Llegim 31/12/2015

Els 20 millors llibres del 2015

De la Nobel Svetlana Aleksiévitx al premiat recull de contes de Jordi Nopca; de la sorpresa de Milena Busquets als 'Diarios' de Gil de Biedma: els crítics de l'ARA trien els imperdibles de l'any

Ara
8 min
La premi Nobel Svetlana Aleksiévitx ahir a l’Acadèmia Sueca on va llegir el seu discurs.

BarcelonaEl 2015 el sector editorial ha confirmat la seva lenta recuperació, amb un previsió d’un 1% de creixement. Durant l’any s’han publicat títols molt venuts, com les novel·les de Rafel Nadal, Eduardo Mendoza i Arturo Pérez-Reverte; la represa de la saga 'Millennium' per part de David Lagercrantz, i sorpreses com 'La noia del tren', de Paula Hawkins, la seqüela de 'Matar un rossinyol' de Harper Lee, tot això combinat amb els llibres que l’equip de crítics de l’ARA destaquen.

‘LA FI DE L’HOME ROIG’ de Svetlana Aleksiévitx Trad. Marta Rebón (Raig Verd / Acantilado)

La premi Nobel de literatura 2015 ha arribat a les llibreries catalanes amb La guerra no tiene rostro de mujer (Debate) i la recuperació de Voces de Chernóbil (Debate), però sobretot amb La fi de l’home roig. L’últim llibre de Svetlana Aleksiévitx parteix d’un títol metafòric, que simbolitza la incapacitat dels habitants de l’antiga URSS de superar les seqüeles del passat soviètic i començar una vida nova. Si la generació dels pares, confiant en un futur millor, acceptava resignadament la pobresa, la dels fills es nega a suportar-les, però també fracassa, perquè aquell futur que somiaven els pares encara no ha arribat.

‘EL LLARG PROCÉS’ de Jordi Amat (Tusquets)

El filòleg i crític literari Jordi Amat ha construït a El llarg procés un relat fascinant d’història intel·lectual que engega en plena Guerra Civil i acompanya el lector fins al 2014: viatja des de l’enfonsament de l’ideal noucentista fins a l’actual hegemonia sobiranista. Hi desfilen els grans noms catalans dels últims 80 anys (Cambó, Riba, Manent, Vergés...) però també, i sobretot, la complexa i paradoxal història de supervivència, consolidació, èxit i incertesa del catalanisme.

‘MEMÒRIES’ de Lola Anglada (Diputació de Barcelona)

Les Memòries de la il·lustradora Lola Anglada -inèdites fins al 2015- han de servir per donar a conèixer bona part de la seva obra, però també la seva concepció del món i l’extraordinària personalitat, les debilitats i les dèries insospitades. Malgrat la prosa de vegades irregular, desvela una mirada única que recorre tot el segle XX. Al llibre s’hi desgranen també vides i anècdotes fabuloses, i s’hi recuperen noms clau de la cultura del país.

‘GEGANTS DE GEL’ de Joan Benesiu (Periscopi)

Gegants de gel aplega un grup de personatges enigmàtics al recòndit bar Katowice, situat a la ciutat argentina d’Ushuaia. Tots es pregunten pels diversos exilis que han viscut al mateix temps que convoquen (explícitament o no) autors com Sebald, Bolaño, Pitol i Gombrowicz. “Sense les idees és impossible progressar -recordava l’autor quan va rebre el premi Llibreter 2015-. Aquí volia parlar de frontera i d’identitat, però des de la ficció, una manera d’arribar a la llibertat amb molta més llibertat que si hagués optat per un assaig”.

Joan Benesiu, guanyador del Llibreter en la categoria Literatura Catalana

‘ALGÚ COM TU’ de Xavier Bosch (Columna)

Després de l’èxit tan notable de la trilogia protagonitzada per Dani Santana -que va començar amb Se sabrà tot (premi Sant Jordi), Xavier Bosch ha optat, a Algú com tu (premi Ramon Llull 2015), per mirar de reinventar-se. De les intrigues trepidants, violentes i rocambolesques hem passat a les melancolies, els secrets i els desficis de la passió amorosa.

‘TAMBIÉN ESTO PASARÁ’ de Milena Busquets (Anagrama/Amsterdam)

La segona novel·la de Milena Busquets -escrita en castellà i traduïda al català a Amsterdam- arrenca al cementiri de Cadaqués amb l’enterrament de la mare de la protagonista. Acaba de fer 40 anys i, fins i tot entre les làpides, continua sent capaç de detectar un home atractiu. El sexe i la pèrdua són molt presents en tota la novel·la, que ha venut els drets a una trentena de llengües i serà adaptada al cinema.

