Llibres
Barcelona

El Sant Jordi que mai no hauríem imaginat

El sector es reinventa des de casa a través de les xarxes socials i la venda online

La Rambla de Barcelona pràcticament buida per Sant Jordi / CÈLIA ATSET Zoom

Fins aquest any, Sant Jordi implicava aglomeracions, suor i nervis. Anar d'un lloc a un altre, sempre fent tard, fins que acabava la marató, esgotat. Físicament i mentalment esgotat. Abans que el coronavirus fes acte de presència –convertint les nostres vides en un relat digne d'Edgar Allan Poe–, les pitjors previsions del sector eren la pluja i la proximitat de la diada amb Setmana Santa.

Aquest 23 d'abril, a primera hora del matí, fer una passejada per Rambla Catalunya era corprenedor, no només perquè els centenars de parades de llibres i de roses no hi eren, sinó perquè amb els bars i botigues tancats i sense pràcticament vianants, una de les principals artèries de Sant Jordi s'havia convertit en el decorat d'una novel·la distòpica. L'activitat de la diada s'havia traslladat a l'interior de moltes de les cases dels set milions i mig de catalans. 

L'alternativa de les xarxes socials

"Aquest Sant Jordi amb els carrers buits va bé per pensar quines coses ja no volem arrossegar fins al pròxim –es demanava Raül Garrigasait, editor, escriptor i traductor–. I per preguntar-nos quines conviccions volem que ens guiïn quan puguem sortir". També a través de les xarxes, autors com Ada Castells fotografiaven la parada simbòlica de llibres que havien muntat al balcó de casa i molts lectors mostraven, a través d'imatges i vídeos, què estaven llegint o què havien comprat. "Quina és la llibreria que més trobeu a faltar?", demanava Gonzalo Torné. "I si feim un fil amb llibres que ens han canviat la vida?", es proposava Sebastià Portell des del Twitter de la llibreria Calders. Citava, entre altres, Mort de dama, de Llorenç Villalonga, Lovely, d'Antònia Vicens i Testo yonqui, de Paul B. Preciado.

Molts dels autors amb novetat s'havien decidit a substituir el contacte presencial amb els lectors per la virtualitat de xarxes socials com Instagram, Facebook i YouTube. Les programacions atapeïdes de Penguin Random House, Grup 62 i Ara Llibres van arrencar a primera hora del matí i es van allargar fins al vespre. Els lectors van poder veure en un context íntim alguns dels autors per als quals potser haurien fet una llarga cua per aconseguir la seva signatura, des d'Eva Baltasar, Elísabet Benavent, Jordi Sierra i Fabra i Víctor Amela –pel que fa a Penguin–, fins a Empar Moliner, Xavier Bosch, Carlota Gurt i Laia Aguilar, per part de Grup 62.

"La sexualitat és una força important i primordial: totes i tots som fills del sexe", deia Eva Baltasar des del perfil d'Instagram d'Abacus. Baltasar va publicar Boulder (Club Editor) la mateixa setmana de l'inici del confinament, una història sobre l'acceptació o no de la maternitat. Eider Rodríguez, autora d'Un cor massa gran (Periscopi), un dels llibres revelació de contes de la temporada, confessava ser "una apassionada del món dels somnis". Potser en la realitat pandèmica del present, que s'infiltrava en moltes de les presentacions virtuals, necessitem més que mai evadir-nos en les possibilitats de la dimensió onírica. "La pandèmia ens ha canviat, i ho continuarà fent durant molt de temps", advertia Núria Pradas, guanyadora de l'últim premi Ramon Llull. "Estem construint un relat bèl·lic al voltant del virus en què ens equivoquem a l'hora d'explicar qui lluita en contra seva –deia Gemma Ruiz, que al febrer va publicar Ca la Wenling (Proa)–. La majoria d'auxiliars d'infermeria, personal de neteja i metges són dones, però no són elles les que acostumen a aparèixer als mitjans".

L'investigador Salvador Macip, que acaba de reeditar Les grans epidèmies modernes (La Campana), donava "un aprovat justet a la gestió global de la pandèmia". "No podem relaxar-nos a l'hora de trobar la vacuna –explicava al periodista Toni Vall, que aquest Sant Jordi hauria d'haver signat exemplars del llibre Bocaccio. On passava tot (Columna)–. Una de les incògnites és que potser la immunitat que adquirim un cop passem el virus no és tan forta". 

