BarcelonaUn migdia plujós de tardor del 2011, l’editorial Tusquets citava els periodistes que volien parlar amb Petros Màrkaris -acabava de publicar 'Amb l’aigua al coll' - a la Negra i Criminal de la Barceloneta. En un racó de la llibreria, l’escriptor grec esperava els entrevistadors amb la seva mirada apocalíptica. A pocs metres, Paco Camarasa i Montse Clavé -la seva parella i sòcia- observaven el seu amic amb la comprensió de qui havia escoltat aquell mateix discurs diverses vegades però no se’n cansava. Des de la seva creació el 2002 -i fins al tancament, l’octubre del 2015- Camarasa ha sigut la cara més visible, carismàtica i múrria d’una llibreria que també ha sigut centre irradiant d’un missatge: les bones novel·les negres no tenen res a envejar a l’alta literatura -perquè també ho són-.

Mort a Barcelona als 68 anys després de plantar cara durant mesos al càncer, Camarasa ha sigut un dels grans difusors de les novel·les amb inspectors i detectius, dels thrillers amb cara i ulls i de la novel·la de denúncia de les corrupcions de societats llunyanes o pròximes, en temps reculats o actuals. “El lector és un individu agraït però no se’l pot enredar -deia-. Li prendran el pèl una o dues vegades, tres ja no”. Potser per això les seves recomanacions eren fetes des d’una sinceritat militant. “Sempre era molt precís -recorda l’editora Maria Dolors Sàrries, que va organitzar els primers clubs de lectura de la Negra i Criminal-. A mi em va enganxar a P.D. James i Ruth Rendell. El seu esperit crític insubornable li permetia dir que Mankell havia sigut capaç de crear un molt bon personatge, l’inspector Wallander, però en canvi no sabia tancar bé les novel·les”. Camarasa i Clavé eren uns grans defensors dels clubs de lectura. “Es van adonar des de molt abans que es posessin de moda que les trobades de lectors eren fonamentals per donar a conèixer la llibreria al públic especialitzat que buscaven”.

Al primer cicle, que portava per títol 'Les dones del crim', hi anaven des de “curiosos” fins a “jutges i forenses”. A Camarasa li encantava el contacte amb els lectors fins al punt que aquests dos últims anys, després del tancament de la llibreria i de deixar de ser comissari del festival BCNegra, continuava organitzant-ne, al local del carrer de la Sal -reconvertit en la seva biblioteca- i a tot arreu on la seva salut delicada arribés. “Encara en tenia de programats, el mantenien molt animat -diu l’escriptor Andreu Martín-. Se n’ha anat un gran amic i un defensor incansable de la literatura. Avui estic molt tocat”. També es confessa afectat Marc Pastor, escriptor i membre de la secció científica dels Mossos d’Esquadra. “Ens vam conèixer fa onze anys, poc després que jo publiqués la meva primera novel·la, 'Montecristo' -diu-. Li va picar la curiositat que fos dels Mossos. El meu primer Sant Jordi, l’únic lloc on vaig poder signar va ser a la parada de la Negra i Criminal amb una història d’aventures”. Amb el següent llibre, 'La mala dona', Pastor va guanyar el premi Crims de Tinta. “Vaig arribar a fer un retrat robot del Paco que tenia penjat -explica-. Quan ens vèiem parlàvem de tot menys de novel·la negra. Era molt pròxim i maco. Extravertit. L’únic que el va putejar va ser el moment en què els números de la Negra i Criminal van deixar de quadrar-li”.

Creador d’una escena

Camarasa va impulsar el festival BCNegra des de l’any 2006

L’escriptor Carlos Zanón, que va prendre el relleu a Camarasa en la direcció de BCNegra el 2017, el considera un “segon pare” perquè des que va llegir 'Nadie ama a un hombre bueno' (Quadrivium, 2008) va apostar incondicionalment per ell. “La Montse i el Paco tenien una llibreria sense aparador en un barri on no hi havia activitat cultural -diu-. La van tirar endavant gràcies a l’entusiasme i a creure’s el projecte de debò”. Zanón destaca que Camarasa ha sigut “fonamental per crear l’escena de la novel·la negra a Barcelona”. “Va fer una cosa que ara sembla fàcil i que no ho és gens: va ser capaç de connectar tots els cables del sector -diu-. Va posar en relació autors, lectors, crítics, biblioteques i polítics i va crear un circuit”.

En col·laboració estreta amb l’Institut de Cultura, Camarasa va tirar endavant el festival BCNegra des de l’any 2006, pel qual han passat autors com Andrea Camilleri, Donna Leon, Ian Rankin, Francisco González Ledesma, Maj Sjöwall, Massimo Carlotto i Anne Perry. “Els discursos que escrivia per al premi Carvalho eren brillants i savis -recorda l’escriptor Daniel Vázquez Sallés-. La sort del Paco ha sigut que va poder portar a la pràctica la seva passió des de BCNegra i des de la Negra i Criminal, una llibreria que s’enyora molt i que ha deixat un buit molt potent. Camarasa i Clavé eren com Sherlock Holmes i Watson”.

De València a Barcelona

Un activista reciclat en llibreter i distribuïdor

Nascut al carrer de Julio Antonio, a València, el 1950, Paco Camarasa va estudiar econòmiques, on es va fer amic del jove professor Ernest Lluch. El 1971 va ser un dels estudiants comunistes que va ser detingut, juntament amb una trentena de companys més, per la policia. “Ens van retenir 19 dies a Jefatura -recordava amb la boca petita quan se li preguntava, just abans de mencionar les tortures, com ara les capbussades sota l’aigua-. Aquells desgraciats sabien molt bé el que es feien”.

Quan es va haver desvinculat de l’activisme polític, Paco Camarasa es va posar a treballar a la llibreria La Araña amb el seu germà. Era el 1976. Un any després ja presidia la Unió de Llibreters. El 1982 es va començar a dedicar a la distribució editorial, però els problemes econòmics de l’empresa el van obligar a replantejar-se la vida sis anys després, i va canviar la seva ciutat natal per Barcelona. El 2002 va aixecar la persiana de la Negra i Criminal a la Barceloneta. “Ha sigut un gran exemple per als llibreters, perquè era un prescriptor de primera -assegura Maria Carme Ferrer, presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya-. Sabia triar bé el que tenia a la llibreria, i tenia una gran capacitat de convocatòria d’autors. A més, muntava clubs de lectura excepcionals. Gràcies a ell, molta gent ha deixat de veure el gènere negre com si fos de segona categoria”. Ilya Pérdigo, editor d’Alrevés, en destaca la “generositat i fe per qualsevol projecte d’algú que volgués treballar el gènere negre amb professionalitat”. Pérdigo, que publica en castellà i català -el 2012 van impulsar la col·lecció Crims.cat -, diu que Camarasa “portava la novel·la negra a la sang”. “La Negra i Criminal ha sigut la primera llibreria especialitzada en aquest gènere a Barcelona, i no només ha sigut un símbol sinó un laboratori d’idees -resumeix-. I ha creat escola. Sense ell segurament no existiria Som Negra, que Miguel Ángel Díaz va inaugurar el 2013”. Retirat de la llibreria i de la BCNegra, Camarasa va tenir temps de complir la promesa d’escriure 'Sangre en los estantes' (Destino, 2016), síntesi de la seva trajectòria com a lector, amb els escriptors que adorava, els que no eren sant de la seva devoció i també petites proeses, com aquella vegada que va aconseguir fer riure el sorrut Arnaldur Indridason.