Literatura
Llegim  /  Actualitat 27/09/2022

"Escric contra el que s'espera d'un autor africà"

Amb 'La memòria més secreta dels homes', Mohamed Mbougar Sarr ha rebut el premi Goncourt

3 min
Mohamed Mbougar Sarr, en una imatge recent a Barcelona

BarcelonaQuan, a finals de l'any passat, Mohamed Mbougar Sarr (Dakar, 1990) va guanyar el premi Goncourt , es va convertir en el primer autor senegalès que el rebia en gairebé 130 anys d'història del guardó literari. "És el primer senegalès que l'aconsegueix, però no és cap debutant: abans ha publicat quatre llibres", diu Jordi Martín Lloret, editor de Més Llibres. Traduïda al català per Oriol Valls, La memòria més secreta dels homes arrenca amb la fascinació d'un autor africà jove pel llibre El laberint de l'inhumà i el seu autor, T.C. Elimane. Poc després de publicar-lo, l'escriptor va desaparèixer sense deixar cap rastre.

"Entenc les novel·les com una recerca literària i, en aquest cas, passa pel cos, la sensibilitat, la vida, l'alcohol, l'amistat, el sexe i l'humor –assegura–. La literatura pot contenir la gravetat més profunda, però també pot ser hilarant. Un dels meus mestres ha estat Roberto Bolaño , que a Los detectives salvajes feia dir a un personatge: «Tot comença en comèdia i acaba en tragèdia». Al revés, la frase també funciona". Silvia Sesé, editora d'Anagrama, que publica la versió en castellà de la novel·la, defineix La memòria més secreta dels homes com "un llibre d'aquells en què et submergeixes i no en vols sortir". El personatge d'Elimane està basat en un autor real, Yambo Ouologuem. "Quan va debutar el 1968 amb El deure de la violència, que va merèixer el premi Renaudot, a Ouologuem se'l va acusar d'haver plagiat múltiples fonts, des d'autors francesos com Flaubert i Maupassant fins a l'Alcorà, la Bíblia, contes africans...–explica Mbougar Sarr–. Ell es va defensar dient que la seva intenció havia estat jugar amb el cànon occidental, però se'l va continuar criticant. Llavors es va retirar a Mali, va deixar de publicar i va rebutjar parlar mai més del llibre".

Escriure per arribar al silenci

Entre els temes centrals de la novel·la de Mohamed Mbougar Sarr hi ha el qüestionament del plagi, la recerca de l'autenticitat i la voluntat de deixar de publicar llibres. "Cal escriure molt per assolir el silenci, per molt paradoxal que pugui semblar –opina l'escriptor–. Hi ha autors que decideixen callar molt aviat, com és el cas d'Ouologuem o Rimbaud, però d'altres necessiten recórrer un llarg camí abans d'arribar-hi". Per al guanyador del premi Goncourt, els llibres que un autor escriu "no són una suma, sinó una resta". I afegeix: "Vas eliminant soroll per arribar al nus central. Potser és el silenci".

Nascut al Senegal, Mohamed Mbougar Sarr ha escrit tota la seva obra en francès. "La meva llengua materna és el serer –admet–. A conseqüència del passat colonial he acabat escrivint en una altra llengua, entre altres raons perquè l'ensenyament al Senegal és en francès. La pregunta que em faig al llibre és: podem fer servir una llengua que no és la nostra per parlar de qüestions profundes i íntimes?" En comptes de sentir-se part d'una tradició literària o una altra, Mbougar Sarr prefereix "inscriure's en un llinatge d'autors que han teixit vincles aparentment insospitats". "Hi ha bastants escriptors africans que han trobat maneres d'explicar-se a través de llatinoamericans. Penso, per exemple, en el congolès Sony Labou Tansi, que sempre citava Gabriel García Márquez com a gran referent".

Mohamed Mbougar Sarr també es pregunta per les expectatives de recepció de la seva obra. "Escric contra el que s'espera d'un autor africà, tant a França com al meu propi país –assegura–. Si vols satisfer les expectatives estàs perdut. Només has de ser fidel a tu mateix". Conscient que "no pot agradar a tothom", quan pensa en un lector ideal el premi Goncourt creu que "ni per cultura ni per història" n'hi correspon un. "Segurament és algú que neix a partir del meu propi llibre", aventura.

stats