ARA / ACN
Ordino

Jana Balacciu, Manuel Llanes i Jon Landaburu, Premis Fundació Ramon Llull

Els guardons reconeixen la difusió de la cultura catalana fora del territori català

Manuel Llanes, Jana Balacciu i Jon Landaburu, amb Vicenç Villatoro, president de la Fundació Ramon Llull / ACN Zoom

La sisena edició dels Premis Internacionals Ramon Llull han reconegut la trajectòria del director artístic dels Espais Escènics de la Junta d'Andalusia, Manuel Llanes. El premi, dotat amb 4.000 euros, ha reconegut l'especial sensibilitat respecte a la cultura catalana i que hagi afavorit la seva visibilitat en l'àmbit internacional. Llanes ha explicat que en els darrers 8 mesos ha programat 15 produccions catalanes i ha afegit que valora la qualitat artística sense valorar d'on són els autors.

La romanesa Jana Balacciu s'ha endut el guardó de Traducció Literària per la traducció del 'Llibre de les Meravelles' de Ramon Llull a l'editorial Meronia. Balacciu ha estat la introductora de l'obra de Ramon Llull al món romanès: en total, n'ha traduït sis obres. El Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística que té per objectiu valorar el conjunt de l'obra individual d'una persona de fora del domini lingüístic, escrita en qualsevol llengua, ha recaigut en Jon Landaburu, especialista en llengües ameríndies.

Difondre la cultura catalana

El jurat ha valorat de Llanes que ''difon la cultura catalana en un nivell molt alt des de fa molts anys'' i ha decidit atorgar-li el premi per la transversalitat de la seva programació atesa la gran diversitat de gèneres que programa i que dins del mateix gènere també abasta un rang molt gran.

Llanes ha agraït el guardó i ha dit que l'únic que ha fet és ''presentar i programar bons artistes'' i que ''fan treballs de qualitat''. Llanes ha explicat que des dels anys 80 a la seva programació sempre hi ha hagut artistes catalans amb obres de gran qualitat i ha afegit que en el futur seguirà sent així.

El premi de Traducció Literària, també dotat amb 4.000 euros, reconeix la millor traducció literària publicada l'any anterior al de la convocatòria i en distingeix el traductor. A més de les traduccions de Llull, a la col·lecció de Balacciu destaquen obres d'autors com Víctor Català, Miquel Llor, Miquel Martí i Pol, Quim Monzó, Manuel de Pedrolo o Lluís-Anton Baulenas.

Balacciu ha agraït el premi i ha dit que culmina una trajectòria de més de 20 anys en contacte amb el món català i ha afegit que ''la literatura catalana és la millor veu del poble català''. I s'ha descrit com ''una catalana que viu a Romania'' o ''una romanesa que s'estima Catalunya''. Balacciu ha finalitzat dient que admira i estima la cultura catalana.

La traductora romanesa ha estat la premiada que s'ha pronunciat a favor de l'opinió de la gent que l'1-O va votar sí i de la gent que el 21-D tornaran a votar a favor del sí. Balacciu ha dit no comprendre com Europa ''ha mirat i mira amb indiferència'' un poble que demana el dret a decidir i ser un Estat propi.

Partidari de la diversitat lingüística

Landaburu ha rebut el premi més ben dotat, el de Catalanística i a la Diversitat lingüística, dotat amb 6.000 euros. El professor Landaburu ha destacat en la defensa i protecció de les llengües natives de l'Amèrica Llatina i pel seu treball en l'educació del bilingüisme. Landaburu s'ha mostrat partidari de la diversitat lingüística i la seva defensa.

El director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, ha aclarit que en la decisió del jurat no hi ha interferit elements de l'actual conjuntura política. Villatoro ha afegit que la Fundació Ramon Llull i els premis no s'han vist afectats per l'aplicació de l'article 155 i ha dit que esperen que no els afecti perquè la projecció de la cultura és un objectiu que el poden compartir totes les ideologies polítiques.