Milena Busquets, durant la presentació de 'També això passarà'

‘ELS DESPOSSEÏTS’ de Szilárd Borbély Trad. J. Giné de Lasa i I.N. Szabó (Periscopi / Random House)

Els desposseïts, primera i única novel·la de Szilárd Borbély, indaga en la relació d’un nen amb els seus pares, avis i germans en un petit poble sacsejat pels traumes de la Segona Guerra Mundial. La família del noi està estigmatitzada per culpa d’un passat del qual no es pot parlar. A poc a poc, els records van fent acte de presència, mentre el nen explica la precarietat en què viu. Crònica dolorosa i autobiogràfica, va aparèixer en hongarès el 2013, poc abans del suïcidi de l’autor.

‘EL REGNE’ d'Emmanuel Carrère Trad. J. Martín Lloret (Anagrama)

Emmanuel Carrère va ser “tocat per la gràcia” de la fe el 1990 i durant un parell d’anys va anar a missa aplicadament, igual que visitava la psicoanalista cada setmana, i va omplir diversos quaderns de reflexions sobre els Evangelis. Els va recuperar el 2011, quan va deixar córrer un guió de televisió. Després d’una primera part en què explica la seva crisi personal, El Regne -escrita després de Limonov - s’instal·la al segle I dC, quan sant Pau comença a predicar la fe cristiana en el vast Imperi Romà. Paral·lelament, els evangelistes comencen a treballar en els quatre textos que glorificaran Jesucrist.

Emmanuel Carrère ha publicat llibres com Limonov i L’adversari.

‘UN FILM (3000 METRES)’ de Víctor Català (Club Editor)

La novel·la més urbana de Víctor Català descriu la Barcelona de la segona dècada del segle XX amb fúria lluminosa i una prosa que llampegueja amb molt d’encert al servei d’una història encara magnètica, la de Ramon Nonat Ventura, que en comptes d’obrir-se camí en la serralleria acabarà convertit en el Senyoret, el lladre més famós de la ciutat. Un film (3000 metres) és una de les recuperacions destacades de l’any, juntament amb la traducció d’ El llibre dels finals, de Joan Bodon, totes dues publicades per Club Editor.

‘NI PUC NI VULL’ de Lydia Davis Trad. Yannick Garcia (Edicions de 1984 / Eterna Cadencia)

Els relats de Ni puc ni vull se situen a la frontera de l’aforisme esmolat i les entrades d’un dietari personal. En la brevetat, Lydia Davis explota el seu univers quotidià, empeltat d’ironia, ritme i intel·ligència. Aïllant els elements més ínfims del dia a dia i mirant-se’ls del dret i del revés, l’autora nord-americana n’extreu observacions d’una gran sagacitat que poden ser confoses amb l’extravagància. Davis no publicava res des de Cuentos completos (2009).

‘PURESA’ de Jonathan Franzen Trad. Ferran Ràfols Gesa (Empúries/Salamandra)

La cinquena novel·la de Jonathan Franzen té l’ambició totalitzadora pròpia de l’autor de Les correccions (2001). Puresa passa entre Califòrnia, el Berlín Est de finals de la Guerra Freda, Denver i la jungla boliviana; compta amb una vistosa galeria de personatges, i té un argument ric i rocambolesc, en què les intrigues familiars i les conspiracions tecnològiques cohabiten amb les grans passions, els debats de caràcter ideològic, un assassinat i el desmuntatge dels fetitxes retòrics del bonisme. Un dels personatges importants del llibre és Andreas Wolf, inspirat en Julian Assange: a la novel·la es dedica a filtrar grans secrets.

Jonathan Franzen: “Si passés més temps ‘online’ tindria més por de Google”

‘DIARIOS’ de Jaime Gil de Biedma (Lumen)

La publicació de Diarios 1956-1985, de Jaime Gil de Biedma, va aixecar una gran expectació: des de fa anys es coneixia l’existència dels inèdits que han sigut inclosos al volum, però s’havia especulat que Carmen Balcells, que gestionava el llegat del poeta, no els volia publicar per la polèmica que alguns fragments podien provocar. Qui busqui morbositat no l’hi trobarà. Això sí: el llibre i conté pàgines literàries d’alt nivell.

‘REPARAR ELS VIUS’ de Maylis de Kerangal Trad. J. Martín Lloret (Angle/Anagrama)

La francesa Maylis de Kerangal impressiona amb ofici i intel·ligència posant sobre la taula a Reparar els vius un tema delicat, el de la donació d’òrgans quan un mor. El pacient que escull és el jove de 20 anys Simon Limbres, que després d’una sessió de surf amb dos amics pateix un accident de cotxe i queda en coma irreversible. L’equip de l’hospital de Le Havre ha de convèncer els familiars perquè el Simon doni els òrgans a la ciència, i un cop la decisió està presa cal avançar cap a l’extracció de fetge, ronyons, pulmons i cor. Kerangal també ha sigut distingida amb el Llibreter.

