L'any 2013, John le Carré (1931-2020) va informar el seu agent literari, Jonny Geller, que tenia una idea per a una nova novel·la que titularia Silverview, i que li presentaria l'esborrany final un any més tard. Transcorregut aquest temps, però, el mateix Geller va comentar durant el Cheltenham Literature Festival d'aquell 2014 que Le Carré li havia escrit una carta dient-li que pensava que "no era el moment oportú" per publicar-la. Le Carré treballava aleshores en una biografia seva que escrivia Adam Sisman i Geller va creure que l'escriptor devia trobar tot "el procés força disruptiu", raó per la qual, creia l'agent, no es devia sentir amb forces per enllestir l'edició definitiva del text que li havia promès, una tasca sempre exigent i metòdica fins a l'extenuació en el cas de l'autor d'El Talp, L'honorable col·legial o El jardiner fidel.

El parer de Geller només és una especulació, però. Els motius reals de l'abandonament en un calaix continuen sent un petit misteri. A la mort de l'escriptor, ni tan sols la família sabia amb seguretat les raons per les quals va refusar-ne la publicació. Només hi ha indicis o, ras i curt, també especulacions: qüestions relacionades amb el caràcter i les circumstàncies dels personatges i les que llavors travessaven personalment tant el mateix Le Carré com la seva dona, o d'altres relatives a l'opinió descarnada que va anar formant-se al llarg de la seva vida sobre els serveis d'espionatge.

Sigui com sigui, la decisió s'ha revelat del tot afortunada per als fans de l'escriptor, que poden llegir Silverview com un joc de miralls en relació amb els grans títols i protagonistes de la seva obra, i alhora com una mena de postil·la que tanca amb brillantor una vida dedicada a la literatura. Hi reconeixeran característiques arquetípiques, models (Smiley, esclar), temàtiques (la traïció, però com un pecat menys greu que durant la Guerra Freda) i un estil com de torsimany de la llengua que sempre ha estat marca de la casa. Per als lectors que no coneguin Le Carré, la novel·la funciona com a thriller, però emocions i sentiments hi pesen tant o molt més que la trama, com de costum.

Silverview –el nom d'una mansió en una ciutat costanera anglesa on transcorre la major part de l'acció; una referència a la casa que Nietzsche tenia a Weimar i, per extensió, a la germanofília d'un dels personatges i a la del mateix creador– es va publicar en anglès la mateixa setmana que Le Carré hauria fet 90 anys. La vint-i-sisena i última obra, tot i que no són descartables més llibres, com ara la seva correspondència: Le Carré encara escrivia cartes.

Tres són els protagonistes principals: Stewart Proctor, un espia sènior al càrrec d'agents sobre el terreny; Edward Avon, un d'aquests agents desencantats per la irracionalitat i la ineficàcia de les centrals d'intel·ligència, i Julian Lawndsley, un altre desencantat, en aquest cas de la feina a la City de Londres, que ha canviat per la d'una llibreria en una ciutat costanera d'East Anglia. La tranquil·la nova vida de Julian Lawndsley canviarà quan Edward Avon irrompi en la seva i es vegi implicat en la descoberta d'una filtració en el servei d'espionatge que pot posar en risc un gran nombre d'agents.

Subtilment, amb Silverview Le Carré es va revisitar a ell mateix. Com després també ho faria en títols com Volar en cercles (memòries) o El llegat dels espies, tot i que es van acabar publicant abans. Per atzar, o per altres raons, doncs, l'obra pòstuma de l'anglès, que va morir havent abraçat les arrels irlandeses i un passaport de la Unió Europea, posa un punt final coherent i autoreferencial a una trajectòria excepcional.

__________________________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Silverview de John Le Carré a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.