La trampa de Volkswagen ens posa en safata un apassionant trilema sintàctic. En la frase del títol —en diré la frase (1)—, ¿l’en —que representa cotxes— és opcional, obligatori o sobrer? Algun lector, obsedit amb raó per la creixent i preocupant apronòmia del català, potser el veu obligatori; sense en la frase (1) li fa mal a l’orella. A mi no me’n fa i miraré de demostrar, amb arguments gramaticals, que a (1) l’en és opcional.

D’entrada analitzem dues frases més, sempre amb Volkswagen com a subjecte i quants fent referència a una quantitat de cotxes: (2) “No ha concretat quants (en) va vendre aquí” i (3) “No ha concretat quants (en) tenen el motor manipulat”. La intuïció ens diu ben clar que a (2) l’en és obligatori i a (3) sobrer. Per què?

La clau del misteri és el paper sintàctic de quants en cada frase. A (2) és l’OD de va vendre (Volkswagen n’és el subjecte); i a (3) és el subjecte de tenen. I la gramàtica diu que —quan elidim el nom que va amb un quantitatiu (en lloc de dir quants cotxes diem quants )— si quants és l’OD, com passa a (2), l’elisió comporta l’aparició d’un en; però si és el subjecte, com passa a (3), l’en és agramatical.

Què passa a (1)? A (1) tenim una construcció sintàctica anomenada passiva reflexa, com la dels cartells “Es lloguen pisos”, en què pisos —o quants (cotxes)— és a mig camí entre l’OD i el subjecte. Per decidir què és pot ser determinant la posició respecte al seu verb. Per això diem “Molts es lloguen de seguida”, però “Se’n lloguen molts de seguida”.

Però a (1) quants és preverbal per força: encapçala una interrogativa indirecta. No seria gramatical “No ha concretat se’n van vendre quants”. Això fa que la seva posició no determini res i tant pugui ser subjecte com OD. Per això a (1) l’en és opcional.

La passiva reflexa fa que verbs transitius, com vendre o llogar, es comportin igual que els anomenats ergatius, com venir o arribar i, per aquesta raó, l’ en també és opcional a (4) “No sap quants (en) vénen”, obligatori a (5) “Demà en vénen molts” i sobrer a (6) “Molts vénen demà” .