BarcelonaEl European Writers' Council (l'associació d'escriptors més important d'Europa) s'ha retirat de l'organització del European Union Prize for Literature (EUPL) perquè les bases del premi no promouen el multilingüisme i no segueixen els principis d'igualtat de tracte per a tots els països que hi participen. El guardó ha canviat aquest any el procés de selecció de les obres: es passa d'entre tres i quatre candidats per país escollits per un jurat a un únic llibre i cinc mencions especials triats directament per una entitat cultural de cada país.

L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que forma part del European Writers' Council, ha sortit del premi pels mateixos motius. "Durant molts anys hem hagut de lluitar perquè el jurat llegís obres en totes les llengües cooficials de l'estat espanyol. Ara es redueixen els candidats a una única opció, i per tant la llengua dominant s'ho emporta tot", lamenta Bel Olid, que presideix l'AELC. Irene Solà és l'única escriptora catalana que ha guanyat el European Union Prize. Va ser el 2020, després que l'AELC aconseguís que el jurat llegís també obres en català per poder-les valorar.

En les següents edicions, l'AELC volia que el jurat llegís en euskera i en gallec, però no se'n van sortir. "Com que és molt difícil tenir un jurat que llegeixi en totes les llengües cooficials, ens proposaven que en una edició les obres valorades pel jurat fossin en castellà, la següent en euskera, l'altra en castellà, després en gallec. Els escriptors en castellà tenien el doble d'oportunitats que la resta a accedir al premi", explica Olid. Amb el canvi a les bases, ara la diversitat lingüística és encara més difícil perquè no hi ha candidats al guardó, sinó que l'entitat cultural designada com a jurat tria directament el llibre guanyador. Acción Cultural Española (AC/E) serà qui esculli aquest any el premiat de l'Estat.

Fins ara, el European Union Prize guardonava els llibres d'entre 12 i 14 països, cadascun dels quals era escollit per un jurat estatal format per escriptors, editors i llibreters. Com que la participació dels països era rotativa, cada tres anys tocava reconèixer una obra de l'estat espanyol. El premi, creat el 2009, estava destinat a donar a conèixer noves literatures de cada país i a promoure la diversitat a través dels escriptors triats. "És un reconeixement important perquè permet que els festivals d'Europa tinguin en compte els guanyadors, i els obre la porta a les traduccions", assenyala Olid.