LITERATURA
Barcelona

Premi Sant Joan al secret familiar de Gemma Lienas

Edicions 62 publicarà aquest setembre la novel·la d’intriga ‘El fil invisible’

Gemma Lienas a la seu de Barcelona del BBVA / CÈLIA ATSET Zoom

Encara que sigui una autora prolífica de literatura juvenil -amb un èxit notable gràcies a la saga començada amb Així és la vida, Carlota el 1989-, Gemma Lienas ha sovintejat molt menys la producció per a adults. La novel·la El fil invisible, que acaba de guanyar el 38è premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros, arribarà a les llibreries al setembre publicada per Edicions 62, onze anys després que Atrapada al mirall (Empúries, 2007). “És la història d’un misteriós secret familiar que haurà de descobrir la protagonista, la Júlia Coma, guionista de documentals de ciència que acabarà anant a parar a una illa de la costa bretona, Batz, que va estar ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial”, comenta l’autora.

Tot i el parèntesi en la ficció per a adults, l’activitat editorial de Lienas ha continuat a bon ritme durant l’última dècada, amb els llibres de La tribu de Camelot, El club maleït, els quatre volums de Minty -tots publicats a Estrella Polar- i el recent La venjança dels Panteres Negres (Bromera, 2015), que va aconseguir el premi Ciutat d’Alzira Fundació Bancaixa. “Va ser el 2009 que em vaig començar a documentar per a El fil invisible, i m’hi vaig passar cinc anys -recorda-. El primer que vaig investigar va ser la pintora surrealista Remedios Varo. Llavors em vaig centrar a estudiar l’ADN, no només llibres sobre Watson i Crick, sinó també de Rosalind Franklin, que va ser una química i cristal·lògrafa anglesa que va tenir un paper molt important en la descoberta de l’estructura de la doble hèlix, però que és menys coneguda que els dos premis Nobel”.

La novel·la combina tres trames: a la més recent, ambientada el 2009, Júlia Coma indaga sobre Franklin, l’anomenada dama fosca de l’ADN. Quan rep una carta amb remitent de l’illa de Batz, lloc d’on era originària l’Odile, àvia materna de la protagonista, l’acció virarà cap a la Segona Guerra Mundial. “Necessitava un escenari francès que hagués estat ocupat pels nazis”, explica Lienas, sense voler donar cap detall argumental sobre el secret familiar que amaga el llibre. La tercera trama passa a Londres i Cambridge entre el 1951 i el 1953: és on Franklin va treballar per descobrir l’estructura de l’ADN. “La trama de Londres està escrita en forma de guió, perquè és el projecte de documental de la Júlia -avança-. A l’illa de Batz s’enfronta amb qüestions familiars i personals. Un dels temes importants de la novel·la és la indagació sobre la maternitat. Al llarg de la història moltes dones no han pogut triar ser mares. Ara dones com la Júlia ho poden fer, és una opció molt nova i legítima”.

El secret familiar de la novel·la no és autobiogràfic, encara que Lienas tingués una àvia que es digués Odile i que també fos francesa. “És una excusa. El que a mi m’agrada més treballar és la psicologia dels personatges”, admet. Els lectors tampoc hi trobaran el seu pas pel Parlament com a diputada de Catalunya Sí que es Pot entre el 2015 i el 2017. “A casa sempre diuen que soc com una au rapinyaire -comenta-. A mi m’agrada més dir que reciclo. És molt possible que el Parlament aparegui en alguna futura novel·la”.