Trobar a faltar l'alegria del carrer

L'allau d'entrevistes, vídeos de recomanacions i iniciatives de tota mena al voltant del llibre no aconseguien fer oblidar la sensació que aquest Sant Jordi avançava a un ritme molt diferent del d'un any qualsevol, en què es poden arribar a facturar 20 milions d'euros en un dia. "Sant Jordi vol dir sortir al carrer i és allà on ens volem trobar –explicava Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i directora de l'editorial Eumo–. En un dia com avui, en què tots ens hem hagut de quedar a casa, per als que la lectura importa poc avui ha sigut un dia com qualsevol altre". 

"Primer havíem dit que l'aturada de l'activitat tindria l'impacte d'un trimestre, però ara pensem que serà superior al 40% –deia Patrici Tixis, president de la Cambra del Llibre–. Aquestes setmanes estan sent molt dures sobretot per a les petites empreses del sector, que són moltes. Si aconseguim ajudes públiques la sensació és que ens en sortirem". Tixis, que va tenir "present personalment i emocionalment Sant Jordi" tot el dia, també trobava a faltar "l'alegria de les llibreries obertes i del carrer". Ester Pujol, editora d'Enciclopèdia Catalana, reconeixia no haver portat gaire bé els dies previs a la diada: "M'he llevat i he vist que feia sol. Era impossible detectar aquest enemic invisible que és a tot arreu. He dubtat si sortir o no al carrer..." Al final no ho va fer. "Necessito que passi la diada per començar a posar en marxa la recuperació –deia–. Hem d'aconseguir que els llibres que han quedat al magatzem, sense distribuir, puguin tenir la vida que es mereixen. No hem de deixar que siguin maragdes dins un pou".

Un Sant Jordi sense xifres? 

A diferència dels altres anys, aquest Sant Jordi tampoc hi va haver xifres del dia. "Des de l'inici del confinament hem vist que la venda de llibres en paper i electrònics a través del comerç electrònic ha passat del 20% al 35%, aproximadament –explicava Patrici Tixis–. Després del confinament tornarem a les llibreries, n'estic segur, i penso que viurem una revifalla del llibre com a entreteniment cultural, com s'ha anat veient aquestes setmanes". 

El portal Llibreries Obertes, gestionat des de dissabte per Òmnium Cultural, ha aconseguit vendre 45.000 llibres des que el grup Som el va posar en marxa a finals de març. "Estem contents perquè aquesta venda, que anirà íntegra a les 457 llibreries adherides, equival a gairebé un milió d'euros –explicava Marcel Mauri, vicepresident primer i portaveu de l'entitat–. Per a Òmnium, el llibre és central i ens preocupa que el teixit de llibreries del país pugui quedar malmès a causa d'aquesta crisi. En molts pobles i ciutats petites les llibreries exerceixen de centre cultural i d'espai de referència: cal preservar-les". 

A última hora de la tarda, els llibres més venuts a través de Llibreries Obertes durant Sant Jordi eren, en ficció, i per ordre descendent, Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà; Boulder, d'Eva Baltasar; Guillem, de Núria Cadenes; Que no t'expliquin contes, de Natza Farré i Gala Pont, i Gent normal, de Sally Rooney. En no-ficció, Dones valentes, de Txell Feixas; La força de la gent, de Jordi Borràs; Sàpiens, de Yuval Noah Harari; Ho tornarem a fer, de Jordi Cuixart, i Parlant amb tu d'amor i llibertat, d'Oriol Junqueras. Sis dels deu títols més venuts són d'Ara Llibres i Amsterdam, tots dos segells del grup Som. Només hi havia un títol de Grup 62, el longseller Sàpiens, i cap de Penguin Random House. Club Editor quedava representat a través d'Eva Baltasar; Periscopi, amb Sally Rooney, i Anagrama gràcies a Irene Solà.

També Libelista, portal que té 120 llibreries afiliades a tot l'Estat, comunicava al vespre que durant tota la jornada havien venut 1.600 llibres, xifra que pujava fins a 9.000 si es tenien en compte les vendes del mes d'abril. Els tres títols més venuts en català a Libelista són: Boulder, d’Eva Baltasar; Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà, i Guillem, de Núria Cadenes. En castellà, els llibres més venuts són La madre de Frankenstein, d’Almudena Grandes; Terra Alta, de Javier Cercas, i La cara norte del corazón, de Dolores Redondo.