‘H DE HALCÓN’ de Helen Macdonald Trad. Joan Eloi Roca (Ático de los Libros)

Tenir un falcó perdiguer a casa i dedicar-li gran part del dia -ensinistrar-lo és un procés llarg i desesperant- és un dels motors narratius de H de Halcón, el llibre amb què Helen Macdonald s’ha donat a conèixer a molts països. A mig camí de les memòries, l’assaig i l’observació de la natura, H de Halcón va ser motivat per la mort sobtada del pare de l’autora: el falcó va acabar sent el símbol del dolorós procés de dol.

‘TRÈMOLO’ de Biel Mesquida (Empúries)

Si Biel Mesquida hagués escrit una novel·la, diríem que Trèmolo mostra una polifonia de veus, que la galeria de tipologies humanes és impressionant i que les relacions entre els personatges desgranen els matisos més subtils. Però Mesquida no ha fet un nou llibre de narracions, històries d’ara i aquí on la parla quotidiana és convertida en una cursa d’obstacles i, alhora, en un museu d’una bellesa incommensurable.

‘PUJA A CASA’ de Jordi Nopca (L’Altra / Libros del Asteroide)

Els relats de Puja a casa empenyen el lector a l’interior d’una relació d’amistat, d’un nucli familiar, d’un matrimoni o d’una comunitat de veïns, els quals es troben immersos en algun tipus de situació excitant, estranya o trasbalsadora: el flirteig que precedeix (o no) l’enamorament, una ruptura sentimental, una penosa travessia pel desert laboral en temps de crisi o la malaltia i/o la mort d’una persona estimada. Jordi Nopca pinta -amb injeccions d’humor, perspicàcia i empatia- un aparador de personatges en què abunden els homes apocats, autopunitius, indecisos, torturats d’una manera grisa i subtil.

“Som la generació 
 De la submissió”

‘HI HAVIA UNA VEGADA...’ de Liudmila Petruixévskaia Trad. Miquel Cabal (Periscopi / Marbot)

Drama, psicologia devastadora i humor. Aquests són els tres ingredients que més abunden en el primer recull de narracions de Liudmila Petruixévskaia traduït al català. Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre és una magnífica porta d’entrada a l’univers fosc i tendre de l’autora russa.

‘VAE VICTUS’ d'Albert Sánchez Piñol (La Campana)

La continuació del supervendes Victus es divideix en quatre parts. La primera passa a Amèrica del Nord. La segona, entre França, Catalunya i Espanya. La tercera, a Alemanya i sobretot a Barcelona. I la quarta se’n va fins a Austràlia. El vincle entre elles és Martí Zuviría, l’heroi creat per Albert Sánchez Piñol, que continua traumatitzat pels efectes de la derrota del 1714.

‘MESTRE DE DISFRESSES’ de Charles Simic Trad. Marta Pera (Cafè Central / Eumo)

Guanyador del Pulitzer el 1990, autor d’una trentena de llibres, Charles Simic ha deixat de ser inèdit en català amb Mestre de disfresses. La seva poesia no és minimalista, sinó essencial: va a l’instant per apressar-lo i veure-hi l’altre costat, “l’invisible” -tema recurrent-, que s’amaga a sota o al costat del visible. La delicadesa de l’operació consisteix a presentar escenes pròximes, quotidianes, jugant sempre amb l’encavalcament fins al límit per aportar immediatesa al que ens explica i de sobte capgirar-ho amb un final que amplia el sentit del text.

‘IRLANDA INDÒMITA’ de William Butler Yeats Trad. Josep Maria Jaumà (Edicions de 1984)

L’antologia de Josep Maria Jaumà és la més extensa i ambiciosa que s’ha fet fins ara en català de William Butler Yeats, guanyador del premi Nobel de literatura el 1923. Està integrada per 150 poemes de totes les etapes -des de l’eufòria primerenca de Crossways (1889) fins a la reflexivitat de l’última etapa-, i 1984 els presenta en edició bilingüe.

EN LA TRIA DEL MILLOR DE L’ANY HI HAN PARTICIPAT ELS CRÍTICS DE L'ARA: DAMIÀ ALOU, JOAQUIM ARMENGOL, JAUME CLARET, XÈNIA DYAKONOVA, MARINA ESPASA, ALBERT FORNS, PATRÍCIA GABANCHO, JOAN GARÍ, PERE ANTONI PONS, MARINA PORRAS I SIMONA SKRABEC

stats