L'obra literària de Flavia Company (Buenos Aires, Argentina, 1963) s'ha acabat. L'escriptora dona per tancada la creació que signa sota el seu nom i, a partir d'ara, cedeix la firma dels llibres als seus personatges. La primera a ocupar el lloc de Company a la portada és Andrea Mayo, l'heterònim que utilitza per a la seva última novel·la, La planta carnívora (Proa). Amb aquesta decisió, l'autora fa un pas més per fondre's en la literatura, un anhel que persegueix des que va començar a escriure. "Obro una nova porta, no m'ha agafat una bogeria galopant. L'Andrea Mayo escriurà sobre casos reals que conegui. Des de la ficció parlarà de la realitat, que és el contrari del que fem habitualment", explica Company des d'una cabana enmig dels boscos de l'Argentina, on està passant aquests dies. La transformació de l'escriptora arriba després d'haver publicat "una obra frontissa" amb un títol molt significatiu sobre les seves intencions: Ja no necessito ser real (Univers, 2020), que va signar com a Haru –la protagonista de la seva última novel·la.

Amb la convicció que la literatura no es pot desvincular del joc i la diversió, Company estira les costures de la idea d'identitat i difumina alhora la frontera entre realitat i ficció. "M'interessa molt que aquest binomi entre el que és real i el que és fictici transcendeixi la novel·la. Normalment, la suspensió de la incredulitat del lector comença a la pàgina tres o quatre del llibre. En aquest cas, la ficció arrenca a la tapa, és com si convertís el que hi ha a dins en realitat", explica l'escriptora. El personatge a qui concedeix la seva firma, Andrea Mayo, va aparèixer per primera vegada al conte La carta perdida de Andrea Mayo, del recull Cuentos de amigas (Anagrama, 2009). Però no es tracta de disfressar-se sota un altre nom: l'escriptura que signa Andrea Mayo és diferent de la de Company, té un altre estil. "És més plàstica, no tan clarament filosòfica. Als llibres de la Flavia subratllaries moltes frases. L'Andrea és més sintètica, més de carn, més provocadora i contestatària", diu Company.

El maltractament sense complexes

La primera novel·la d'Andrea Mayo és una història sobre la relació tòxica entre dues dones. "Indaga en la crueltat humana i en com l'atracció és una qüestió més relacionada amb el poder que no pas amb l'estima", assenyala l'autora. El seu propòsit era "abordar el maltractament de manera desacomplexada i descarnada", preguntant-se sobre la naturalesa de l'agressora. "Davant d'aquestes situacions sempre ens sobta que algú pugui aguantar-les. Per què no ens qüestionem com és possible que una persona tracti l'altra així? Sempre ens preguntem el perquè dels dèbils, però mai el perquè dels forts", explica Company. Al llibre s'endinsa en les seqüeles que deixa una experiència de maltractament i descarta utilitzar la paraula víctima, que ha canviat per presa. "No et pots preguntar com caus en una relació d'aquest tipus, perquè és una trampa i està dissenyada perquè sigui així", afegeix.

Seguint aquesta idea, La planta carnívora adopta una estructura laberíntica en què tots els capítols estan encapçalats pel número 1. Simulen la relació, que, segons Company, "és un cercle viciós i destructiu que només té una petita sortida al final". Amb l'heterònim d'Andrea Mayo ja té en marxa dos nous projectes i no descarta més endavant escriure més històries sota el nom d'altres personatges. "Ara sóc la Flavia and company", bromeja l'autora.