Literatura
Llegim  /  Actualitat 07/07/2022

Homenatge a un catalanòfil: Ko Tazawa

L'escriptor i traductor nipó presenta el seu nou llibre 'Petjades d'un japonès' en companyia de familiars

3 min
Ko Tazawa al seu homenatge acompanyat d'Ignasi Aragay

BarcelonaOficialment, la Biblioteca Agustí Centelles ha acollit aquest dimecres la presentació del nou llibre del catalanòfil nipó Ko Tazawa, Petjades d'un japonès (Catalunya i un japonès 30 anys després). Però les 150 persones que han omplert l'auditori del centre hi han anat sobretot per retre homenatge a una figura cabdal en la relació entre la cultura japonesa i la catalana, traductor al japonès d'obres mestres de la literatura catalana i autor d'un diccionari català-japonès / japonès-català. Un savi de les llengües, però també de la vida, com ha subratllat el seu editor Jon López de Viñaspre, que l'ha presentat com “una persona honesta que ajunta les paraules amb els fets: tenaç, pacient, perseverant, amb visió... No sé si és un superheroi, però sí un superhome”.

En conversa relaxada amb el seu amic Ignasi Aragay, director adjunt de l'ARA, Tazawa ha recordat la seva arribada a Barcelona, on un banc japonès l'havia enviat per aprendre castellà, i l'impacte que va provocar-li veure un grup de treballadors enganxant el nom d'un carrer en català sobre el marbre on sortia en castellà. En aquesta època també va conèixer la seva dona, la Yoshiko. “Jo em vaig enamorar, però ella no tant –ha reconegut–. Tanmateix, vaig aconseguir casar-m'hi”. Ja ho deia el seu editor, que és un home tenaç. Només així s'explica també que, al tornar al Japó i adonar-se que la banca no era la seva vocació, comencés a aprendre català “amb cursos i cassets”.

L'empenta d'Espinàs

La mediació de Josep Maria Espinàs va ser clau en el seu retorn a Barcelona. “Volia allotjar-m'hi en una casa particular per aprendre la llengua i gràcies a ell vaig rebre més de 20 cartes de persones que m'oferien la casa. Fins i tot d'un restaurant que em convidava a dinar cada dia, però només vaig anar-hi un dia, no tinc tanta barra”. Tazawa, que va acabar tornant a Catalunya amb la família per fer el doctorat, ha llegit un fragment emocionant d'una carta al seu fill Yu inclòs a Petjades d'un japonès on confessa els neguits que sentia de nit, al llit, pensant si trobaria feina quan tornés al Japó. I la va trobar, però l'ajustament no va ser immediat. “Quan vam sortir de l'avió, el Yu va cridar: «Hi ha molts chinitos!» No s'adonava que nosaltres també ho érem”.

Petjades d'un japonès també recull articles escrits a la premsa, molts d'ells a l'ARA, i fragments del dietari que va escriure els dies del terratrèmol i la tragèdia de Fukushima. “És l'esdeveniment més impressionant que he viscut”, ha confessat Tazawa, que ha recordat l'horror que van sentir ell i el seu fill Kei al veure en directe per televisió com el tsunami “engolia en qüestió de segons els cotxes que circulaven en paral·lel a la costa”.

Sense perdre mai la ironia, Tazawa ha negat ser el responsable de la invasió de turistes japonesos a Catalunya. “A mi no em llegeixen, els turistes”. De les seves traduccions al japonès, tria La plaça del Diamant –“una obra excel·lent que, malauradament, no va tenir èxit comercial al Japó"– i Tirant lo Blanc, en la qual va invertir una dècada. “Té trossos avorrits, però els interessants són molt moderns –ha assenyalat–. I el català medieval no em va fer patir, en realitat és molt semblant al català modern si el compares amb el japonès medieval, que per a nosaltres és gairebé una llengua estrangera”. A l'acabar l'acte, ha firmat una desena d'exemplars, sense estendre's en les dedicatòries. Ja ho havia advertit al principi de l'acte, que la seva malaltia –pateix un càncer des del 2018– no li permetia fer gaires esforços. “No ho sembla, però firmar llibres és una feinada, eh?”

stats