BarcelonaDavid Selvas ha tancat la temporada teatral dirigint una versió d'El misantrop, de Molière a l'escenari més compromès del Festival Grec, i encetarà el curs vinent fent d'actor a La gavina, de Txékhov, a les ordres de Julio Manrique al Teatre Lliure. Entremig, aquest estiu podrà llegir el llibre que li queda pendent d'Ottessa Moshfegh, McGlue (Angle/Alfaguara), que aquí es va publicar a principis d'any, però que en realitat és la primera novel·la de l'autora nord-americana, abans de l'esclat d'El meu any de repòs i relaxació el 2018.

Moshfegh és una autora que li agrada especialment a Selvas, que en recomana l'últim llibre que ha llegit, Enyorança d'un altre món (Angle), un recull de contes que l'escriptora havia publicat al llarg dels anys en diferents revistes literàries (The Paris Review, The New Yorker o Granta) i que tenen en comú que estan ambientats a l'espai exterior, però per observar amb distància els habitants de la Terra des de l'absurd, la mordacitat i la depravació. "M'agrada molt el conte. I ella té una veu supersorprenent, que lliga molt amb la tradició de Carver o Capote, però amb un punt supercontemporani i amb històries en les quals, a través del llenguatge, obre mons molt diferents, contradictoris, molt concrets i molt onírics a la vegada, amb personatges molt singulars", explica el director.

L'escriptura de Moshfegh no té pietat dels humans que descriu, tant si són noies que s'atipen de somnífers com si són dos germans que es creuen extraterrestres; els seus personatges sempre són atractius tot i trobar-se al llindar de la repugnància. "Jo no soc fosca, és el món on vivim, que s'està podrint. Si analitzes l'última dècada, és evident que les coses han anat a pitjor", deia en una entrevista a l'ARA. "És una autora que m'hipnotitza", sentencia Selvas.

"Jo no soc fosca, és el món on vivim, que s'està podrint"