Barcelona“El meu estil crida l’atenció perquè té una paleta de colors suaus i un traç fi, però parlo de coses fortes”, recordava Bernat Cormand ara fa tres anys, poc després de publicar el seu últim àlbum, Els dies feliços (A Buen Paso). L'il·lustrador, escriptor, professor universitari, crític literari –havia col·laborat a l'ARA Llegim– i director de la revista Faristol ha mort a Barcelona als 47 anys i ha deixat el sector del llibre infantil i juvenil, on era molt conegut i apreciat, en estat de xoc.

Nascut a Barcelona el 1973, Bernat Cormand va estudiar filologia catalana i després va fer un màster en literatura comparada. “Com a artista no tinc una formació reglada, però a casa tots quatre germans vam dibuixar des de petits perquè veníem d’una família d’artistes”, recordava el 2018. La seva mare, Fina Rifà, a més d’il·lustrar nombrosos llibres, havia col·laborat amb Cavall Fort des del número 2. Cormand va deixar de banda el dibuix "per motius professionals": durant anys va treballar a Edicions 62, on estava especialitzat en col·leccions de narrativa estrangera. "La feina editorial m’agradava molt, però el 2007 vaig deixar-la: va ser en aquell moment de crisi i de replantejament que vaig reprendre el dibuix”, admetia. Gràcies a aquest canvi va començar a publicar àlbums il·lustrats: va debutar amb El dibuixant d'óssos (SD, 2008), on explicava la història d'un dibuixant que viatjava al Pol Nord per pintar l'última espècie d'ós que li quedava; va continuar amb El nen perfecte (SD, 2013), sobre un jove modèlic que, de nit, quan ningú no el veu, es transvesteix, i cinc anys després van arribar Els dies feliços (2018), centrat en la descoberta de l'amor homosexual per part d'un nen.

Una edició de Rodoreda i el debut en la novel·la

Mentre preparava la novel·la El cap als núvols, que ha publicat L'Altra Tribu fa unes setmanes, Cormand va il·lustrar llibres com La mà del senyor Echegaray, de Daniela Ortiz (A Buen Paso, 2020) i Viatges i flors, de Mercè Rodoreda (Nórdica, 2020), una de les seves autores de capçalera. “En tot el llibre hi ha un rerefons de misèria i de guerra en un sentit metafòric que m’ha cridat l’atenció –explicava poc després del confinament de l'any passat–. S’haurien d’il·lustrar més llibres per a adults. És la primera vegada que ho faig i l’experiència ha estat molt positiva”. El cap als núvols explica la relació d'amistat i la descoberta de l'amor d'un triangle d'infants d'onze anys, l'Elies, la Vane i el Tomàs, amb la sensibilitat i gust que Bernat Cormand dedicava als seus personatges, fins fa poc escrits i dibuixats, però aquí bategant amb la força d'una novel·la que, per desgràcia, tanca la producció del seu autor.