Barcelona"Fins al començament de l'estiu la perspectiva era magra: des de llavors ha millorat molt. La gent ha tornat a les llibreries amb moltes ganes. Et fan saber que els agrada triar i remenar. T'expliquen què han llegit i busquen més recomanacions. Ara que s'acosten les festes de Nadal, l'afluència de clients torna a ser notable: com que no es pot viatjar gaire lluny, els llibres són una bona opció, ja sigui com a regal o per a consum propi". Aquesta és la crònica que fa Marta Ramoneda, llibretera de La Central, d'aquest any 2020: les seves valoracions haurien sigut molt diferents en ple confinament domiciliari, en què la venda de llibres es va arribar a desplomar més d'un 60%. Aconseguiran tancar l'exercici amb pèrdues d'entre l'1% i el 2% a La Central del carrer Mallorca de Barcelona i d'entre el 8% i el 10% al local del Raval, xifres molt més positives que les prediccions de la primera meitat d'any.

Llavors es feia difícil imaginar que el tancament a casa esperonaria la gent a llegir. "Molts es van adonar que la lectura era una finestra per poder passar el temps, per trobar-se a si mateixos i per entretenir-se", opina Aniol Rafel, d'Edicions del Periscopi, que contra tot pronòstic ha aconseguit tancar un dels millors anys de l'editorial. "La tendència negativa del març, l'abril i el maig s'ha anat corregint i l'hem arribat a trencar: nosaltres acabem el 2020 creixent. Hem facturat un 80% més", afegeix Rafel. Encara que la tendència general sigui d'una caiguda d'aproximadament el 5%, Edicions del Periscopi no és l'única editorial que tancarà l'any per sobre de la mitjana: Comanegra, dirigida per Joan Sala, aconseguirà repetir les xifres del 2019. "Les primeres setmanes de confinament ens vam adonar que el sector tenia un dèficit enorme de venda per internet. Hi havia Amazon, Casa del Llibre, Fnac i poca cosa més –comenta Sala–. De seguida van sortir iniciatives com Llibreries Obertes i Adopta una Llibreria, pensades per donar suport al comerç de proximitat. La venda per internet va acabar creixent un 20% respecte a l'any anterior".

L'inici de la remuntada

El gran canvi va començar quan les llibreries van poder aixecar la persiana. "Vam observar de seguida que la motivació de la gent per tornar-hi era molt gran –explica Sala–. Les llibreries petites i mitjanes, el comerç de proximitat, en van sortir beneficiades. L'índex lector havia pujat durant el confinament i feia que es volgués llegir més. També hi havia una solidaritat molt gran amb el sector". El 83% dels enquestats en un estudi del Gremi d'Editors de Catalunya afirmaven que la lectura els havia ajudat a passar el confinament, xifra molt menor l'any anterior (67,5%).

A més de néixer noves llibreries, com l'Ona de Pau Claris o la Byron a Barcelona, la Irreductible a Lleida o la Vitel·la de Palafrugell, se n'han anunciat de noves –la Finestres (Barcelona) o la Fatal (Lleida)– i s'han consolidat projectes com el de Casa Usher, que acaba de celebrar el cinquè aniversari a Sant Gervasi. "Des de la reobertura, cada mes hem venut una mica més que el mateix mes de l'any passat, i això ens fa estar molt contentes –comenta la llibretera Anna Arranz, de Casa Usher–. Amb el teletreball, les rutes de circulació pel barri han canviat, i això ens ha beneficiat perquè estem a prop del mercat. També hi ha hagut una conscienciació per part dels veïns d'afavorir el comerç de proximitat".

Tot i que encara no han pogut reprendre els clubs de lectura, des de Casa Usher han continuat recomanant llibres a través de la llista de correu de clients. "Venem més ficció que abans: el que hem notat que no interessa gaire són les novetats sobre coronavirus –diu Arranz–. El confinament va acostar la gent als llibres per molts motius: un d'ells podria ser que, al treballar des de casa, la gent volia descansar de pantalles en el seu temps lliure". El mateix any que Sant Jordi es va haver de suspendre i es va haver de reinventar en una altra festa, més limitada, el 23 de juliol, llibreries com Documenta i Casa Usher s'han atrevit també a començar aventures editorials. El primer títol d'Usher és Vint-i-cinc anys de llibreria. Apunts d'un dependent, que Carles Soldevila va escriure amb motiu dels 25 anys de la desapareguda Llibreria Catalònia. "Ens agradaria continuar editant, però al nostre ritme", avança Arranz.

"El llibre s'ha revaloritzat –comenta Aniol Rafel–. I els lectors s'han adonat que l'amenaça real de poder perdre llibreries s'havia de contrarestar amb el compromís d'anar-hi a comprar". Joan Sala afegeix que el llibre "s'ha tornat a prestigiar com a regal": espera que durant la campanya de Nadal aquest efecte es noti. "El Sant Jordi d'estiu va anar molt bé, es va vendre el 20% d'un Sant Jordi normal –diu–. A Comanegra ens va anar molt millor: vam arribar fins al 57%". Sant Jordi representa al voltant del 15% dels llibres que es venen durant tot l'any.

El llibre en català, perjudicat

Tot i el compromís general dels lectors, un dels punts negatius d'aquest 2020 ha sigut el retrocés del llibre en llengua catalana, superior al 5%, segons ha anunciat el Gremi d'Editors de Catalunya. "Ens agradaria quedar-nos per sota del 10%, però ara mateix tot fa pensar que ens situarem entre un 12% i un 15% per sota de l'any passat: dependrà de com vagi en aquests dies de festes", comenta Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana fins a finals d'aquest any. "En un mes normal, de cada quatre llibres que es venen, tres són en castellà i un en català –explica–. Per Sant Jordi la tendència canvia, s'equilibra: de cada quatre llibres que es venen, dos són en català i dos en castellà".

Tanmateix, Ayats afegeix que els resultats del llibre en català no han sigut pitjors perquè hi ha hagut "una bona collita literària, tant d'originals com de traduccions, i una oferta d'una gran diversitat de gèneres i temàtiques". Igual que la resta d'entrevistats per al reportatge, Ayats tampoc imaginava una recuperació tan notable del sector del llibre: "Ara que el temps dedicat a la lectura ha crescut uns 80 minuts de mitjana setmanal, ara que l'índex de lectura és més alt que l'any passat, hem d'intentar seduir aquests lectors perquè quan tornem a la normalitat d'abans continuïn preferint el llibre a altres activitats de lleure".