Barcelona"Els humans hem acabat fent realitat tot el que abans havíem somiat: no podíem volar, però vam inventar els avions; ens intrigava la Lluna, i hi vam acabar viatjant; desitjàvem poder-nos comunicar més de pressa i vam crear internet", explica l'escriptora Jeanette Winterson des de casa seva, a Londres. Després de Frankissstein (Periscopi/Lumen, 2020), on un jove transgènere s’endinsa al món de la intel·ligència artificial i s’enamora d'un professor que lidera el debat públic al voltant de noves formes d’existència, l'escriptora anglesa va voler continuar indagant en la ciència i tecnologia.

"Era conscient que hi ha molts llibres sobre intel·ligència artificial que parlen de robots, del futur de la feina al món o de com els ensenyarem els nostres valors –admet–. El meu objectiu era un altre: poder-m'hi aproximar des de disciplines com la filosofia, la literatura, la història i la política". El resultat és 12 bytes. Cómo vivir y amar en el futuro (Lumen, 2022), un recull de dotze assajos enlluernadors on els robots i els implants neurals conviuen amb mites, els àngels i Karl Marx.

"Arrenco amb la Revolució Industrial perquè va ser un moment decisiu –recorda–. Els humans, que havíem depès fins llavors de l'agricultura i la natura, vam començar a controlar-la". Karl Marx va ser el primer filòsof que, "al Manifest comunista, va pensar en la disrupció com un factor que accelera els canvis". Un segle i mig després, "la revolució digital" ha avançat de bracet dels avenços en intel·ligència artificial. La reacció inicial de Winterson va ser veure-ho com una amenaça: després d'escriure 12 bytes, prefereix mirar-s'ho des de tots els angles. "Quan els robots tinguin consciència, els humans deixarem de liderar el món –diu–. Acabarem compartint el planeta amb un sistema que serà més intel·ligent que nosaltres. Penso que això acabarà passant. ¿Arribarem, però, a una situació apocalíptica com la de Terminator, on les màquines sotmeten els humans? L'autèntic apocalipsi que ara mateix em ve al cap, i és molt factible, és el del canvi climàtic".

Parlar amb Déu o amb Alexa

Winterson recorda que "els humans hem tingut relacions amb entitats que no són fetes de carn des de fa molt de temps". Si bé fa poc que "ens comuniquem amb sistemes operatius com Alexa o Siri", fa segles "del contacte amb Déu, amb els àngels i amb els avantpassats morts". L'escriptora va encara més enllà: "Tothom que hagi tingut un peluix sap què vol dir parlar, cuidar i pensar en una cosa que no té vida".

Una de les preguntes que es fa Jeanette Winterson al seu últim llibre és si ens podrem arribar a casar amb un robot. "¿Podria ser que tinguéssim la relació més important de la nostra vida amb una intel·ligència artificial?", demana. I quan s'intenta posar en la pell d'un dispositiu –com ha fet Kazuo Ishiguro a l'excel·lent La Klara i el sol (Anagrama, 2021)– recorda que els robots "no mengen ni dormen, no estan motivats pel poder, ni pels diners, ni per tenir un Ferrari o tres dones". I afegeix: "Els humans som criatures híbrides, tenim una ment que ens permet pensar, però també un cos que a vegades emmalalteix o s'enamora i no podem controlar".

Què passarà el dia que un sistema operatiu tingui sentiments? L'autora de La passió creu que a mesura que la intel·ligència artificial millori "els humans farem una transició cap a la consciència pura". "Imaginem que poguéssim descarregar la nostra consciència en qualsevol dispositiu –continua–. Els humans no ens quedarem on som ara. El camí serà el de l'upgrade físic i mental. Cada vegada hi haurà més trasplantaments que ens milloraran la salut i ens allargaran l'experiència de vida, però tinc la intuïció que hem de començar a pensar més enllà del jo, a trencar aquesta frontera".