Sector editorial
Barcelona

Catalunya, potència editorial que vol ser també potència lectora

El sector del llibre té previst un creixement del 2% aquest 2019

Imatge d'una llibreria barcelonina Zoom

Cada desembre, la Nit de l’Edició serveix perquè el sector del llibre reflexioni sobre la seva salut. Superat el punt més baix de la crisi –es va passar dels 3.109 milions de facturació del 2009 als 2.181 del 2013 al conjunt de l’Estat–, el Gremi d’Editors de Catalunya celebra que aquest 2019 “sigui el sisè any que el sector creixerà, a l’entorn d’un 2%”, comentava aquest dilluns el seu president, Patrici Tixis. En xifres, aquest increment estimat representa passar dels 2.364 milions de l’exercici anterior a uns 2.410 milions; en el cas català, la xifra de facturació creix dels 1.200 als 1.224 milions d’euros.

Catalunya continua sent el motor de l’edició a tot l’Estat, i en alguns camps del llibre el domini és considerable: en literatura, “més del 80% del que s’edita a Espanya es produeix a Catalunya, un 65% del llibre infantil i juvenil s’edita en terres catalanes, i en el cas dels llibres de divulgació el percentatge creix fins al 77%”. “Som una potència editorial important, però no una potència lectora”, recordava Patrici Tixis, fent referència a la “paràlisi política” dels últims anys que ha impedit “fomentar l’hàbit lector a les escoles, donar suport a les llibreries i promoure el valor de la creació cultural”. Segons un dels últims informes de la Generalitat, fet públic el 2017, a Catalunya encara hi ha un 32,2% d’habitants que no llegeixen mai o gairebé mai. El percentatge de lectors, que representen un 67,8% de la població, frega la mitjana europea, que se situa al 68%.

El ‘paper mullat’ institucional
“Tres anys enrere anunciàvem que les administracions públiques, tant en l'àmbit espanyol com català i municipal, havien entès la importància de la lectura, perquè s’acabaven de presentar plans de foment del llibre –va dir Tixis–. De moment, però, només han sigut paper mullat”. El president del Gremi d’Editors va fer memòria sobre alguna de les iniciatives que de moment no s’han posat en pràctica: “El Pla de Lectura 2020 de la Generalitat tenia previst uns 100 milions d’euros d’inversió, però el context polític va fer que no es posés en marxa i, tot i la celebració d’unes eleccions autonòmiques a finals del 2017, no es va reactivar –va explicar–. Un altre projecte que s’ha diluït és el de la gran biblioteca provincial de Barcelona. Esperem que quan desaparegui la inestabilitat es pugui tornar a posar marxa”. Pel que fa a la despesa en Cultura de la Generalitat, actualment representa “entre el 0,6% i el 0,7% del pressupost total, i voldríem arribar al 2%, tot i que hi ha països que ronden el 3%, com França i Itàlia”. Si s’analitza la despesa per càpita en matèria cultural per part del govern català, és de 34 euros. “A Itàlia és de 233 euros, i a França, un cas excepcional, de 476 euros”, va assegurar Tixis.

L’imperi del paper aguanta
De cada cent llibres venuts a Catalunya, 80 es venen a través de canals tradicionals –fonamentalment, les llibreries–, 15 a través d’internet –tot i que en format físic– i els cinc restants corresponen a vendes digitals. “Encara que el percentatge de llibre digital sigui només del 5%, un 25% de lectors reconeixen que llegeixen llibres digitals, i això vol dir que la pirateria és remarcable –va dir Tixis–. La xifra creix any rere any. L’any passat es van descarregar uns 400 milions de llibres a l’Estat. Això significa que el sector deixa d’ingressar al voltant d’uns 200 milions d’euros a causa de la pirateria”.

Entre les tendències del sector que Patrici Tixis va voler destacar hi ha que “els llibres més venuts duren més en el mercat”, que “la no-ficció ha experimentat un creixement important”, que “la fortalesa del llibre infantil i juvenil es manté” i, finalment, que “el còmic i el manga creixen al voltant de dos salons anuals de referència, així com la Setmana del Llibre en Català i l’èxit del model de Sant Jordi”. 

Carme Riera rep el Premi Atlàntida

L’autora de Dins el darrer blau i La meitat de l’ànima va pronunciar ahir al vespre al Teatre Goya el discurs d’acceptació del Premi Atlàntida, que el Gremi d’Editors atorga anualment a una personalitat de prestigi que hagi contribuït al foment de la lectura i del món del llibre. Riera és novel·lista, assagista i catedràtica de literatura espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant la Nit de l’Edició es va guardonar també “l’atreviment i professionalitat” de l’editorial Comanegra, dirigida per Joan Sala, amb el premi Memorial Fernado Lara i la traducció de la Comedia de Dante Alighieri per part de José María Micó, publicada per Acantilado.