Literatura
Barcelona

La veu silenciada de Manuel Chaves Nogales torna a ressonar

Libros del Asteroide publica l'obra completa de l'autor sevillà, que inclou 68 textos inèdits

Manuel Chaves Nogales, el 1934, amb els linotipistes del diari 'Heraldo de Madrid' / LIBROS DEL ASTEROIDE Zoom

El periodista i escriptor Manuel Chaves Nogales va marxar d'Espanya a finals de 1936 –tenia 39 anys– i ja no hi va tornar més. Va morir el 1944 a Londres, i el cementiri on reposa encara no té una làpida amb el seu nom. "Aquesta obra completa que ara es presenta és la millor làpida possible", ha assegurat aquest dijous Antony Jones Chaves, un dels deu nets de l'autor, a la Diputació de Sevilla, on s'han presentat els cinc volums (més de 3.600 pàgines), que es comercialitzaran a partir del 23 de novembre. "Que tornem a poder llegir Chaves i reflexionar sobre el que va escriure és tot un luxe", ha afegit. 

El projecte és "el més ambiciós" que mai ha assumit Libros del Asteroide, admet l'editor Luis Solano. "El llegim com un contemporani nostre, els seus textos il·luminen el nostre present. La seva modernitat és indiscutible", diu. Des que van recuperar El maestro Juan Martínez que estaba allí el 2007, Chaves Nogales s'ha convertit en un dels autors més venuts de l'editorial barcelonina. A més de publicar noves edicions d'altres títols emblemàtics del sevillà –com ara A sangre y fuego, testimoni escruixidor i controvertit de la Guerra Civil–, Asteroide finalment s'ha ocupat, a través de l'editor i crític literari Ignacio Garmendia, de "la reordenació, neteja i fixació" de tot el corpus de Chaves Nogales.

Chaves, durant un viatge a Sidi Ifni, al Marroc, el 1934 Zoom

Chaves, durant un viatge a Sidi Ifni, al Marroc, el 1934 / CONTRERAS / LIBROS DEL ASTEROIDE

"Sabem que aquesta obra completa és incompleta –avança Solano–. Hi ha encara filons inexplorats, tant de la producció que publicava a Llatinoamèrica, molt abundant i poc coneguda, com de l'última etapa". Així i tot, Garmendia ha pogut localitzar 68 textos inèdits de Chaves Nogales amb la col·laboració de Rocío López-Palanco. Entre ells, destaquen la sèrie d'articles escrita durant l'exili francès, entre 1939 i 1940, una crònica perduda de la sèrie Gente del sur, l'article La inmoralidad de la Iglesia i diverses narracions. "Els textos que segurament van servir de base a La agonía de Francia [1941] encara no s'han localitzat", continua l'editor. 

Denunciar mentides i totalitarismes

Tal com recorda Antonio Muñoz Molina, autor d'un dels dos pròlegs, a Chaves Nogales li va tocar viure "una època marcada per la ceguesa i el fanatisme". "El continent europeu estava centrat en defensar el totalitarisme feixista o comunista. Definir-se com un petitburgès demòcrata i ciutadà d'una república com ho feia Chaves Nogales era un còctel explosiu", diu Muñoz Molina. El periodista va viatjar a la Itàlia de Mussolini, a l'Alemanya de Hitler i a la URSS en ple estalinisme per denunciar les febleses dels totalitarismes. "La seva obra s'ha emmordassat i silenciat durant dècades –reconeix Andrés Trapiello–. Chaves Nogales parla de les mentides de la seva època, i ho fa sense retòrica, influït per autors com Stendhal i Baroja". "La justícia poètica mai no és justícia –recorda Muñoz Molina–. No podem oblidar el drama de la seva vida. És trist que morís poc abans del desembarcament de Normandia, que va decidir la Segona Guerra Mundial".