BarcelonaA El jardiner i la mort, l'escriptor búlgar Gueorgui Gospodínov (Iàmbol, 1968) proposa una història autobiogràfica sobre un fill que, dia rere dia, veu com el seu pare, Dinyo Gospodínov, un home irònic i vitalista, es va apagant per culpa d’una malaltia. Ho relata a través d’un monòleg interior. El llibre, publicat per Edicions del Periscopi i traduït al català per Marc Casals, és la recomanació de l'escriptora Care Santos. "Més que un llibre sobre la mort, és un llibre sobre el final de la vida. A més, té el valor afegit que Gospodínov el va escriure perquè necessitava fer-ho. No només parla d’un home que se'n va per sempre, sinó també del seu paisatge i la seva història. I en fer-ho, ho reté tot", assegura l'escriptora, que aquest any ha publicat L'amor que passa (Columna), on explica la història d'amor dels seus pares.

Gospodínov parla també d'una generació, la dels homes búlgars nascuts a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. És, però, sobretot un llibre meditatiu. Com explicava Anna Carreras a l'Ara Llegim, l'autor búlgar escriu una novel·la elegíaca: "La memòria –l’única forma real d’immortalitat– i la identitat se sumen a les fortaleses temàtiques d’El jardiner i la mort, ja que se suggereix que, quan la mort ens separa, la memòria és la gran via per donar continuïtat a l’existència".

L'any passat Gospodínov va ser a Barcelona per parlar, entre altres coses, d'un altre llibre seu publicat per Periscopi: El refugi del temps, en què imagina la preocupant consolidació dels populismes a Europa a partir d'una idea singular: la creació de clíniques del temps per a persones afectades per Alzheimer i altres tipus de demència. En una entrevista a l'ARA, definia així el llibre que recomana Care Santos: "És una novel·la sobre el meu pare, que va morir després d'un mes malalt. El meu pare era jardiner i ara s'ha convertit en jardí. Cuidar les plantes que tenia el pare és una manera d'allargar-li la vida".