BarcelonaJoel G. Morera (Barcelona, 1977) es defineix com a "badoc de professió" perquè al llarg dels anys ha anat explorant feines, països i aficions molt diverses que han acabat desembocant en l'escriptura de la seva primera novel·la, 3 a Denver, publicada a Quaderns Crema. "Tinc una dotzena de llibres a mig fer, i m'agradaria reprendre'n uns quants tan aviat com pugui", admet. Va ser arran del confinament pandèmic, el 2020, després d'haver viscut en ciutats com Londres, Tòquio i Hong Kong, que Morera es va marcar "començar una novel·la que pogués acabar". El resultat ha estat l'aventura, enginyosa, divertida i inclassificable de tres comercials d'una empresa de màrqueting digital que viatgen a Denver durant una fira d'activitats a l'aire lliure per captar nous clients. Res anirà tal com preveuen, perquè els protagonistes –en Woshley, en Limpsey i l'Stuart– quedaran subjugats per les peculiars troballes que fan a l'apartament on s'estan durant la fira.

"Mai havia escrit sobre els Estats Units. De fet, no hi he estat mai. Però em vaig documentar molt sobre Denver durant tot un any, abans de començar el llibre", explica Morera, que ha tingut "més tirada, per motius personals i professionals, a explorar països de l'est d'Àsia". "Vaig estudiar a la Universitat de Westminster i la meitat de la classe eren japonesos –recorda–. Hi vaig fer amistat amb uns quants, i el dia que em vaig cansar, d'Anglaterra me'n vaig anar cap a Tòquio". Fins llavors Morera havia escrit en castellà: "Era la llengua en què llegia més llibres i també és la llengua en què ha escrit el meu pare", admet. Quan era petit per casa del futur autor hi passaven escriptors com Roberto Bolaño o Jaume Benavente. Compartien amistat i neguits amb el pare de Morera, el també novel·lista A.G. Porta. "Va ser mentre vivia al Japó que vaig necessitar escriure en català –explica–. Hi vaig arribar el 2001. M'hi vaig emportar uns quants clàssics traduïts al català d'autors com Stefan Zweig i Herman Melville. Ells em van ajudar, en part, a fer el pas de canviar de llengua". També hi va tenir a veure la voluntat d'anotar les impressions sobre aquell nou país en format dietari.

Habitacions poc ventilades

Després de canviar el Japó per Hong Kong i de casar-s'hi, Morera va tornar a Barcelona. De l'experiència a la botiga de jocs de taula que tenia al barri de Sant Andreu va néixer la voluntat d'aprofundir en la "boira" que venen els tres comercials de la novel·la. "El model d'empresa per a la qual treballen és el del business to business, que vol dir que posen en relació empreses entre elles per fer que els seus negocis siguin més rendibles –resumeix–. Potser és un prejudici meu, però imagino que aquestes empreses es redueixen a quatre persones reunides en una habitació sense finestres i poc ventilades, avorrits, xerrant de quina manera poden connectar això amb allò per embutxacar-se més diners". A 3 a Denver no només són incapaços d'ampliar la cartera de clients del negoci de l'home per a qui treballen, el lluminós i il·luminat Jeff, sinó que cadascun d'ells aprofundeix en la història de la ciutat, del barri on són i de l'home que vivia a l'apartament que ocupen a partir de gravacions de camp, quaderns plens d'anotacions o el visionament repetitiu de dues pel·lícules de John Ford. "Encara que al principi em mirés els personatges des de la distància, he acabat apreciant-los una mica –afirma l'autor–. Tots tres viuen les seves obsessions de forma aïllada, i a mesura que van passant els dies s'allunyen de la seva quotidianitat, fins que arriba un punt en què potser ja no podran tornar enrere".