Literatura
Barcelona

Un escriptor reconvertit en pastor d'ovelles

Gabi Martínez publica 'Un cambio de verdad', crònica de la temporada que ha passat al camp extremeny

Martínez al refugi on va viure, acompanyat de la gossa Siria / G.MARTINEZ / SEIX BARRAL Zoom

"Quan veu la llum, la vista pateix una mica". Aquestes paraules de Leonardo da Vinci són la porta d'entrada al nou llibre de Gabi Martínez, Un cambio de verdad (Seix Barral), on explica, amb una prosa eixuta i radiant, els mesos que va passar a la Sibèria extremenya en un refugi tenint cura de 400 ovelles. 

El llibre arrenca l'hivern del 2018, quan Martínez s'instal·la al refugi, sense aigua corrent ni calefacció. "Fins llavors, sempre havia tingut facilitat per desenvolupar i escriure les idees que volia treballar –diu–. Però aquesta vegada era diferent. Primer, tenia un problema de vocabulari, perquè al camp hi havia moltes paraules que desconeixia i que vaig anar descobrint a mesura que em vaig familiaritzar amb l'entorn". L'altre repte era narratiu. "A la Sibèria extremenya no hi havia cap història concreta per explicar, simplement el moviment ascètic de desplaçar-m'hi i començar-hi a fer de pastor –admet–. L'element d'anar-hi a treballar va ser crucial, perquè em va permetre una gran implicació. Al cap de mig any de conèixer aquelles terres, el sentiment que tenia va fer que el llibre fluís de manera natural". 

El ramat d'ovelles que va estar al càrrec de Gabi Martínez Zoom

El ramat d'ovelles que va estar al càrrec de Gabi Martínez / GABI MARTINEZ / SEIX BARRAL

Martínez és autor d'una quinzena de llibres on es troben, condensats, la multiplicitat dels seus interessos. Partint de la literatura de viatges, la seva mirada s'ha fixat en l'Àfrica (Sudd, 2007), Oceania (En la barrera, 2012) i l'Àsia (Los mares de Wang, 2008). A Només per a gegants (Ara Llibres, 2011) es va acostar a la figura del zoòleg Jordi Magraner, que va ser trobat mort a l'Hindukush pakistanès el 2002 després de més d'una dècada de buscar-hi el ieti, ésser llegendari antropomorf que viu a les muntanyes de l'Himàlaia. "La crisi que ha inspirat Un cambio de verdad no és tan personal com ecosistèmica –explica–. Vivim en un món decadent i degenerat que ha podrit la paraula. Ho veiem quan la mentida abunda en molts dels discursos hegemònics de la política. En altres moments històrics, Unamuno, Ortega y Gasset i Aurora Bertrana van necessitar reflexionar sobre l'entorn: em va semblar que valia la pena provar-ho".

Mirar-se el món d'una altra manera

El llibre parla d'una transformació a l'hora de mirar-se el món. "Proposo que passem d'atacar a cuidar, que en comptes de córrer, ralentitzem el ritme", diu. Els mesos de confinament durant la crisi sanitària l'han refermat en les seves idees. "La ciutat t'educa només a través de la vista i l'oïda –continua–. Quan vaig arribar a la Sibèria i em vaig començar a ocupar de les ovelles, com que no controlava el camp, vaig haver de desenvolupar la resta de sentits". Martínez tenia ganes "d'experimentar" fins a quin punt podia aguantar el seu cos. "Estem molt més preparats del que creiem", assegura. En paral·lel a l'escriptura del llibre, l'autor ha llegit molta literatura sobre natura.

"Fa poc s'ha publicat un estudi que diu que els humans en comptes de cinc sentits en tenim catorze –explica–. I que tenim vuit tipus d'intel·ligències. L'última d'aquestes és la naturalista. La intel·lectualitat i el pensament no es desenvolupen de forma plena si no ho fa també el cos". Un cambio de verdad també aborda la reconnexió amb un entorn que et pot sorprendre en qualsevol moment: al camp hi ha ovelles, però també llops, àligues i moltes altres amenaces.

"La imatge que dono de l'experiència no és ni bucòlica ni tremendista –continua–. El camp és un lloc per empoderar-te. Cal canviar la idea del camp que es va construir durant la Transició, en què ens vam explicar el relat de com la ciutat era l'objectiu idíl·lic, que et permetia guanyar diners i ser lliure. Des de llavors, el relat que s'ha fet del camp és luctuós i de lament". No és casual que Gabi Martínez triés la Sibèria extremenya: la seva mare hi va viure de petita, ella mateixa va ser filla de pastor d'ovelles i va voler trencar amb el destí que la seva família li preveia. "Ella va ser la primera lectora d'aquest llibre", diu l'autor. I li va agradar? "Em va fer alguns matisos, però va dir-me que havia aconseguit explicar què volia dir viure al camp".

Llegint Un cambio de verdad, el lector passarà fred cada vegada que el narrador hagi de sortir fora del refugi i netejar-se a la intempèrie abocant-se aigua bullint al damunt del cos nu, garratibat per les baixes temperatures. També patirà quan desaparegui la seva gossa, la Siria. I li agradarà conèixer alguns dels companys de viatge de l'autor, com el Juan Alfredo, "un amfitrió enorme i gran esquilador d'ovelles", o la parella formada pel Miguel i la Marisa. Si al Juan Alfredo "li costa sortir del sistema", el Miguel ha aconseguit "fusionar-se amb el ramat" i entendre que no es poden seguir els processos industrials si el que es vol és que l'animal tingui una vida plena.

Terra d'ovelles negres

"Espanya és el primer país en l'ús d'antibiòtics amb animals", diu Gabi Martínez, que al llibre també explica alguns mètodes per fer que s'aparellin també durant l'estiu, com el de les injeccions de melatonina. Per augmentar la fertilitat de les femelles, se'ls hi introdueix una esponja a la vagina durant quinze dies i quan se'ls hi treu, se'ls injecten estrògens i al cap d'un parell de dies es deixa que s'aparellin amb els moltons. 

"Sent a la Sibèria em vaig adonar que l'ovella merina, la raça més preparada per habitar una part del territori espanyol, està en perill d'extinció per criteris industrials: a la negra se la margina perquè el color de la llana interessa menys i també perquè triga més a fer el pes necessari –diu l'autor–. Som capaços de fer extingir l'animal genèticament més preparat per interessos comercials". La seva opció és la ramaderia ecològica, apostar pels animals autòctons. "No queda tant de temps perquè zones com el camp extremeny acabin desertitzades –diu Martínez–. És hora de posar-nos a canviar algunes dinàmiques. Cal protegir el medi ambient, prendre consciència que és crucial per al nostre futur. La natura ens està llançant advertències”. Entre les quals hi ha inundacions, tsunamis, terratrèmols i la pandèmia del covid-19, encara per resoldre.