BarcelonaLa segona novel·la de Gerard Quintana i premi Ramon Llull 2021, L'home que va viure dues vegades (Columna), comença amb la dedicatòria “Per als que no van poder escriure el seu comiat”. És una frase que apunta a “tantes morts solitàries i sense comiat” dels mesos de pandèmia, però també als comptes pendents de l'autor. “Quan va morir la meva àvia, jo tenia un concert. Què fas, vas al funeral de l'àvia o fas el concert? Vaig fer el concert”, ha recordat Quintana aquest dimarts al CCCB en una conversa organitzada per l'ARA i conduïda per Antoni Bassas en què el músic i escriptor ha explicat que el llibre ha sigut, en part, fill de la pandèmia: “El vaig començar abans, però el 2019 vaig estar treballant en l'últim disc dels Sopa, La gran onada, un títol molt premonitori ja que l'havíem de presentar el 14 de març, el dia que van decretar l'estat d'alarma. De sobte, em vaig trobar amb tot el temps del món per al llibre. Quan es tanca una porta s'obren tres finestres”.

Quintana situa les arrels de la seva vocació literària en la llibreria que tenia el seu tiet a Girona, que va obrir-li “infinites possibilitats de viure i d'aprendre”. Al mateix temps, diu, va fer que no es veiés capaç de publicar un llibre. “El meu tiet tenia 200.000 exemplars allà –ha recordat–. Jo sentia que un llibre havia de ser molt bo per fer-se un lloc allà enmig, on no hi havia lloc per més”. Quan li preguntaven què volia ser de gran, no deia mai que escriptor. “De vegades deia que sant, perquè a la llibreria hi havia molts llibres religiosos i, a falta de Marvel, teníem els superherois de les històries de sants”, ha explicat.

Després d'una estona de conversa sucosa, Bassas ha obert un torn de preguntes rebut amb timidesa. “És que el CCCB intimida, aquí no és pot preguntar qualsevol cosa”, ha bromejat Quintana. Però això a Bassas no l'ha frenat per improvisar “una pregunta extemporània” sobre l'entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé. “No l'he vist –ha confessat Quintana–. Però a Bosé el vaig conèixer fa molts anys. Vam coincidir en un concert a Sevilla per l'expo del 92 en què la gent l'escridassava i en uns premis que organitzava la SGAE, on vam xerrar una estona. Després, a les cinc de la matinada, em va trucar una periodista amiga meva i em va dir «Estoy con Bosé, me pregunta si tú entiendes o no entiendes». I jo la veritat és que no entenia, no entenia res”.