Llegim 10/06/2021

Maria Barbal: "El català torna a estar en una situació crítica"

L'autora de 'Pedra de tartera' escull Tremp per rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

3 min
Maria Barbal, durant la recepció del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Tremp

Tremp"Barcelona és un soroll sense paraules i és un silenci pastós, ple de records concrets". Amb aquestes paraules, extretes de Pedra de tartera, de Maria Barbal, començava aquest dijous a Tremp la cerimònia d'entrega del 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. L'escriptora ha escollit aquest municipi, recollit entre muntanyes, perquè hi va néixer el 1949, hi va créixer fins que va marxar a estudiar a la capital catalana i el va incorporar a la literatura a través del reconegut Cicle del Pallars.

"S'ha dit que la literatura pot ser una pàtria –ha afirmat l'autora durant el discurs de recepció del premi–. Jo m'inclino a pensar que la literatura, aquest món de les paraules, és vida dins de la pròpia vida, la del dia a dia, la individual". Barbal ha fet una mirada retrospectiva a la seva experiència personal i professional –va ser, fins a la jubilació, professora de llengua i literatura catalanes en diversos instituts–, abans de recordar "l'escanyament" que ha patit la literatura catalana durant anys.

"Dues generacions sense llengua i cultura catalanes a l'escola significava esborrar-los en tant que lectors en la llengua pròpia", ha recordat. Ella, com tants altres autors nascuts en plena postguerra, no va poder estudiar en la seva llengua materna, però ha aconseguit bastir una trajectòria literària que ha arribat al cim del reconeixement aquest 2021 gràcies al Premi d'Honor. El català "ha sobreviscut a l'exili, a la repressió i a les dificultats que suposa compartir territori amb una altra llengua sobirana, amb molts més parlants i persones que l'escriuen", ha continuat, abans de llançar una advertència sobre el present i futur: "El català torna a estar en una situació crítica". Semblava que respongués a l'irreductible optimisme de Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, des de la presó de Lledoners: "En la voluntat del ser i en la persistència del fer seguim alimentant l'esperança".

Memòria viva

Minuts abans de l'inici de la gala al teatre La Lira, uns quants curiosos feien un cop d'ull a la façana de la casa natal de l'autora, situada a la cantonada entre el carrer Lleida i Girona. Barbal fa anys que forma part de la memòria viva del poble. La biblioteca municipal porta el seu nom des del 2008. Hi ha una ruta literària dedicada a la seva obra.

L'autora ha aparegut puntual, amb l'elegància tímida que l'acompanya sempre, de bracet de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. No era l'única autoritat política present a l'acte. A la fila zero del teatre hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i també l'expresident José Montilla.

Barbal va escriure Pedra de tartera perquè necessitava "expressar el dolor," fins llavors soterrat, de les històries de la guerra i la postguerra que li havien explicat. Publicada el 1985, va ser un debut fulgurant, del qual s'han venut centenars de milers d'exemplars i que s'ha traduït a una vintena de llengües. L'entrega del Premi d'Honor ha començat recordant la història de la Conxa a través d'un tast de l'adaptació teatral de Marc Rosich al TNC l'any 2010, i ha continuat, després de les paraules de Cuixart, amb la glossa d'Albert Villaró. "La Maria ha portat el seu món arreu, per a disgust dels falsos cosmopolites de panot, pleta i caldereta", ha dit, abans de recordar com es va titllar de "rural, com si fos la tinya", la seva literatura.

"Jo no vaig buscar el tema ni l'argument sinó que van ser ells que em van empaitar a mi –assegurava Barbal més tard–. Perquè un acte d'escriptura exigeix introspecció i voluntat, i les altres raons, que la família i els amics et valorin millor, els diners o la fama, queden molt per sota d'aquest motor". Poc després mencionava unes paraules de Joseph Brodsky que citava Montserrat Roig –companya de generació morta prematurament, als 45 anys– en un dels seus llibres: "Si hi ha un acte d'amor, aquest és la memòria".

Maria Barbal a Tremp.

Precisament la memòria ha vertebrat bona part de les novel·les de Barbal, de Pedra de tartera a En la pell de l'altre (2014) i A l'amic escocès (2019). També la necessitat de reinventar-se a l'edat que sigui per continuar lluitant per la felicitat, com fa a Tàndem, novel·la que, a més de guanyar el premi Josep Pla 2021, ha aconseguit que l'autora s'hagi situat, durant mesos, al capdamunt de les llistes de més venuts. "Escriptores i escriptors, malgrat que de vegades rebem premis, si és que som necessaris ho som d'una manera que no és tan bàsica", ha dit abans de recordar la feina de metges i mestres, que "salven" i "encaminen" vides. L'elogiable modèstia de Barbal ha aixecat un aplaudiment que ha fet trontollar, durant uns segons, el teatre de Tremp. Després ha tornat aquell silenci que l'escriptora ha sabut descriure tan bé als seus llibres.

stats