LITERATURA
Barcelona

Anar al moll de l’os de la poesia de Màrius Sampere

L’‘Obra nuclear’ del poeta inclou vuit poemaris seleccionats per ell mateix

Anar al moll de l’os de la poesia de Màrius Sampere Zoom

El primer personatge de la poesia de Màrius Sampere (1928-2018) és un home “prim i líric” i “amb els dos braços penjants i el front irreversible”, potser una presentació d’ell mateix davant el lector. Aquest home va aparèixer al primer recull del poeta, L’home i el límit, guanyador del premi Carles Riba el 1963 i publicat cinc anys més tard, i ara torna a veure la llum dins Descodificacions, el volum amb què l’editorial Proa ha reunit l’ Obra nuclear de l’autor. “Molts dels llibres clau de Sampere eren introbables”, diu l’editor de Proa Josep Lluch.

Per a Lluch, emprendre la publicació de l’obra completa no li va semblar la manera “més eficaç” de difondre el llegat de Sampere, així que va acceptar la iniciativa de Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte, dos dels poetes que més han reivindicat Sampere, de proposar-li que seleccionés alguns dels seus millors llibres: a més de L’home i el límit (1968), Poemes de baixa freqüència (1976) Oniris i el tret del caçador (1987), L’ocell que udola (1990), Subllum (2000), Les imminències (2002), Jerarquies (2003) i Ens trobarem a fora (2006). Aquests reculls, publicats anteriorment per Edicions 62, Columna -durant l’etapa en què Àlex Susanna en va ser l’editor- i la mateixa Proa representen un terç de l’obra de Sampere. Després d’ Ens trobarem a fora, Sampere va publicar nombroses obres sobretot de poesia a les editorials Meteora, Edicions del Salobre, Lleonard Muntaner, LaBreu, Pont del Petroli, Edicions Poncianes i Ubiquo Studio. Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte van pensar en Descodificacions per celebrar el 90è aniversari de Sampere, però malauradament el poeta va morir al maig. “No va poder revisar les proves, però sí que va poder incorporar alguns canvis que havia deixat en alguns dels seus llibres. Era conscient del que es publicava”, explica Carles Duarte.

Un llegat polièdric

La portada de Descodificacicons està il·lustrada amb un fragment d’una pintura del mateix Sampere, que també va exercir de compositor i cantant. Mentre que la connexió amb els poetes joves va donar-li difusió en els últims anys, d’ara endavant caldrà explorar i seguir difonent un llegat molt polièdric. “Iniciar-se en la poesia de Màrius Sampere és començar ja amb la Champions”, afirma Vidal-Conte. “L’obra de Sampere és comparable a la de Paul Celan, Juan Gelman, Charles Bukowski, Alejandra Pizarnik i Ingeborg Bachmann. Es publiquen molts llibres, i aquest és un cop damunt la taula, és l’obra d’un mestre, que convida a un lector exigent, no a un que només vulgui passa l’estona”, subratlla. Per a Carles Duarte, que ha escrit el pròleg, Descodificacions fa un recorregut “molt representatiu” per l’obra del poeta. “Màrius Sampere va construir una gran aventura literària i artística”, explica Carles Duarte.

El títol de Descodificacions prové del fet que Sampere escrivia aquesta paraula de manera obsessiva en l’última etapa, i també fa referència a la necessitat de desxifrar, com diu Duarte, una obra literària que és “magmàtica i caòtica”. Per a Vidal-Conte i Duarte, en els vuit poemaris inclosos dins el llibre hi ha els temes centrals de l’autor, com “el qüestionament de l’existència, la lluita incansable amb la transcendència, la relació amb la mare, el sentit de l’humor, la mort i riure’s d’un mateix”. També consideren que no li va ser fàcil consolidar-se com a autor, i per a Josep Lluch una de les raons per les quals no va tenir més difusió va ser precisament que Sampere no va estar interessat a fer pedagogia de si mateix: “Mai es va preocupar de crear un discurs teòric al voltant de la seva obra”, explica l’editor. “Sampere va escriure alguns poemes sobre la poesia i es va qüestionar el fet literari -conclou Lluch-, però se sentia molt a gust en el caos. Se sentia radicalment lligat a la vida, i la vida no és racional”.