Contes plens de personatges en ruïnes

Edgar Illas publica un dels reculls més inspirats i contundents de la temporada, ‘Treure’s la feina de sobre’

Edgar Illas (Olot, 1975) ha publicat dues novel·les i un llibre de contes. / XAVIER BERTRAL Zoom

Durant nou mesos l’any Edgar Illas ensenya literatura catalana a la Universitat d’Indiana. “Començo els cursos amb Ramon Llull i acabo amb Marta Rojals”, explica des d’Olot, ciutat on va néixer el 1975 i on torna sempre que té vacances. Illas va debutar el 2003 amb la novel·la El gel de bany sobre l’esponja (Columna), “un pecat de joventut que tenia certa ambició i intencions”. Llavors, la feina acadèmica -la tesi doctoral i els articles- el van obligar a obrir un parèntesi en la seva ficció, que es va tancar el 2014 amb Ball de bastons, publicada a Galerada. “Les dues novel·les s’aproximaven a l’espai olotí i garrotxí des de fora, en construïen un retrat realista i alhora abstracte”, reconeix.

El seu primer llibre de contes, Treure’s la feina de sobre (Sidillà, 2018) segueix “el mateix impuls”: “No em dedico tant a construir trames com a treure tot el que puc d’aquests espais que conec i que, al cap i a la fi, són una mena d’obsessió”. Encara que sovint defugi la localització estricta de les narracions, les marques dialectals dels personatges els arrela a un territori que respon a un doble moviment. “La singularitat que hi mostro és local i alhora universal -afirma-. Als inicis de la modernitat, la literatura representava la comunitat i la construcció del subjecte, com es pot veure a la Praga de Franz Kafka, al Macondo de Gabriel García Márquez i a la Mequinensa de Jesús Moncada. Ara, en canvi, el que et trobes són expressions particulars de la immediatesa d’aquest doble moviment, el local i el global”. Entre els autors que destacaria amb què es pot comprovar aquesta teoria hi ha Joan Todó, Vicenç Pagès Jordà, Francesc Serés i Toni Sala.

Sobreviure en un món difícil

Un dels punts en comú dels personatges dels 25 contes és que “són ruïnosos”. Hi ha homes que perden el temps al bar, excedint-se amb la beguda; d’altres que dediquen tots els seus esforços a salvar un gatet, i el cas d’un malalt de càncer que tot i haver oblidat el cos de la seva dona té un record nítid de les prostitutes ucraïneses que freqüentava. “Són antiherois, però intento no mostrar-los només com a perdedors -explica Illas-. Encara que a vegades toquin fons perquè viuen en una crisi permanent, són supervivents, perquè saben que el món és així i no se’n poden escapar”.

La reflexió sobre la vida laboral és un dels altres punts forts del volum. “Hi ha una idea metafísica de la producció: la feina acaba sent el que defineix els personatges -recorda-. Molts d’ells expressen la consciència de classe, però la diferència amb el marxisme és que aquests personatges, tot i treballar, en realitat són improductius i viuen un procés de desclassament constant”. Treure’s la feina de sobre també llueix un sentit de l’humor agredolç, com passa en aquell conte en què un hereu d’una bona família decideix anar a buscar els tresors perduts de l’imperi espanyol a Santo Domingo. L’emprenedor acaba arruïnat. “ Ball de bastons se centrava en la classe mitjana, i en aquest llibre m’he mirat les classes més humils -diu l’autor-. Al següent em centraré en la petita burgesia garrotxina”.