BarcelonaEl 21 de juny de l’any passat el jurat del premi Crexells la va fer grossa premiant 'Crui'. Els portadors de la torxa', una novel·la autoeditada de l’escriptor i professor mallorquí Joan Buades. El veredicte volia ser un toc d’atenció al sector editorial català —un dels seus integrants, Jordi Llovet, va dir que, “últimament, el Principat porta una cotilla retòrica enormement cenyida que acaba produint un estat d’opinió amb poc moviment intel·lectual”—, però es va acabar girant en contra de l’escriptor, que debutava en la ficció amb 'Crui': fins llavors el llibre només s’havia pogut trobar en algunes llibreries de les Balears, perquè el tiratge havia sigut mínim, després que una desena llarga d’editorials rebutgessin publicar-lo. En una de les poques crítiques que van aparèixer després de la concessió del premi, Vicenç Pagès Jordà afirmava que, “més que una novel·la d’idees [com s’havia defensat el dia que es va fer públic el guardó], era un cas curiosíssim de teatre d’història”. En paraules del crític, la versemblança narrativa era ofegada “pel pes de la informació”.

El premi Crexells descobreix a Joan Buades

Ha calgut esperar deu mesos perquè, finalment, s’hagi publicat una nova edició de 'Crui'. Se n’ha ocupat Més Llibres, segell de Bromera dirigit per Ricard Vela. “La literatura necessita varietat, i per això hem publicat el llibre de Buades al costat de 'Qui no fa la festa', de Paco Esteve, una altra novel·la que en un primer moment va ser autoeditada —comenta—. La nostra feina amb 'Crui' ha sigut endolcir una mica la densitat del text original”. Buades ha quedat molt content del resultat: “El personatge principal de la història, Albert Leuven, té 96 anys i és un triomfador immobiliari que decideix acomiadar-se de la vida fent una gran festa. Llavors li arriba una carta de Londres que el deixa KO, i aquest trasbals obre una escletxa, el crui del títol de la novel·la”. A partir d’aquí, el lector emprèn un viatge tenebrós que passa pel nazisme, la Guerra Freda i la implantació del turisme a Mallorca. “La geografia de la novel·la és la d’una Europa desapareguda —explica l’autor—. Les fronteres són volàtils, responen a actes o canvis de poder”. El treball de reescriptura de Buades ha tingut com a voluntat “fer el llibre més llegidor” sense renunciar a l’ambició inicial: “A la nostra literatura hi ha molta centralitat i Noucentisme i poca gent que explori els marges”. Tot i mostrar-se afectat per la polèmica que va envoltar el premi —de la qual ell només va ser una víctima—, promet que no deixarà d’escriure ficció i explica que ja té encarrilada la segona novel·la.