Premi Atlàntida per a Gregorio Luri, el "filòsof mestre en croada contra la ignorància"

BarcelonaPer primera vegada en quaranta anys, el premi Atlàntida ha recaigut en un mestre. El pedagog, filòsof, assagista, editor i col·laborador de l'ARA Gregorio Luri (Azagra, Navarra, 1955) ha rebut el 40è Atlàntida que entrega el Gremi d’Editors de Catalunya. La Nit de l'Edició s'ha celebrat al Teatre Goya, davant de tota la professió i amb representació dels consellers d'Educació, Cultura i Política Lingüística. La directora de l’ARA, Esther Vera, que ha fet la glosa del guardonat, l'ha definit com "el filòsof mestre en croada contra la ignorància": "Tota la seva obra es pot entendre com el gest pacient d’ajudar-nos a girar la mirada cap a la llum encara que no sempre sigui còmode", ha explicat Vera, fent referència al gest de Plató. En desenes de llibres com Sobre el arte de leer o La escuela no es un parque de atracciones, Luri ha defensat "una idea tan clàssica que és gairebé contracultural: que el coneixement importa, que l’esforç té sentit i que no tot és relatiu", ha recordat Vera.

Gregorio Luri ha dedicat el premi justament al mestre del seu poble, el que amb la frase "aquest noi serveix per als estudis" dirigida a la mare quan ell tot just tenia 9 anys, va expandir els seus horitzons encara que li costés un desarrelament familiar que la biblioteca escolar de l'internat –amb Salgari, Stevenson i Verne– va poder mig mitigar. L’autor ha recordat els primers contes salvatges que escoltava de boca de la mare i ha resseguit les primeres lectures i amics com el Capitán Trueno i Roberto Alcázar y Pedrín. Ha lamentat la correcció política que avui mutila els clàssics de Roald Dahl i Mark Twain, i ha celebrat la perversió de La dama de les camèlies. "Llegir no ens ajuda a viure millor; és viure intensament el que ens ajuda a llegir millor. El que no hi ha a la vida no es pot trobar a les llibreries", ha afirmat. Per això ha dedicat el premi a Superman, "perquè sí que existeix: va ser el mestre del meu poble". Luri ha reblat el seu compromís amb els llibres i la literatura així: "Un premi com aquest em situa davant del perenne compromís d’haver-ho merescut. En les relacions humanes el més pobre és el que no ha contret un deute de gratitud". I ha afegit: "Els meus deutes de gratitud pendents no els penso saldar mai".

En la Nit de l'Edició –presentada per la periodista Carolina Rosich i amb l’actuació de Gemma Humet cantant un Gràcies a la vida de Violeta Parra versionat per Pol Guasch– s’ha premiat Laertes Editorial pel seu 50è aniversari i dues cases que fan 25 anys, els editors de còmic Amaníaco Ediciones i els representants d’editorials Pujol & Amadó. A més, Arpa Editores ha rebut el 31è Memorial Fernando Lara com a iniciativa empresarial jove perquè "contribueix a enriquir el debat públic i a consolidar Barcelona com una de les capitals europees de l’edició de la no-ficció". El premi de traducció Ángel Crespo en català ha estat per Arnau Barios, per la seva versió d’Ànimes mortes de Nikolai Gógol (La Casa dels Clàssics) i en castellà, per Eduardo Moga i les Transfiguraciones de Jay Wright (Hojas de Hierba). El gremi també ha volgut fer un homenatge a les dotze editorials centenàries que hi ha al país, començant per Publicacions de l’Abadia de Montserrat i La Casa dels Clàssics.

El president del Gremi, Patrici Tixis, ha destacat la vitalitat d’un sector que s’ha sabut adaptar a l’evolució de la demanda al segle XXI –"l’accés als llibres en qualsevol moment, en nous formats, amb noves històries i noves maneres de llegir-les"– i que ha sabut atreure noves generacions, tant d’editors –els últims 5 anys, 70 noves editorials han entrat al gremi– com de lectors. De fet, s’ha passat de l’envelliment constant dels clients i d’una pèrdua continuada de lectors adolescents a un repunt "inimaginable fa poc més de 10 anys" entre els joves, que se situa 10 punts per sobre de la mitjana de lectura. El jovent ha convertit "la lectura en un plaer compartit i no una activitat solitària", assenyala Tixis.

El president del gremi, que deixa el càrrec després de vuit anys, ha celebrat fites com l’esclat de la diada de Sant Jordi, de La Setmana o la projecció internacional a les fires de llibres, i ha remarcat dos problemes greus: d’una banda, l’ús fraudulent (sense permís ni retribució als autors) dels llibres per entrenar la IA, un "espoli" que denuncia que han fet les grans tecnològiques i fins i tot el Ministeri per a la Transformació Digital; de l’altra, ha demanat mesures per millorar els índexs de comprensió lectora, que és baix respecte a Europa, de manera que demana "recuperar el llibre de continguts i que les humanitats ocupin el lloc que es mereixen".