J.N.
Barcelona

Manuel Vilas: “Plantejo un viatge cap a l’alegria a través del dolor”

Finalista del premi Planeta 2019 amb la novel·la ‘Alegría’

Manuel Vilas: “Plantejo un viatge cap a l’alegria a través del dolor” / TONI ALBIR / EFE Zoom

Manuel Vilas tanca amb Alegría deu anys de creació prolífica que l’han situat en un dels llocs d’honor de la literatura castellana actual. L’autor, finalista de la 68a edició del premi Planeta, ha combinat la poesia, l’assaig i la narrativa des de fa anys. Amb Ordesa (Alfaguara, 2018) va aconseguir una gran popularitat, construint l’autoretrat d’un home que entra en la maduresa divorciat, superant l’alcoholisme i acceptant la mort dels pares.

¿ Alegría reprèn la vida del narrador d’ Ordesa?

El narrador ara passeja un llibre-imant que ha cridat molt l’atenció dels lectors i, a partir del que li passa durant els viatges promocionals, escriu sobre els personatges que convoca i el que pensa. He passat bona part del 2018 i del 2019 viatjant. Em sentia com una mena de predicador, evangelitzant els lectors amb els missatges d’ Ordesa. Quan acabava les presentacions se m’acostaven desconeguts de l’edat dels meus pares que em deien que els havien conegut. I sovint m’explicaven coses d’ells que no sabia. El narrador, mentre va de ciutat en ciutat, pensa en la seva vida privada i estudia el món que l’envolta. Una novetat és que a Alegría l’obsessiona què deixarà als fills.

El llibre reivindica l’alegria per sobre de la felicitat.

L’alegria que el narrador sent no l’havia experimentat mai abans. Podria ser que l’alegria -i no la felicitat- sigui una explicació del sentit de la vida. L’epígraf de la novel·la és d’un poema de José Hierro: “Llegué a la alegría a través del dolor ”. Aquest és el viatge que plantejo.

¿Contra què lluita el narrador?

Contra la malenconia. Sempre que s’acosta a l’alegria també veu la malenconia, que està representada per Arnold Schönberg, l’amo del soroll, creador del dodecafonisme. Actualment de la malenconia en diem depressió, però són el mateix.

¿Relaciona l’alegria amb algun altre compositor?

Amb Mozart. La seva música està al servei de l’alegria. Al llibre, la nova parella del narrador es diu Mo en homenatge a Mozart. Ella i els fills representen l’alegria.

¿En quin món viu el narrador?

La representació històrica en la vida privada de cadascú és molt important. A vegades penso: ¿qui seré jo, per als meus fills, quan mori? I en aquest marc general seré algú que va viure dotze anys sota la dictadura de Franco i que després va viure en una monarquia parlamentària, primer amb el rei Joan Carles I i després amb Felip VI. La col·lectivitat es representa, en part, a través d’aquestes icones. Alguns dels personatges de la novel·la són Donald Trump, Felipe González, els reis d’Espanya...

Aquest llibre culmina una trajectòria ascendent: què li diria al lector que pensi que aquí trobaran un Manuel Vilas diferent?

Que soc el mateix de sempre. Si a la gent li agrada el que escric, fantàstic. Però la meva única salvació ve a través de l’escriptura, d’anar omplint pàgines i pàgines. És el que dona sentit a la meva vida. Tinc la impressió que el dia que no tingui cap llibre en procés em moriré.

L’any passat va reunir la seva obra poètica completa. ¿Ha deixat d’escriure versos?

Des de llavors no n’he escrit... i és un tema que em preocupa.