MINÚCIES
Llegim 28/02/2015

Lord Byron

Jordi Llovet
2 min
Lord Byron

Byron va estimar més els gossos que va tenir -no gaires, perquè va morir als 36 anys- que la seva dona. Això sembla escandalós en termes benpensants, però li ha succeït a una munió de persones, especialment artistes i homes de lletres. Petrarca va tenir dos fills, potser d’una sola dona, potser de dues, però sempre va estimar més Laura da Noves, la noia que va veure potser una sola vegada, a l’església de Santa Clara, d’Avinyó, el Divendres Sant de l’any 1327, que les mares dels seus fills. Flaubert va ser més prudent i no va casar-se mai. De relacions amb dones passavolants no van faltar-li’n i a causa d’això va agafar una sífilis que el va portar, amb els anys, de dret a la tomba. Però va ser sempre molt coherent. Quan a França es va començar a parlar d’una llei de divorci, ell va dir: “Aquesta llei no l’hauria d’aprovar mai, el Parlament. No poder-se divorciar és el càstig que es mereixen tots els que han comès la insensatesa de casar-se”.

Com deia, Byron estimava més els gossos que la seva dona i també més que totes les dones i tots els homes que va conèixer. Se li atribueix, com a tanta gent notable, la dita: “Com més conec els homes, més estimo els gossos”. De fet, Byron s’estimava només a si mateix i lamentava no poder-se estimar més perquè va néixer amb un peu deforme i va coixejar tota la vida. A canvi d’això, va convertir-se en un nedador de primera i va demostrar-ho, entre altres proeses, travessant l’Hel·lespont sense cap dificultat.

Quan Shelley va morir ofegat davant les costes de Gènova, i després que en trobessin el cos en una illa d’aquella mar, Byron va embarcar-se per oferir al seu amic, poeta com ell, un enterrament digne. Van cremar el cos a la platja i, per un fenomen que els metges expliquen, el cor no s’acabava de cremar: l’estol d’amics que eren presents el burxaven amb un pal, però el cor no es consumia. A Byron li va fer angúnia aquella visió i va tirar-se al mar; va nedar una bona estona, i va tornar quan tot Shelley ja s’havia convertit en cendra. Per acabar amb els gossos i Byron: va morir-se-li un gos que s’estimava molt i li va fer inscriure aquesta llegenda a la làpida corresponent, al jardí de la seva gran casa de Newstaedt (en català: Vilanova): “Aquí descansen les restes d’una criatura que va ser bella sense vanitat, forta sense insolència, valenta sense ferocitat i que posseïa totes les virtuts dels homes sense que en tingués cap dels defectes”.

stats