habitants on no hi havia escola i una mestra feia les classes a casa seva, Ordine defensava la importància de l'aprenentatge de les llengües clàssiques i els sabers sense rendibilitat immediata, però no només per al progrés de les lletres i les humanitats, sinó també de les ciències. El filòsof va ser molt crític amb l'utilitarisme cada vegada més hegemònic en els plans d'estudis universitaris. "Avui les universitats estan capitanejades per mànagers que s'han de preocupar pels pressupostos i no per educar ciutadans conscients i amb sentit crític –deia Ordine el 2013 a l'ARA–. No s'ha d'estudiar per aconseguir un títol, sinó per ser millor. L'escola i la universitat haurien de formar heretges". El seu manifest en defensa de les humanitats, La utilitat de l'inútil (Quaderns Crema, 2013), va disparar la seva popularitat: traduït a una vintena de llengües, va ser un fenomen de vendes en països com Itàlia, França i Espanya, on es van esgotar setze edicions en castellà i cinc en català.

Expert en el Renaixement i en l'astrònom i filòsof Giordano Bruno, Ordine va ser professor de literatura a la Universitat de Calàbria i va impartir classes a Yale, la Sorbona i la Societat Max Planck de Berlín, entre d'altres. També va dirigir amb Yves Hersant la col·lecció de clàssics Les Belles Lettres i, a Itàlia, la col·lecció de clàssics de literatura europea de Bompiani. Durant tres anys va escriure una columna literària al Corriere della Sera amb la intenció de "fer entendre als lectors que la literatura i la vida estan connectades", explicava a l'ARA el 2018 durant la presentació del seu llibre Clàssics per a la vida (Quaderns Crema / Acantilado), que insistia en la necessitat de llegir els textos canònics de la literatura. "Els clàssics no són avorrits, sinó que ho són alguns professors que en parlen", deia Ordine.

L'any passat va publicar Els homes no són illes (Quaderns Crema), en què reflexionava sobre l'amistat, la contemplació i l'esforç a partir de textos clàssics d'autors com Aristòtil, Shakespeare, Virginia Woolf, Montaigne o Emily Dickinson. Ordine qüestionava el valor que la societat actual atorga a la rendibilitat i, sobretot, la rapidesa. "Per estudiar, per relacionar-nos amb els altres i gaudir de la vida, la lentitud és més important –explicava a l'ARA–. Quan llegeixes, escoltes música o mires un quadre no estàs perdent el temps, sinó que aconsegueixes que el teu temps sigui més humà".