Àngels Bassas (Figueres, 1971) es defineix a si mateixa com una “lectora empedreïda”. Mai no llegeix un sol títol i recorre als llibres segons les necessitats que té en cada moment: “És una barreja molt eclèctica. En un dia puc llegir coses sobre interpretació, sobre escriptura i, quan em saturo, llegeixo per pur plaer”, diu.

Després de publicar la seva segona novel·la, La vida té aquestes coses (Edicions 62, 2018), un recull de contes per a adults sobre les relacions humanes, Bassas ja està escrivint la tercera, que presentarà al setembre. “En aquest nou llibre tenia ganes d’immergir-me en el món de la dona, mostrar com estan canviat les relacions de gènere amb el temps”, afirma l’actriu i escriptora. És per això que l’inspiren “grans veus de la literatura femenina” que creu que haurien d’haver tingut encara més ressò, com Virginia Woolf, Lou Andreas-Salomé o María Zambrano.

Precisament de Zambrano recomana el llibre Hacia un saber sobre el alma,publicat originalment el 1950, una sèrie d’assajos escrits “en la immensitat de l’exili”, segons la mateixa autora. “M’he llegit la seva novel·la en només una setmana”, diu Bassas, que la recomana “perquè treu l’entrellat del que seria l’ànima humana vista a través de tota la història de la filosofia”. Malgrat reconèixer que aquest llibre no és fàcil per a les persones no acostumades a llegir assajos filosòfics per plaer, Bassas diu que “resulta molt bonic” per als que, com a ella, els agrada fer-ho: “Hacia un saber sobre el alma és per al lector que es pregunta sobre coses de la vida”, subratlla.

L’escriptora figuerenca destaca d’aquest assaig un capítol que intenta definir el concepte de veritat des de dues perspectives: el de buscar la veritat a la vida i el motiu pel qual els escriptors escriuen. “En el fons, buscar la veritat és allò que tots, i concretament els escriptors, busquem”, afirma.