Literatura
Barcelona

"Cada nit acaba a l'alba": Ngugi wa Thiong'o envia un poema a Jordi Cuixart

L'escriptor kenià defensa la necessitat de l'abraçada i proclama que la foscor actual passarà

L'escriptor Ngugi wa Thiong'o / MARC ROVIRA Zoom

Ngugi wa Thiong'o, autor d'assajos com Descolonitzar la ment, de contes com La revolució vertical i de novel·les com El diablo en la cruz ha fet arribar un poema dedicat a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural encara empresonat, a Raig Verd, l'editorial que el publica en català.

"Fes-lo arribar a en Jordi Cuixart, el pres polític que em va escriure –ha demanat a l'editora Laura Huerga–. El vull compartir amb ell i amb qualsevol persona que vosaltres desitgeu. O, encara millor, traduïu-lo i que arribi a tothom". Raig Verd ha fet que Josefina Caball versionés al català L'alba de la foscor. Caball s'ha ocupat anteriorment d'alguns dels llibres de l'escriptor, com ara el volum de memòries Neix un teixidor de somnis

El poema combina l'anglès amb el kikuiu, llengua en què Thiong'o escriu habitualment la seva ficció. És un cant a la necessitat de "l'encaixada" i "l'abraçada" en època de foscor, al·lusió metafòrica al coronavirus. També és una crítica a "l'individualisme cruel" i al menysteniment actual de la natura "pixant-hi verí al damunt". Quan es deixi enrere aquesta etapa de foscor, perquè, tal com proclama l'escriptor, "també passarà", la gent es retrobarà "una vegada i una altra", es podrà tornar a cantar i riure i "natura i cura" es travaran "en una verda abraçada". 

Aquest és el poema sencer de Ngugi wa Thiong'o, traduït per Josefina Caball:

L’alba de la foscor

Ho sé, ho sé,

posa en perill els gestos comuns dels vincles humans,

l’encaixada,
l’abraçada,

l’espatlla que oferim al plor de l’altre,
el bon veïnatge que no valorem prou
tant que sovint ens donem cops al pit
mentre fem ostentació d’un individualisme cruel,
menystenim la natura pixant-hi verí al damunt i alhora
proclamem que la propietat té tots els drets legals de la persona
i murmurem gratitud per poder participar en els déus del capital.

Oh, tant de bo fos capaç d’escriure poesia en anglès,
o en totes i cadascuna de les vostres llengües,
per compartir amb vosaltres les paraules que
Wankikũ, la meva mare kikuiu, em solia dir:

Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa:
No hi ha cap nit tan Fosca
que no acabi a l’Alba,
o en altres mots:

Cada nit acaba a l’alba.
Gũtirĩ ũtukũ ũtakĩa.

Aquesta foscor també passarà,
ens retrobarem una vegada i una altra
i parlarem de la Foscor i de l’Alba,
cantarem i riurem, potser ens abraçarem i tot.
Natura i cura travades en una verda abraçada
celebrant cada batec d’una existència comuna
redescoberta i estimada de debò
a la llum de la Foscor i de la nova Alba.


(Resposta a 'Doggerel', de la veïna Janet DiVincenzo, i també a un poema de Mukoma wa Ngugi, de la Universitat Cornell, i a un altre de Naveen Kishore de Seagull Publishers, Kolkata, Índia.)