BarcelonaAlbert Pijuan, que ha rebut l'últim premi Crexells per la novel·la La Gran Substitució (Angle), reconeix que té "predilecció per les novel·les de jornada, en especial les breus, les que pots llegir d'una tacada i el temps del llibre es confon amb el de la realitat". En aquesta categoria destaca una història que l'ha impressionat recentment, Una nit, de Domènec Guansé (Tarragona, 1894 - Barcelona, 1978), que Adesiara va rescatar de l'oblit fa un parell d'anys: no s'havia reeditat des del 1935.

"A Una nit hi trobem Guansé en el seu millor moment –assegura Pijuan–. És de les poques vegades, si no l'única, que un tarragoní hauria pogut passar per centreeuropeu". La novel·la arrenca amb la notícia d'una mort. "Amic Maurici: Aurèlia ha traspassat avui. Si véns, encara podràs veure-la": aquest és el missatge que Joana fa arribar al protagonista del llibre, centrat en la vetlla de la jove de qui l'home havia estat enamorat mentre, al mateix temps, l'assalten els records, "tots més aviat amargs, tintats de melangia". Domènec Guansé va ser un dels crítics literaris i teatrals més destacats des de publicacions com La Rambla, Mirador i La Publicitat. A més de traduir obres de Balzac, Voltaire i Maupassant, va publicar novel·les, reculls de relats, teatre i assajos. "Una nit és un bon exemple de com durant els anys de la Segona República la novel·la catalana va emprendre el camí cap a la modernitat –opina Antoni Isarch, estudiós de Guansé i autor del pròleg de l'edició d'Adesiara–. Hi havia antics modernistes com Víctor Català, però també una generació més jove, amb Mercè Rodoreda i Francesc Trabal, i finalment una sèrie d'autors que estaven al dia del que es publicava arreu d'Europa, entre els quals hi havia Carles Soldevila, Rafael Tasis i el mateix Guansé".