BarcelonaEs coneix John Le Carré, l'àlies literari de David Cornwell (1931-2020), com el gran novel·lista de la Guerra Freda, i se sap que la seva intimitat ha estat sempre reservada. "Un bon escriptor no és expert en res tret d'ell mateix. I sobre aquest tema, si és llest, es mossega la llengua", escrivia a les seves memòries Volar en cercles (Edicions 62). Però no hi ha material més privat que les cartes i alguns correus que va enviar i que el seu fill Tim Cornwell (1962-2022) va editar amb cura a Un espia privat (Edicions 62), amb traducció de Núria Parés Sellarés. El seu vessant més íntim surt ara a la llum juntament amb el documental The pidgeon tunnel, d'Errol Morris, que s'estrena el 20 d'octubre a AppleTV.

309 cartes escrites des que tenia 12 anys, quan era en un internat, fins a la seva mort l'any 2020 durant la pandèmia en un hospital sense poder-se acomiadar de la seva dona, farceixen aquest llibre que evoluciona alhora que l'autor de L'espia que tornava del fred i L'espia perfecte es construeix una veu pròpia. Hi són presents el seu interès per la política internacional, la seva relació amb l'espionatge amagada rere la feina de diplomàtic amb missatges clau, i l'intercanvi amb escriptors, productors de cinema i polítics –des de Margaret Thatcher a John Banville, Ian McEwan o Alec Guinness–, però també el seu vessant més íntim com a pare, fill o amant, les fotografies familiars i les seves il·lustracions.

"Per primer cop algunes persones coneixeran David Cornwell [el nom real de Le Carré]", diu el seu fill i marmessor Nicholas Cornwell, conegut com a escriptor amb el pseudònim Nick Harkaway. "És una vida en cartes, una vida increïble i meravellosa", continua. Harkaway ha assumit la presentació perquè l'autor, el seu germà Tim, va morir d'una embòlia pulmonar als 59 anys poc després d'acabar el llibre, que s'ha convertit també en el seu llegat. "Va començar a recopilar les cartes després de la mort del meu pare. Va ser molt valent, però ho va voler fer. Va voler entrar en la correspondència del meu pare i coneixe'l d'una altra manera. Per a ell va ser part del dol", explica Nicholas Cornwell.

Vida amorosa "desordenada"

Tot i que ell considera que, en realitat, el seu pare tenia molt pocs secrets –"Mai em vaig sentir enganyat", diu–, el més sorprenent ha sigut descobrir les notes d'amor que enviava a Jane Eustace (1938-2021), mare de Nicholas Cornwell, l'última de les quals diu: "Ets l'única dona, aquest és l'únic lloc. Al final, hem de saber només una cosa". Le Carré va tenir el que ell anomenava "una desordenada vida amorosa", que apareix molt vagament a les cartes perquè va ser molt caut a l'hora de destruir el que no volia que fos públic. Només hi trobem algunes cartes amb la seva amant Susan Kennaway –també amb el seu marit, l'escriptor James Kennaway–, a qui escriu emocions sentides com "Intenta comprendre un talp massa acostumat a la foscor per creure en la llum" o "Saps que t'adoro; crec realment que t'estimo prou per ser valent i deixar-te. T'ho creus això?"

¿Estaria d'acord Le Carré en què el coneguéssim tan íntimament tenint en compte les crítiques que va fer al seu biògraf Adam Sisman? El seu fill pensa que, tot i que la vida li semblava a vegades vertiginosa, no li importava que sortís a la llum. "Era un home conscient de la seva ridícula condició de celebrity. Un pot llegir les cartes i pensar que era arrogant, però no. Si les llegeixes i et ve això al cap, rellegeix-les i imagina-te'l rient, perquè estava rient quan les va escriure. S'ho prenia tot com un joc", diu Cornwell.

Un pare estafador

Fins i tot es prenia irònicament la seva condició de gentleman britànic i no acostumava a acceptar guardons del seu país, malgrat que va ser un home compromès que defensava "la compassió com a lema", explica Nicholas Cornwell sobre el seu pare, que es va posicionar ja de molt gran contra el Brexit, contra Trump i contra el feixisme. Per entendre l'home que rebutja Anglaterra i abraça els valors europeistes, cal remetre's a la seva infantesa, que va influenciar marcadament la seva vida i la seva literatura amb grans temes com l'engany i la traïció.

La mare el va abandonar i el pare, Ronald Cornwell, era un estafador i va ser empresonat per frau. Al llibre se'n reprodueix una carta que respon a una queixa del pare per una entrevista on el creador de George Smiley parlava de la seva relació paternofilial. "Tot d'una era ric i tot d'una era pobre", deia, i explicava que el pare havia estat signant llibres del seu fill com "el pare de l'autor". Tim Cornwell afegeix en una nota que li va demanar a Le Carré "una quantitat important de diners com a compensació per les despeses escolars, i després, que li comprés una granja de porcs". En la missiva reproduïda, Le Carré diu al seu pare: "Qualsevol diari té als seus arxius prou retalls sobre tu per esbossar una imatge molt més vergonyosa de la que vaig pintar jo".

Amb tot, la seva vida privada és indestriable de la seva vintena de novel·les. Com diu el mateix Le Carré al documental de Morris: "Sense la vida creativa, tinc molt poca identitat". Per això, cal que els lectors estiguin pendents dels llibres inèdits que es revelen a les seves últimes cartes després de la publicació de la novel·la pòstuma, Silverview: una novel·la inconclusa sobre George Smiley i una obra de teatre sobre el seu pare. El seu marmessor ha heretat la capacitat de mantenir el suspens: "Passaran coses".