"Gràcies a la lluita lliure vaig conèixer la intimitat de molts nois"

BarcelonaJohn Irving (New Hampshire, 1942) és un escriptor molt estimat pels lectors catalans des de fa dècades. Tot i que acaba de bufar 84 espelmes, no té cap intenció de retirar-se: acaba d'arribar a llibreries Reina Esther (Edicions 62/Tusquets; traducció catalana d'Ernest Riera), novel·la que recupera un dels escenaris més emblemàtics de la seva ficció, l'orfenat de St. Cloud's on transcorria Les normes de la casa de la sidra (1985). És allà on arriba, a principis del segle XX, una nena sorruda d'origen jueu, l'Esther Nacht. Els lectors l'acompanyaran durant el seu llarg periple vital, que arrenca a Viena, continua a l'estat nord-americà de Maine i, després de tornar a passar per Europa, acaba a Israel a principis de la dècada dels vuitanta.

"La primera vegada que vaig visitar Israel va ser el 1981", recorda l'autor des de casa seva, a Toronto, en un ampli estudi recorregut per fotografies familiars i amb una bicicleta estàtica que encara mira de fer servir cada dia. "En aquells moments sentia pena pels jueus sionistes que van crear l'estat d'Israel. Els israelians del sector editorial que coneixia eren d'esquerres i no practicants, i ja tenien una mirada crítica sobre els assentaments a Gaza i Cisjordània", diu. L'última vegada que hi va tornar, per comprovar alguns detalls sobre la novel·la que estava acabant, va ser el 2024. "El conflicte que apunto al final de Reina Esther s'havia confirmat com una trista realitat –continua–. M'avergonyia poder visitar tots els llocs que necessitava amb tanta facilitat a causa de la guerra. A Israel ja no hi anava ni hi va pràcticament cap turista". A Reina Esther, Irving proposa una mirada al passat per mirar de comprendre una de les realitats polítiques i socials més complexes del segle XX. "La meitat de les meves setze novel·les són històriques", reconeix.

En un temps tan delicat com el d'ara, Irving proposa "una mirada empàtica cap a una dona jueva". L'Esther té només tres anys quan coneix l'antisemitisme. "Què hauries fet si haguessis patit l'antisemitisme sent una criatura?", demana l'autor. No serà fins a la dècada dels trenta que, de tornada a la Viena on va néixer i de la qual va haver de marxar, l'Esther es pregunta pels seus orígens. "A l'Esther li van robar la infantesa –diu l'autor–. Pren la decisió d'implicar-se en la creació de l'estat d'Israel". "Tenaç i ferotge" com la reina Esther de l'Antic Testament, la protagonista de la nova novel·la d'Irving arribarà a acceptar fer de ventre de lloguer per a una de les filles dels Winslow, la família que la va adoptar als catorze anys, després d'una temporada a l'orfenat de St. Cloud's. "Encara no he escrit cap novel·la pensant en els temes que hi puguin sortir: em sembla una estratègia pròpia d'un professor d'escriptura creativa –admet–. Treballo sempre a partir de personatges que sovint no estan relacionats directament amb mi, però beuen de les meves coneixences i experiències".

Avortament i discriminació sexual

Molt abans de la legalització de l'avortament, un dels cavalls de batalla de Les normes de la casa de la sidra, Irving en va sentir a parlar gràcies a la seva mare, "que era auxiliar d'infermeria i ajudava noies i dones que s'acabaven de quedar embarassades". Passa una cosa similar amb la discriminació per l'orientació sexual i la identitat de gènere, que apareix en novel·les com El món segons Garp (1978), En una sola persona (2012) i L'últim telecadira (2022). "Els meus germans bessons van ser discriminats des de petits perquè un era gai i l'altra lesbiana", recorda. El padrastre de l'escriptor, que era professor a l'institut on Irving va anar, el va ajudar a entendre "la importància de cuidar qualsevol persona que no sigui tan afortunada com tu", explica abans de recordar un altre tema estrella de la seva vida i obra, la lluita lliure. "Vaig créixer en un petit municipi de New Hampshire on no vaig tenir l'oportunitat de fer amics negres ni jueus –diu–. Això va canviar a l'institut i quan vaig començar a lluitar. Vaig competir durant vint anys, i va ser en aquesta època que vaig trobar la vocació d'escriure. Gràcies a la lluita lliure vaig conèixer la intimitat de molts nois. Alguns em van explicar com els havien maltractat i havien abusat d'ells. Totes aquestes experiències formatives van ser molt importants per a mi, i no m'han abandonat mai".

Irving s'ha mantingut fidel a la idea de "no tolerar la intolerància". La seva Esther Nacht, després de patir l'antisemitisme a principis del segle XX, acaba sent una ferma defensora del sionisme que va ajudar a crear un estat just després del genocidi contra el poble jueu durant la Segona Guerra Mundial. Vuit dècades després, Israel és molt diferent d'aquell país acabat de crear: poc després de sortir de la cruenta guerra contra Gaza, bombardeja el Líban diàriament, i aquest dimecres mateix ha llançat un centenar d'atacs que han deixat més de 250 morts i un miler llarg de ferits.