BarcelonaEl traductor i lingüista Joaquim Mallafrè, nascut a Reus el 1941, ha mort als 83 anys, segons ha comunicat el Centre de Lectura de Reus. Mallafrè és especialment conegut per haver traduït al català l'Ulisses de James Joyce, publicat a Leteradura el 1981 i reeditat més endavant a Edhasa i Proa. "Hi vaig dedicar set anys, els mateixos que Joyce a escriure'l –va explicar a l'ARA–. Va ser una aventura apassionant, que em va servir, entre altres coses, per reconnectar amb la llengua popular reusenca. El món de Joyce és ple de frases, acudits i escatologia curiosament universals, als quals vaig trobar equivalències en el meu entorn més proper".

Mallafrè va traduir altres grans clàssics de la literatura anglesa, com Harold Pinter, Samuel Beckett, Henry Fielding o Rudyard Kipling. Tenia una devoció especial per Laurence Sterne, de qui va traduir Vida i opinions de Tristram Shandy (Navona, 2023) i Un viatge sentimental per França i Itàlia (Adesiara, 2022). "És un dels traductors més rigorosos i abnegats que he conegut mai; podia dedicar una quantitat d'hores inimaginables a arreglar una frase per trobar-li el sentit més profund –diu Ernest Folch, editor de Navona–. Sempre va tenir clar que, en una traducció, l'essencial és la llengua d'arribada. Ell pensava en el lector català, i amb una llengua flexible i cuidada aconseguia situar les seves traduccions al mateix nivell d'exigència i modernitat que les de qualsevol altra llengua europea".

L'editor Jordi Raventós, d'Adesiara, que va treballar amb Mallafrè aquests últims anys, en destaca "la pulcritud i la saviesa". "Era un home molt senzill, malgrat la seva vàlua com a traductor i professor universitari –diu Raventós–. Si li suggeries un petit canvi que acabava acceptant, et donava les gràcies mil cops". Folch també el recorda com una persona "molt humil": "Tenia una reverència tan gran cap a la literatura anglosaxona, cap a autors com Sterne i Joyce, que sovint treia importància a la seva magnífica feina com a traductor".

Després de llicenciar-se en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (UB), va fer una estada a Ludlow, que li va permetre entrar en contacte amb la literatura anglosaxona. "Amb els anys, de tant llegir els clàssics anglesos, s'havia anat convertint en una mena de lord anglès, molt elegant i irònic", diu Folch. El 1988 va doctorar-se en filologia romànica a la UB i, des del 1991, era membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, de la qual va ocupar el càrrec de vicepresident entre el 1999 i el 2002. Mariàngela Vilallonga, exconsellera de Cultura de la Generalitat i catedràtica emèrita de la Universitat de Girona, recorda "la dignitat, l'elegància i la ironia fina" de Mallafrè, amb qui havia coincidit a les reunions de la Comissió de Lexicografia de la Secció Filològica, juntament amb altres filòlegs com Carles Miralles, Joan Veny i Joan Martí. "Mallafrè tenia un domini importantíssim de la llengua; sempre tenia una descripció precisa per acabar d'arrodonir la definició d'una paraula, i feia tot d'aportacions de la llengua de Reus, que té una gran genuïnitat", diu Vilallonga.

Mallafrè va compaginar la docència a la Universitat Rovira i Virgili amb l'ensenyament públic a secundària, i va ser professor convidat a la Universitat de Salford. També era membre electiu de la Fundació Mercè Rodoreda i va participar activament en el centenari de l'autora. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1998 i el 2022 va ser nomenat Fill Il·lustre de la ciutat de Reus "per la seva dilatada activitat acadèmica com a professor de literatura i de llengua". Amb motiu del centenari de la publicació de l'Ulisses, la llibreria Calders i l'Escola Bloom van organitzar una lectura en veu alta, sencera i sense interrupcions, de la traducció de Mallafrè, que va participar en l'acte llegint el fragment final de la novel·la.